Cercles que es tanquen

Entre els cercles anomenats progressistes hi ha molta indignació aquests dies pel veredicte d’absolució del jurat en el judici contra l’expresident de la Generalitat valenciana Francisco Camps. Aquests dies sento molts tertulians i llegeixo molts articles als diaris d’esquerra sobre la necessitat de modificar la llei del jurat per evitar el que es considera una perversió del sistema judicial producte de la imperícia o manca de neutralitat de les persones que componen aquest tipus de tribunal popular. En canvi, recordo que quan es va tramitar la Llei del jurat, aprovada l’any 1995, per tant mentre governava el PSOE, els defensors de la Llei del jurat amb un format “pur” (no el sistema mixt, format alhora per jutges i escabins, o sigui persones seleccionades no expertes en justícia) eren justament els sectors progressistes del món jurídic. Especialment l’Associació Jueces para la Democràcia es va mostrar molt favorable a aquesta llei, que desenvolupava el mandat de l’article 125  de la Constitució Espanyola (“els ciutadans podran exercir l’acció popular i participar en l’Administració de Justícia mitjançant la institució del Jurat…). Tanmateix, la APM (Asociación Profesional de la Magistratura), de caire conservador, que defensava un model de justícia professionalitzat, es va oposar radicalment a la Llei, amb els mateixos arguments que utilitzen ara els progressistes. És a dir, que és un risc deixar en mans dels ciutadans decisions tan importants, especialment quan es jutja a polítics (és la llei la que determina quins són els delictes en els quals ha d’intervenir el jurat, amb independència de qui sigui l’acusat, polític o no). A més, en tot aquest assumpte hi ha algunes curioses coincidències. L’artífex de la Llei del Jurat, el redactor de l’esborrany que es va trametre a Les Corts, va ser Luciano Varela, fundador precisament de Jueces para la Democràcia, l’associació progressista de jutges, i actualment Magistrat del Tribunal Suprem. Varela ha estat l’instructor d’una de les causes contra Baltasar Garzón,  imputat por un presumpte delicte de prevaricació per reobrir el procés sobre els crims del franquisme, que aquests dies està provocant tants aldarulls a Madrid per part dels sectors més radicals de l’esquerra. I Garzón va ser, casualitats de la vida, el jutge instructor de l’Audiència Nacional que va iniciar la investigació sobre el cas Gürtel que ha portat fins al judici i l’absolució de Camps per part d’un jurat. Cercles que es tanquen i moltes coincidències que no resulten senzilles d’explicar.

 

Josep Manuel Silva Alcalde

Deixeu un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Scroll to Top