L’invent americà del “Black Friday” ha arribat per quedar-s’hi i ha resultat un èxit per dinamitzar el comerç quan encara falta un mes per Nadal. No són més que unes rebaixes encobertes per augmentar les vendes, però no sempre ofereixen bones oportunitats de compra, sinó que en alguns casos es tracta de productes que no han tingut sortida, potser per què tenien un preu elevat, i ara es posen a la venda amb un preu més ajustat a la realitat, i hi ha gent que “pica”, per necessitat o per caprici.
Les “Martes” (Marta Pascal i Marta Rovira), en aquests moments les màximes representants del PDECAT i d’ERC (atès que el President Mas està fora de combat, Junqueres a la presó i Puigdemont va fugir a Brussel·les de la justícia espanyola), han acordat, malgrat presentar-se a les eleccions per separat, alguns punts programàtics en comú, entre els quals rebutjar la via unilateral per aconseguir la independència (i per tant, acceptar la legalitat espanyola vigent, l’Estatut d’Autonomia que va triturar el Parlament el 6 i 7 de febrer i les sentències del TC que anul·len el referèndum de l’1 d’octubre i la llei que l’emparava, a més de la llei de Transitorietat). Si tot això és cert, una rebaixa considerable de les seves propostes en relació a l’anterior legislatura, benvingudes al món real i ens felicitem que hagin recuperat el seny. Ara hauran de fer l’esforç de convèncer també a una part dels seus votants perquè no decideixin votar a la CUP. I ho tindran difícil, en conec uns quants que semblen infectats per un virus del que es desconeix la vacuna, que continuen pensant que la República non nata existeix i que això de la independència ja està fet, que és com bufar i fer ampolles. Fins i tot dins les llistes d’ERC i de la nova proposta del PDECAT, abans Democràcia i Llibertat, abans CDC, abans CiU, sento veus que discrepen d’aquesta línia sensata i demanen seguir amb la lluita contra l’Estat opressor (el meu amic Toni Castellà, per exemple, fins ara a Junts pel Sí i abans a Unió Democràtica, per no parlar dels excessos “tuiteros” de la expresidenta del Parlament i exconsellera de Justícia, Núria de Gispert, a qui no reconec en la seva versió “gore” actual; qui l’ha vist i qui la veu ara!!). Sigui com sigui, si aquesta rebaixa que proposen les “Martes” és real, donem la benvinguda al “Black Friday” polític i recuperem la normalitat i esperem a veure qui guanya les eleccions i qui governa.
Ara bé, i si aquest “Black Friday” és un frau? Un engany”? Una forma de captar electors espantats pel que ha passat quan hem vist el que implicaria la independència unilateral, la fugida d’empreses, la espantada dels turistes, la pèrdua de la Agència del Medicament? Els que reconeixen que t’han enganyat una vegada (“no hi ha majoria social”, “no teníem voluntat ni capacitat d’implementar la República”, Joan Tardà dixit), ho poden tornar a fer, no? Si guanyen les eleccions (amb vots, no en escons, això ara ja no ho discuteix ningú), no tornaran a intentar la via unilateral encara que ara diguin que no ho faran?
Jo no em refio en absolut del que diuen ara. Si jo fos independentista, però dels de debò, votaria la CUP. No només no han enganyat ningú, sinó que la seva estratègia ha estat la més intel·ligent: ”condicionem la política, no entrem al govern i cap dels nostres dirigents parteix les conseqüències penals d’haver-se saltat les lleis i haver desobeït al TC”.
Com que no ho soc, i sobretot el que no vull és que m’enganyin més, no votaré als partits que ens han portat fins aquí i ara diuen que tot era mentida i que canviaran d’estratègia. No m’ho crec. No me’n refio. No compro la seva oferta de rebaixes aprofitant el Black Friday. Amb mi (i amb molts més) que no hi comptin.
Josep Manuel Silva Alcalde
Advocat i periodista
Professor associat de Periodisme UAB