Josep-Lluís Carod-Rovira ha fet pública la seva decisió d’abandonar ERC, formació de la que era militant des de 1987. Carod va entrar en política en la seva època universitària, al PSAN. Va formar part de l’Assemblea de Catalunya i va ser un dels detinguts a l’octubre de 1973 durant una reunió clandestina a la parròquia de Santa Maria Mitjancera de Barcelona i va romandre unes quantes setmanes a la presó. Després va participar en petites formacions d’esquerra independentista com el Bloc d’Esquerra d’Alliberament Nacional (BEAN) i la Entesa dels Nacionalistes d’Esquerra (ENE) fins que, juntament amb Àngel Colom, van ingressar a ERC. Amb ell com a candidat, la formació republicana va deixar de ser un partit minoritari, sovint acusat de ser un satèl·lit de Convergència, per obtenir els millors resultats de la seva història, fet clau en la constitució del primer tripartit. La seva excursió a Perpinyà per entrevistar-se amb dirigents d’ETA li va costar el càrrec de conseller en cap, un mes després de ser nomenat pel president Maragall. Al segon tripartit va ser designat vicepresident, però va ser progressivament apartat dels seus càrrecs a ERC per l’equip de Joan Puigcercós i ni tan sols va participar en cap acte de campanya a les darreres eleccions al Parlament. La seva marxa era per tant, un fet anunciat i esperat, i s’explica dins el context de crisi que està patint Esquerra.
La personalitat de Carod no deixa indiferent. La seva profunda formació intel·lectual l’ha allunyat tradicionalment de la cúpula d’ERC. Desinteressat de les reunions de partit, el seu èxit electoral es pot atribuir a una gran capacitat pedagògica i un llenguatge molt atractiu pels mitjans de comunicació. Carod és un sofista, un seductor, un renacentista, un amant del debat i de la discussió, fins i tot de la provocació, del cop d’efecte. Recordem els seus eslògans més famosos, com el Mans Netes o el “Yo me llamo Josep-Lluís aquí i en la China Popular”. O la seva candidatura efímera al Congrés dels Diputats presentant-se com a víctima propiciatòria d’una campanya de persecució que li va aportar un magnífic rèdit electoral. Precisament en la seva intervenció al programa “Tengo una pregunta para usted” de TVE va trencar tots els esquemes i manuals de màrqueting polític buscant l’enfrontament directe amb els espectadors i creant un efecte televisiu molt impactant que va batre tots els índex d’audiència en un programa d’aquestes característiques. El gran defecte de Carod-Rovira ha estat, sens dubte, la seva supèrbia, la seva incapacitat d’autocrítica, de reconèixer els seus errors (des de la corona d’espines a la esmentada entrevista secreta amb els etarres). Però ningú li pot negar la seva aportació ideològica al catalanisme, la coherència de la seva trajectòria i els magnífics resultats que ha obtingut ERC mentre ell ha estat candidat. Ara veurem cap a on encamina el seu futur, que de segur continuarà vinculat d’alguna manera a la política.
