Cuando despertó, Rubalcaba todavía estaba allí

El PSOE ha designat formalment Alfredo Pérez Rubalcaba com a candidat del partit a les eleccions generals per substituir José Luis Rodríguez Zapatero.  Això em fa pensar, en primera instància, que per ser candidat socialista un no es pot dir ni Rodríguez ni Pérez, i per això cal utilitzar el segon cognom per no semblar vulgar. Tampoc et pots dir González, si és així et diuen Felipe, o Isidoro, sobre tot si de segon cognom et dius Márquez.

En segon lloc, i tal i com ha recordat la seva ex-futura rival Carme Chacón (ja que ni tan sols han tingut oportunitat de competir), Rubalcaba és un home d’una dilatada experiència. Quan ZP era un desconegut diputat per León i la Chacón encara devia estar estudiant a la universitat, Don Alfredo era ja ministre dels governs socialistes presidits per Felipe. Després va arribar la dolça derrota i el primer govern del PP i es va desmuntar la vella guàrdia del PSOE que va veure com quatre anys més tard Aznar va destrossar Joaquin Almunia, el candidat designat pel partit (i perdedor de les primàries contra Pepe Borrell, al qual ells mateixos van contribuir a desacreditar). Arribem aleshores al famós XXXV Congrés on, contra tot pronòstic, ZP guanya per un estret marge a Pepe Bono i es postula com a candidat a presidir el Govern. L’11-M i la desastrosa gestió del PP dels atemptats de Madrid porten a la Moncloa un jove de Valladolid amb quatre valors republicans heretats del seu avi i molta il·lusió per governar. Rubalcaba havia donat suport a Bono, però va ser nomenat portaveu del grup parlamentari socialista i dos anys més tard, Ministre d’Interior. Actualment és Vicepresident primer, portaveu i manté les competències d’Interior. Sens dubte, a punt de complir els 60 anys, un home amb molta experiència i habilitat política. Però el que té d’estrany tot això és que sembla un viatge en el temps cap al passat on sempre hi ha un mateix protagonista, i els altres van canviant. Ara que a Zapatero se li acaba la seva carrera política hi ha algú, que ja hi era quan ell començava, que es presenta com el seu successor. No sé si hi ha molts casos similars a altres països, però a mi em sembla molt peculiar aquest retorn al passat, i com el dinosaure d’Augusto Monterroso, podem dir que quan despertem d’aquest somni (o malson) vinculat a la crisi, Rubalcaba encara serà allà.

Deixeu un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Scroll to Top