José Manuel Lara, President del Grup Planeta, ha declarat a la revista “Vanity Fair” fa uns dies que no veu a Catalunya “caldo de cultiu” suficient per l’independentisme. És una opinió molt respectable, però hi discrepo.Crec que caldo, precisament, en sobra, i des de fa molts anys. La clau és si està fent “xup xup” o si encara s’ha de cuinar i preparar per servir, i durant quant de temps, i si algú farà quelcom per evitar-ho o si ja no hi marxa enrere.
Lara també diu, en això sí hi estic d’acord, que molts catalans encara comparteixen, en major o menor grau, una doble identitat, un sentiment de pertànyer també a Espanya, però el 90% de la gent que viu a Catalunya se sent maltractada fiscalment, i aquest malestar s’ha de prendre seriosament per què “si en una família un creu estar desacreditat pot acabar anant-se’n si no hi ha diàleg i comprensió”
Senyor Lara, benvingut al club! Estic d’acord amb vostè, però precisament aquest malestar, aquesta sensació de maltractament és el caldo de cultiu ideal i necessari per què l’independentisme creixi cada dia una mica més, fins i tot entre aquells que se senten, en la proporció que sigui, i per les raons que siguin, encara vinculats a Espanya.
Ara ja només resten dues opcions possibles: o algú, des dels poders de l’Estat, es pren realment com un fet provat, com el caldo de cultiu imprescindible, aquest sentiment d’injustícia generalitzat a Catalunya, i que ells només consideren com una amenaça per la integritat de la pàtria, i li posen remei, o això no hi haurà qui ho aturi.
I com m’escriu un bon amic periodista, Noël Orman, nascut a Catalunya, però d’origen estranger, i des de fa molts anys resident a Madrid, “ahora sólo falta que alguien ponga en marcha un movimiento político independentista NO nacionalista, que reivindique el Estado propio para Catalunya y lo haga en castellano, que no provoque ningún miedo a perder sus orígenes españoles a muchos catalanes que comparten esa doble identidad; que asuma el castellano y la cultura producida en esa lengua dentro de Catalunya como propia, sin que ello signifique renunciar ni un ápice a proteger el catalán como lengua vehicular en la enseñanza y como lengua habitual de las instituciones públicas. Para entendernos, el día que un partido similar a Ciutadans reivindique la independencia de Catalunya sin convertirse en un partido nacionalista (en realidad Ciutadans ya es nacionalista, pero español, aunque ellos lo nieguen), ese será el día en que el plato de la independencia esté listo para servir, y a ver quién es el valiente que detiene la voluntad de TODO un pueblo, y no sólo de una parte, incluso aunque esa parte sea mayoritaria. El día que el señor Lara se canse de esperar diálogo y comprensión de la familia, ese será el día en que decida, también él, y muchos otros como él, que ha llegado la hora de marcharse…”
Falta molt per què arribi aquest dia?
http://www.ara.cat/politica/Jose_Manuel_Lara-Planeta-independencia-dret_a_decidir_0_977302418.html