Bermudes no, gràcies!

En bermudes al Congrés  

La Secretaria General del Congrés dels Diputats ha dictat una circular, a proposta de la Mesa presidida per José Bono, per tal de prohibir l’accés a la institució als visitants vestits amb pantalons curts, samarretes de tirants, xancles, o indumentària no “adecuada al decoro” (sic).

En principi, és una norma que em sembla correcta, precisament fa uns dies comentàvem aquest tema amb la Presidenta del Parlament, Núria de Gispert, a propòsit de la vestimenta d’alguns joves que visiten aquella casa o fins i tot d’alguns fotògrafs que hi cobreixen els actes. Fa temps que els hàbits de vestir han canviat considerablement. Ho noto a les classes a la universitat, també al Palau o al Liceu, fins i tot a la feina on sovint si portes corbata crides la atenció. Res a dir, els temps són uns altres i la gent expressa la seva llibertat també amb la roba. Ara bé, fixar unes normes mínimes és una prerrogativa que tenen algunes institucions que pretenen així donar-li una certa dimensió “sagrada” a la seva tasca, com ara la Església, els Parlaments, o a determinades cerimònies o recepcions…

Només un matís. El president Bono és del mateix partit (o no?) que el president Zapatero i el seu govern, un govern que ha fet bandera de l’anomenada ideologia de gènere, i tinc la sensació que aquesta norma només està pensada pels homes. S’obligarà a les dones a vestir amb faldilla llarga o es permetran les minis i els shorts? I les samarretes de tirants per les dones estaran també prohibides, així com determinat tipus de calçat? Si es fa una discriminació d’aquesta mena i es permet a les dones vestir amb roba prohibida als homes, es traslladarà aquest criteri a altres espais on hi ha normes diferents pels dos sexes? Per exemple, les venedores del Corte Inglés han de vestir faldilla, i hi ha feministes que no estan d’acord, podran continuar com fins ara? Els uniformes d’algunes escoles privades (concertades o no) i potser també d’algunes públiques a partir de l’any vinent, podran establir normes diferents pels nens i per les nenes? O farem com aquesta escola pionera de Suècia que ha decidit eliminar del llenguatge qualsevol al·lusió al gènere per evitar influir en la tendència sexual dels infants i deixar que ells escollin el que volen ser de grans? Són moltes preguntes sense resposta, només les plantejo per què no deixen de sorprendre’m algunes decisions dels polítics socialistes que potser ara, quan sembla que el seu vaixell s’enfonsa, es fan creus de determinats comportaments socials que ells mateixos han col·laborat a fomentar, partint d’una idea equivocada de la llibertat.

Deixeu un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Scroll to Top