Avui visiten el meu bloc els Eagles, grup mític de Califòrnia que encara està en actiu, després de desaparèixer durant 14 anys, entre 1980 i 1994. En el seu palmarès, 6 premis Grammy, 7 singles número 1 a les llistes dels top, 5 American Music Awards i sis àlbums també al primer lloc de les llistes. El grup per excel•lència dels anys 70, amb un so únic i intransferible, guitarrero (en directe els vaig veure tocar amb 5 guitarres alhora, inclosa la de dos mastelers), a voltes tendre i a voltes canyero. Els Eagles de Glenn Frey i Don Henley, autors de hits indiscutibles com Hotel Califòrnia, New Kid in Town, Lyin’eyes, Tequila Sunrise o One of These Nights. Una de les bandes que ha venut més discos a la història, al voltant dels 150 milions, dels quals 42 milions de còpies només de “Hotel California”. He escollit un dels seus temes més coneguts, un “soft rock” com Desperado, de l’àlbum del mateix nom editat l’any 1973, especialment per la qualitat de les versions que alguns grans de la música van fer posteriorment. Desperado és una cançó que esgarrifa, et fa tremolar, però trobo que en la veu d’una dona encara resulta més dramàtica i emotiva. Aquesta és la versió original dels Eagles.
I aquesta una de les meves versions preferides, enregistrada el mateix any, uns mesos després de l’original, al 1973, per Linda Rondstand, a qui els Eagles havíen acompanyat com a músics al principi de la seva carrera. Una veu espectacular, en una versió en directe de 1977.
També em fascina la versió que van fer The Carpenters l’any 1975. De fet a molts països era més coneguda aquesta cançó cantada per la veu nítida i transparent de Karen Carpenter, una de les primeres víctimes conegudes de l’anorèxia (va morir només amb 32 anys) que la original dels Eagles. Personalment em porta molts i molts records… però no he trobat cap vídeo al youtube per un problema de protecció de drets. Altres cantants tan coneguts com Johnie Cash, Andy Williams o Neil Diamond també li van donar el seu toc personal a Desperado, però jo us deixo finalment amb aquesta versió diferent, més trencada, de Tori Amos, pianista, cantant i compositora, que prové del món de la música clàssica (era mezzosoprano) i que aporta un registre molt diferent a la cançó dels Eagles. És una actuació en directe al 2003 i com veieu, és la més diferent de totes. Enjoy the music!!