Hi ha errades de manual. El grup parlamentari de Unidos Podemos-En Comú Podem-En Marea va presentar el passat 20 de febrer una proposició no de llei al Congrés dels Diputats demanant la supressió de les emissions de misses a la televisió pública. Quan es va conèixer fa uns dies la iniciativa va començar una campanya en contra de la supressió que ha aconseguit que la Missa de la 2 de TVE es col·loqui durant dos caps de setmana seguits com a líder d’audiència en la seva franja: un milió dos-cents mil espectadors i 21,3% de quota de pantalla el passat diumenge 12 de març; i el següent diumenge, dia de Sant Josep, un 15,5%. La mitjana de la cadena és d’un 2,6%!! I la de la missa habitualment és del 7%. Al diari El Mundo van organitzar una votació on van participar 150.000 persones i el 97% es va manifestar a favor de mantenir la retransmissió. Els motius del grup parlamentari que conformen Podemos i Izquierda Unida (de fet la petició va ser signada per Alberto Garzón, líder d’IU), es basen en què “la televisió pública no és el lloc més sensat per rites religiosos”. També diuen que resulta discriminatori pels no creients, i que en el nostre país conviuen persones de moltes ideologies i creences religioses, i que per tant, com és impossible satisfer a tothom, el millor és suprimir les misses catòliques de la televisió pública estatal. Per cert, que Albert Rivera, de Ciutadans, va donar suport a la idea. “Se trata de que nuestra televisión pública no privilegie a una parte de la sociedad con creencias religiosas o ideología, sino que sea plural, aconfesional y acorde a la Constitución”.
El resultat, ja l’hem vist, és una reacció aclaparadora contra la supressió d’un espai que no només no fa mal a ningú (si algú el molesta, té una àmplia oferta televisiva per escollir altres opcions), sinó que està pensada per malalts o gent d’edat avançada que no pot assistir presencialment a una església i d’aquesta manera la pot seguir en directe. O sigui, que en realitat es tracta de satisfer la demanda d’una part de la població, i complir la missió de servei públic que ha de tenir una televisió de titularitat també pública. I el més curiós de tot, és que TVE també emet un programa setmanal de 15 minuts de culte islàmic anomenat Medina en TVE (abans titulat Islam hoy) i un altre anomenat Shalom, de culte jueu, també setmanal. Tots els programes religiosos s’emeten els diumenges al matí per la 2 de TVE. Podemos no ha demanat la supressió d’aquests programes, només de la missa.
El que em resulta més xocant d’aquesta història és l’estrany concepte de llibertat que tenen en general els partits d’esquerra a Espanya, imagino que per penalitzar el paper d’una part de l’Església Catòlica durant el franquisme, encara que tot això ja venia de molt abans. Però 40 anys després ja no té cap sentit. Per què es pot debatre d’ideologies i no de religió, sigui quina sigui? Per què els hi molesta tant? Per què la religió no pot tenir espai en els mitjans públics quan hi ha tanta gent que té conviccions religioses?
Per què aquest anticlericalisme radical de Podemos, Izquierda Unida i d’una part important del PSOE? Si a més resulta que institucions vinculades a l’Església com Càritas o Mans Unides són les que més treballen pels més desfavorits? Per què deixar les creences religioses siguin només defensades pels partits conservadors que normalment practiquen polítiques econòmiques ultraliberals en benefici dels més poderosos?
Tindrem a Espanya, o a Catalunya, alguna vegada un partit d’esquerres que no estigui obsessionat amb l’Església Catòlica, ni amb l’escola concertada (perfectament compatible amb la pública) ni amb la defensa de determinats valors tradicionalment associats a la dreta però que ningú ha dit mai que hagin de ser de dretes?
La nova política de Podemos s’assembla molt a la vella política dels partits d’esquerra de tota la vida, i a més, els hi ha sortit el tret per la culata.
Josep Manuel Silva
Advocat i Periodista
Professor Associat de Periodisme UAB
