Diari de campanya (6)

Enquestes i resultats —

És cert, totes les enquestes publicades fins diumenge passat (últim dia per publicar-ne segons la normativa electoral) donen al PP una àmplia majoria absoluta a les eleccions del 20-N. 15 punts de diferència en intenció de vot entre els dos grans partits. Si fem un promig entre tots els sondeigs publicats pels mitjans, el PP obtindria al voltant de 190 diputats, el PSOE 115, CiU 14, IU 11, Amaiur 5, PNV 5, UPyD 3, ERC 2, BNG 2, CC 2 i Compromis 1. Aquest podria ser un resultat factible el dia 20 (el total suma els 350 diputats del Congrés). Ara bé, la pregunta que cal plantejar és si hi ha marge per què es produeixin alguns canvis aquests darrers dies de campanya. Una enquesta reflexa la intenció de vot en el moment en què es fa el treball de camp i és possible que es hi hagi circumstàncies que modifiquin aquesta intenció amb posterioritat. Entre altres coses, la pròpia campanya electoral i la influència de les enquestes (o, potser, la interpretació que d’aquestes fan els mitjans de comunicació) haurien de tenir algun efecte sobre el votant, especialment sobre els abstencionistes i els indecisos. El fet que la darrera setmana no es pugui publicar cap sondeig, fenomen conegut com a “black out” (una prohibició que no te cap mena de sentit, especialment en la època d’Internet en que la informació és global i no es pot controlar el que es fa fora del territori espanyol), també pot provocar una certa confusió ja que les enquestes publicades no detectarien aquests canvis de darrera hora. Quines poden ser les variacions no previstes? En primer lloc, crec que la victòria del PP és indiscutible, 15 punts són molts per què es puguin reduir a un empat tècnic en una setmana. Un altre tema és la majoria absoluta, i aquí sí podria haver espai per la sorpresa (mínim, això sí) si una part important dels indecisos optés per votar al PSOE. Però aquesta és una opció que jo considero poc probable. Hi ha una onada favorable al PP que és difícil d’aturar, l’anomenat efecte bandwagon, que farà que molta gent vulgui apuntar-se al cavall guanyador, mentre que l’efecte contrari, l’efecte underdog, consistent en recolzar al perdedor, pot compensar en part el primer però amb una diferència: a la esquerra hi ha més opcions pel votant, com IU o UPyD, i els indecisos poden acabar recolzant a aquests partits més petits atès que ja saben que en aquest cas el seu vot al PSOE no servirà per evitar la victòria del PP. És a dir, els vots dels indecisos d’esquerra estaran més repartits entre les diverses opcions que els representen, mentre que el vot de centre i dreta està tot concentrat (i en gran part mobilitzat) en favor del PP. Tampoc no crec que hi hagi vot ocult favorable al PSOE i no detectat pels investigadors. La espiral del silenci no ha afectat gairebé mai als votants socialistes fidels. No veig per què aquesta vegada haurien de mentir als enquestadors. La campanya tampoc ha estat molt positiva pel PSOE. Rubalcaba va perdre el debat, les dades econòmiques van en contra seva, ha passat d’intentar fer propostes positives els primers dies a recórrer a la por i a la agressivitat en aquesta fase final, fins i tot amb una certa imatge de desesperació, i en canvi el PP s’ha deixat emportar, sense assumir riscos, per l’impuls social que demana un canvi de govern. Així doncs, potser a darrera hora hi ha alguna petita variació sobre la previsió de les enquestes, que serà favorable sobre tot als partits d’esquerra amb menys representació, però difícilment el PP perdrà la majoria absoluta que vaticinen tots els instituts demoscòpics. La solució, el diumenge i com diria Juli Cèsar, alea jacta est!   

2 comentaris a “Diari de campanya (6)”

  1. Dayana García Blas

    Tal i com ja hem dit és una campanya estranya a nivell de comunicació política ja què no hi han hagut intervals de temps on els ciutadans poguéssim dubtar de qui guanyaria. Està clar que guanyarà el Partit Popular i marcant una gran distància, És més això no ens ve de nou ja que crec que ja fa temps que les coses estan escrites sobre el paper, és a dir, la dolenta actuació que ha fet en Zapatero a contribuït a la minoria d’un partit socialista. Per tant, si ara em preguntessin si calia fer campanya política, tinc molt clar que diria que no, perquè es veu molt clar un bipartidisme difícil de canviar (PP i PSOE), i desprès perquè no han servit de res ni els debats entre tots dos, ni els vídeos, ni els mítings, cartells, etc.. És a dir, la gent reclamava un canvi i al PP els hi ha dit que es sumin a aquest. Tota la campanya reduïda a això, i mentrestant ens hem trobat a un Rubalcaba amb una excel·lent locució però amb una gran carrega darrera a l’esquena que es diu: ZP.

    Avui en el dia de reflexió crec que els ciutadans ja tenen prou clar a qui votaran, és més posaria la mà al foc per dir que molta gent ja fa mesos que sap a qui votarà, per aquest motiu la campanya no ha servit per gaire cosa. Segons el meu punt de vista, aquells que encara estan en l’orbita dels indecisos, no aniran a votar o bé votaran al primer partit que venguin. La resta dels ciutadans ja des de la dimissió de ZP, tenien clar a qui votar o possiblement mig clar.

  2. CLÀUDIA DE CHIARA

    Reflexione’m-hi siusplau, reflexione’m-hi.

    Avui dia de reflexió pre eleccions és un bon moment per posar sobre la taula aquest darrer any de govern per poder entendre quines estretègies electorals ha dut cada partit.
    En primer lloc les constants pilotes fores que el PSOE desde Madrid deia que Espanya no patia cap tipus de crisis. Aquest fet i el tema d’anar venent deute espanyol al banc europeu ha fet que la majoria de l’electorat hagi esgotat la seva paciència amb el president del govern i els seus ministres.
    D’altra banda però, qui ens ofereix una bona solució? Ningú. El partit popular no ha fet cap proposta clara, més que retallades, per enfortir l’economia espanyola, ans el contrari. Els empresaris assentats en una bona posició no els serveix sortir d’aquesta crisis, per tant el PP no perjudicarà els interessos d’aquesta minoria que sempre els ha estat fidel. I per altra banda, tenim les petites i mitjanes empreses i els autonoms que s’han decepcionat molt amb els socialistes i busquen en les dretes una millora en la seva situació. Viuen enganyats.
    Per tan, aquesta temporada els partits polítics no s’han trencat gaire el cap demanant el vot. Saben que tot està escrit, i inclús es prenen el luxe de no presentar-se a un debat i demostrar quin tipus de personalitat és en realitat. La carme Chacón, cap de llista del Partit Socialista Català, va quedar ahir retratada impedint que se celebrés l’últim debat entre tots els caps de llsita per Catalunya. Si això és democràcia i llibertat d’informació a mi que m’ho expliquin.
    Ara mateix, si les coses fossin series, aquesta ministra de defensa hauria de sortir a donar explicacions i obligar-se a marxar del carreg. Això és indignant i contra el dret del ciutadà.
    En fi, no vull entrar en més polèmiques d’aquest tipus. Centrem-nos, llavors, en demà. Què passarà? Doncs, això, no cal ser cap gurú de la comunicació. Guanyarà amb una àmplia victòria el PP per davant d’uns socialistes que estaran molt tocats i no tindran més remei que aceeptar el mal que han fet al territori espanyol i Rubalcaba haurà de dimitir. Oportunitat per a Chacón cap a Espanya (exacte, ben lluny).
    Jo tan sols espero que l’electorat català pensi amb seny i vegi el que ens arribarà, fora colors i fora ideologies. Només ens quedaran tres sortides: per mar, aire i aigua.
    Votem amb seny i per Catalunya!

Deixeu un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Scroll to Top