Andalusia com a preludi

elecciones andalusia

“Les quitaron tanto tanto, que acabaron quitándoles el miedo”
Federico García Lorca

Alguns apunts ràpids del que crec que ha passat a Andalusia, i especialment, del que pot passar durant els propers mesos:

– El PSOE, i en concret, Susana Díaz, ha guanyat clarament aquestes eleccions i li correspondrà governar, encara que no li resultarà fàcil arribar a pactes sense fer concessions clares respecte del seu programa electoral, per l’ala dreta (Ciutadans) o per l’esquerra (Podemos, i, circumstancialment, IU). Tot i així, ha perdut uns 4 punts de percentatge de vot, malgrat l’augment de la participació en 3 punts respecte de les darreres eleccions. És un triomf en clau andalusa, que no li permetrà aspirar fàcilment a provocar un canvi de lideratge en el PSOE espanyol, i per tant que enforteix, encara que de manera provisional, la figura del nou secretari general Pedro Sánchez. És com si els ciutadans d’Andalusia li haguessin dit a Susana Díaz: “volem que governis aquí, a casa, però no volem que aprofitis aquest triomf per donar el salt a Madrid”. Tot i així, caldrà esperar a les eleccions municipals (i a la resta d’autonòmiques a les comunitats que les celebren) per analitzar i matisar si cal aquestes previsions.
– El PP és el gran derrotat de les eleccions, es miri com es miri, i un greu toc d’alerta per les possibilitats de Mariano Rajoy de renovar el seu mandat a les generals. Si comparem amb les darreres eleccions andaluses, el PP ha obtingut un resultat desastrós, 14 punts menys en percentatge de vot, 600.000 vots perduts pel camí, i 17 escons menys. Hi ha molta gent disgustada amb el PP, especialment pels escàndols de corrupció, però també per moltes altres raons que difícilment podran gestionar en positiu a 8 o 9 mesos vista de les generals.
– Podemos aconsegueix un bon resultat, però molt per sota de les seves expectatives i del que deien la majoria d’enquestes. Es consolida com a força parlamentària, però no com alternativa real als dos grans partits. Els seus votants es concentren majoritàriament entre abstencionistes clàssics que tornen a creure en la possibilitat d’un canvi del sistema, exvotants del PSOE i especialment d’IU, però no arriba a penetrar en el votant conservador indignat contra el PP, que ha trobat en Ciutadans el partit on abocar el seu desencís…
– I és que per mi Ciutadans és sense dubte el partit que millor resultat ha obtingut, analitzats tots els factors en joc, i el que millor pot rendibilitzar-lo de cara al futur immediat. Sense gaire infraestructura a Andalusia, sense gaire recursos per invertir a la campanya, fins i tot sense un gran candidat (acompanyat i tutoritzat de manera permanent per Albert Rivera, autèntic triomfador de la nit), el que ha aconseguit Ciutadans té molt mèrit, ateses les limitacions de la llei electoral respecte dels partits petits. I sobre tot, si ho sap gestionar bé, i sense assumir massa compromisos de govern abans de les generals, pot ser un avís del que podria obtenir durant les successives convocatòries electorals d’aquest 2015.
– Pel que fa a IU, li esperen temps molt difícils a tot arreu. Li han sortit competidors molts durs que li roben electors o recuperen antics votants desencantats de la “vella política”.
– I finalment, una reflexió sobre les enquestes, que bàsicament no han sabut detectar ni el resultat del PSOE (superior al que es preveia), ni el de Podemos (inferior a les prediccions), i han subestimat el resultat que podia obtenir Ciutadans. Per mi hi ha un motiu fonamental, i d’altres secundaris. Hi ha un fenomen conegut en comunicació política, l’espiral de silenci, que fa que una part dels electors no diguin realment el que votaran. Tradicionalment, aquest fenomen afectava als votants del PP, que en molts casos no s’atrevien a confessar el sentit real del seu vot, per un efecte de rebuig social, i sovint provocaven uns resultats d’aquesta formació que no detectaven les enquestes. Doncs bé, crec que ara això ha canviat de bàndol, i en el cas d’Andalusia, ha afectat a una part dels votants del PSOE, que probablement deien que votarien PODEMOS per un efecte “tendència” però que a darrera hora han preferit confiar de nou en el PSOE com a força ja coneguda, i de moment deixar-se d’experiments (ja veurem què fan aquests votants a les generals…). És una barreja de por, de mantenir determinats privilegis com el PER, de desconfiança cap al missatge radical de PODEMOS. Ja veurem si de mica en mica la gent perd la por i torna a votar “a favor de” i no “en contra de”.

Són indicis, alguns d’ells molt clars, del que pot passar a les properes eleccions generals (i en alguna mesura, també a la resta), sense oblidar Catalunya que, amb totes les seves peculiaritats, de segur rebrà algun d’aquests símptomes detectats a Andalusia. Ho anirem veient…

Deixeu un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Scroll to Top