Als EE.UU estan a punt d’entrar en campanya. El proper 6 de novembre, els nord-americans hauran de decidir si volen que Barack Obama reediti el seu mandat, o bé si prefereixen al candidat republicà Mitt Romney.
A la República Federal Alemanya encara falta un any per saber si Angela Merkel compta amb la confiança dels votants d’aquell país per continuar com a cancellera.
Però, ves per on, les precampanyes ens han portat dues fotos molts similars amb un element comú: la cervesa.
En el cas dela Merkel, la foto correspon al tradicional festival de la cervesa de “Gillamoos” a la ciutat de Abensberg, al sud d’Alemanya. La cancellera va brindar i beure una gerra “king size”, de l’estil de les que demanen els seus compatriotes quan fan turisme per la CostaBrava.
Pel que fa a Obama, la cosa té més substància. Resulta que el president afroamericà fabrica ell mateix la seva cervesa ala CasaBlanca. Li diuen “Ale to the Chief” (la cervesa del cap) i segons va explicar Sam Kass, xef dela Casa Blanca i conseller per a iniciatives d’alimentació saludable, la cervesa “es va inspirar en productors de tot el país”.
Sembla que es tracta de la primera cervesa mai elaborada ala Casa Blanca i la seva recepta es va fer pública després que unes 13.000 persones signessin una petició a Internet reclamant saber més sobre la beguda.
Finalment, es van conèixer els seus ingredients clau, que inclouen extracte lleuger de malt, mel, guix, midó i sucre de blat de moro. La mel és la que li donaria un sabor molt especial.
També hem descobert que George Washington elaborava cervesa i destil·lava whisky a Mount Vernon i Thomas Jefferson produïa vi, però no hi ha cap prova que cap cervesa s’hagi elaborat ala Casa Blanca.
Sigui com sigui, en tots dos casos, l’objectiu és doble: promocionar els productes locals (els fabricants de cervesa deuen d’estar molt contents, tot i que en el cas d’Obama potser el consideren un competidor deslleial, qui sap si en cas de perdre les eleccions en comptes de fer discursos muntarà una empresa cervesera…) i donar una imatge propera del governant. A casa nostra ja estem acostumats a veure polítics en campanya menjant paelles envoltats de multituds, bevent vi del porró, devorant calçots o brindant amb cava. El votant se sent identificat amb el candidat, encara que després les decisions importants es prenen en restaurants amb unes quantes estrelles Michelin. Ara bé, la crisi també provoca canvis en aquest àmbit, i estic convençut que molts polítics controlen amb molt detall la imatge que projecten i no es deixen veure en llocs luxosos massa allunyats de la butxaca del ciutadà mitjà.
Si a més experimenten amb possibles negocis per quan es retirin de la política, doncs millor per ells!
Tv3 ja fa molt de temps, des de la segona meaitt de l’etapa convergent, que va fore7a a la deriva i se li veu el plumero’, el dels que manen, e9s clar. A me9s, personalment crec que la qualitat ja fa temps que baixa, mentre augmenta de forma alarmant la publicitat. Em sap greu dir-ho, perf2 els informatius sf3n pitjor que els dels altres canals, amb constants refregits. Alguns altres canals eren tan dolents, e9s clar, que no han tingut me9s remei que millorar. A TV3 ha passat a l’inreve9s. Es queixaven de la davallada d’audie8ncia i en donaven la culpa a les estadedstiques parcials. Jo crec que tambe9 haurien de fer autocredtica. Perf2 molta gent li resta fidel, per costum i una mena de milite0ncia, com passa amb l’Avui, i perque8 hi ha poca oferta en catale0, per ara.