Els canvis es fan en el moment més convenient perquè si no, mai no trobes el moment de fer-los, i te’ls acaben imposant els altres. Algun dia repassarem la llarga llista d’errades comeses per culpa d’exercir una forma de lideratge consistent en esperar (i exasperar) fins la desesperació a que els problemes es resolguin tot [...]
Violence? Define violence
A la banda sonora de la extraordinària pel·lícula de Wim Wenders, “The End of violence”, es va incloure un tema instrumental (bàsicament “guitarrero”) del gran Ry Cooder, anomenat “Define violence”. Quan acaba aquest primer tema se sent la veu d’una noia (l’actriu Traci Lind, en una breu peça intitulada Shouldn’t You Know), que diu: [...]
El temps no compta
Aquest matí he anat a prendre un cafè i he agafat el diari del bar on vaig sovint per fer-li una ullada. He estat llegint durant uns 10 minuts i ja notava alguna cosa estranya, però he seguit amb el repàs. Fins que, en arribar a les cartes als lectors, he vist que la gent [...]
En el límite del bien y del mal
Escucha bien, mi viejo amigo No sé si recordarás Aquellos tiempos ahora perdidos Por las calles de esta ciudad Leímos juntos libros prohibidos Creímos que nada nos haría cambiar Vivimos siempre esperando una señal En el límite del bien (el límite del bien) En el límite del mal (el límite del mal) Te esperaré En [...]
La fira dels disbarats
El titular no és meu, sinó d’una persona a qui admiro molt des de fa anys i que ha estat també per un munt de gent un símbol del catalanisme obert a altres cultures, que en el seu dia es va negar a anar al Festival d’Eurovisió perquè no el deixaven cantar en català, però [...]
Del “mambo” a la “yenka”
Les dirigents de la CUP (jo respecto sempre l’ús que elles mateixes fan del llenguatge que consideren heteropatriarcal i faig servir el gènere femení per referir-me a les persones de diferent sexe que en formen part), van dir després de l’estiu, a partir del 8 de setembre, com a part de la propaganda pel referèndum declarat [...]
La mutació del procés
Sembla increïble, però cert. Fa dues setmanes, només dues setmanes, Joan Coscubiela feia un brillant discurs al Parlament de Catalunya aplaudit efusivament pels diputats del PP i de Ciutadans sobre la vergonyosa manera d’aprovar dues lleis (la del referèndum i la de transitorietat) que han trencat de manera abrupta, no només amb la Constitució [...]
Il vuoto
El gran Franco Battiato té una cançó anomenada “Il vuoto” (el buit, el “vacío), que parla de l’absurd d’una determinada manera d’entendre la vida moderna, del buit de sentit, del sentit del buit. Després d’aquestes jornades viscudes al Parlament de Catalunya aquesta setmana, m’envaeix una profunda sensació de BUIT existencial. Anem cap al [...]
