Política i Telegènia —
Esquerra Republicana de Catalunya té nous dirigents (Oriol Jonqueras i Marta Rovira) i nou candidat a les eleccions generals del 20-N (Alfred Bosch), en substitució de Joan Ridao. Fa temps que la política espanyola i catalana està marcant una clara deriva cap a la personalització de les campanyes, producte de la influència nord-americana. El nostre sistema democràtic es fonamenta en la elecció dels representants polítics a les assemblees parlamentàries. Són ells, al seu torn, als qui pertoca escollir els governants, a partir de les majories que es formen després de les eleccions. Els partits són qui designen els candidats, en algun cas mitjançant una fase prèvia de primàries si n’hi ha més d’un (normalment això succeeix quan sorgeixen candidats alternatius a les propostes dels aparells dels partits). ERC ha passat per aquest procés i ha escollit, d’una banda, una nova direcció, i d’una altra, un nou candidat al Congrés dels Diputats. Però de la manera que evolucionen les campanyes, basades en la presència, en la imatge, en el discurs, en la oratòria, en la capacitat de comunicar missatges senzills, quan cada cop més sembla que el candidat és el missatge, tinc els meus dubtes que, tant l’Alfred Bosch com l’Oriol Jonqueras, disposin de les habilitats necessàries per arribar amb claredat als seus possibles votants. Què en penseu? Aquí teniu el vídeo de presentació del candidat d’ERC a les eleccions generals amb la seva intervenció i la del nou Secretari General del partit republicà.
ERC ha fet un esforç de renovació de cares a la cúpula del partit, però aquest canvi li reportarà millors resultats electorals?
