Avui cal parlar dels indignats, no hi ha més remei, però permeteu-me que ho faci des de la perspectiva de la comunicació, ja que aquesta és la intenció d’aquest bloc.
Fa dies que dic en privat (i no ho he fet en públic per no donar idees) que la única sortida que li veia a aquestes protestes era la deriva violenta, com ha passat avui al Parlament i probablement es repetirà en altres llocs al llarg dels propers dies. És el problema de no tenir organització, de no tenir estructura, ni portaveus ni estratègia comuna. Els que varen començar de bona fe (de segur que n’hi havia uns quants) acabaran abandonant i es quedaran els antisistema, els que estan en contra de tot, per principi. Com explicar si no que les protestes i els atacs d’avui a Barcelona hagin estat dirigits no només contra els polítics (si ho fan de manera violenta no tenen cap justificació) sinó contra… els mitjans de comunicació!!! Han posat verds als periodistes que estaven intentant cobrir la informació, fer la seva feina! Això no te cap sentit, és el seu suïcidi com a moviment! Però si els mitjans són els que han magnificat les protestes, han actuat com a altaveus dels acampats i sovint han semblat els seus advocats defensors! Recordeu què va passar a la Plaça de Catalunya abans de la Champions amb les càrregues policials. Tothom es va posar de part dels pobres nois i noies pacifistes i contra la intervenció policial (jo ja vaig escriure que probablement la planificació no havia estat perfecta com després va reconèixer en seu parlamentària el Conseller d’Interior). És incomprensible que ara alguns d’aquests manifestants, ja no tan pacífics, fixin com a objectius dels seus atacs i insults els periodistes. Qui els assessora? Contra qui van?
