La candidata desapareguda —
No s’ha prodigat gaire Carme Chacón durant aquesta precampanya que ara acaba. Va ser proclamada candidata pel PSC i cap de llista per Barcelona a les eleccions al Congrés i les seves aparicions aquests darrers dies es poden comptar amb els dits de les mans. No crec que sigui fortuït, la encara Ministra de Defensa té molt bons assessors. Ella era l’alternativa non nata a Rubalcaba. Quan ZP va dir que plegava ho tenia tot preparat i la guàrdia pretoriana felipista va tornar a treure el cap per dir que no era el moment per experiments amb primàries, tal com estava el pati. I ella, que mai no havia manifestat formalment que volia ser candidata del PSOE, va comparèixer per dir que hi renunciava com a sacrifici en benefici del partit i del país. I ara es troba en una contradicció. El seu futur en política passa necessàriament pel fracàs del seu adversari Rubalcaba. Un bon resultat de don Alfredo, encara que tothom doni per suposat que no serà el guanyador de les eleccions, la deixaria molt mal situada per assolir el poder al PSOE i poder aspirar a presentar-se dintre de 4 anys. Tanmateix, ella ha d’aconseguir un bon resultat a Catalunya per mostrar un full de serveis que l’avali davant el seu partit si la castanya de Rubalcaba és tan forta com pronostiquen les enquestes. O sigui, que ella ha de guanyar a Catalunya, i el PSC ser la força més votada, però el PSOE s’ha d’enfonsar a la resta d’Espanya per tal que ella pugui presentar-se com l’alternativa neozapaterista al proper Congrés del PSOE. Ja sé que és complicat, però la política interna dels partits funciona d’aquesta manera. Per això fins ara la estratègia de Chacón és la de mínim risc i veure com es crema el candidat Rubalcaba. Ella pot justificar la seva absència per què encara és ministra, no com l’altre que va deixar el govern per poder desmarcar-se de les decisions de Zapatero (encara que això sembli una feina impossible per a qui ha format part de tots els governs socialistes que hem tingut a Espanya). I ara, quan comenci la campanya, serà el moment de sortir de nou de les casernes d’estiu (mai millor dit) per administrar, amb prudència, sense estridències, les seves aparicions, com a compromís ineludible per una cap de llista per Barcelona. Però estic segur que la mirada i el pensament de Carme Chacón als mítings del PSC no estaran allà mateix, en els locals on se celebrin, ni en els quinze dies de campanya, sinó que estaran més lluny, en una data indefinida, després del 20-N i en un Congrés del PSOE on ella, i els seus referents polítics i mediàtics, aspiren a recuperar els regnes perduts d’un partit dividit en dos.
Ah! I aquest diari de precampanya arriba al final del seu trajecte i es transforma, a partir d’ara, en diari de campanya fins al dia de les eleccions. Resten encara una mica més de dues setmanes per comprovar si, com sembla, Mariano Rajoy serà el proper president del Govern de l’Estat.
������>
Hake Mate.
Carme Chacón ha demostrat ser molt millor candidata que el seu rival intern Alfredo Pérez Rubalcaba. Potser és lleig dir això quan ella no està liderant un partit que està a les últimes en aquest mandat i no té cap tipus de força per tirar endevant, però aquest discurs a la candidata socialista per a Catalunya ja li està bé. Avui han sortit les dades del CIS i pronostiquen una victòria socialista a Catalunya amb 16 escons seguida del CiU amb 13 i el PP amb 12. Que passa aquí? Doncs que Carme Chacón, que ha estat aquesta pre campanya darrera els taulells observant amb lupa tot el que feia Rubalcaba, ara surt de cop amb un discurs de: “veieu, jo hagués estat molt milor“.
Ara, quan la cúpula del PSOE hagi de prendre una decisió, ella serà allà, amb el cap ben alt per assumir la presidència socialista a Espanya i, aquí no s’acava la cosa, Àngel Ros, alcalde de Lleida, la de Catalunya.
No ho dic per dir, últimament ÀNGEL ros és objecte de moltes estadístiques sobre si podria ser un bon candidat per a Catalunya, i això no bé donat dels periodistes, les informacions es filtren per part d’algú intern. Ja veurem que passa amb tot plegat.
Sincerament Carme Chacón tal i com diu la Clàudia ha demostrat ser millor candidata en molts dels aspectes que formen la figura d’un polític, des de una millor locució, fins a una presencia més seriosa i de cap que s’oposa a la tendresa que brinda Rubalcaba com a candidat. No obstant a tot això, personalment crec que Carme Chacón actua amb intel·ligència i sap fer-ho molt bé (sense oblidar l’equip d’assessors que tindrà darrera), però sap estar. A més, aquí sembla ser que volen marcar una línia continua en la unitat interna socialista. És a dir, davant la possible derrota del Sr. Rubalcaba, crec que Carme Chacón aposta per “desmarcar-se” de manera neutral i així poder adquirir una notorietat passades les eleccions del 20-N. No l’interessa com a possible cap per liderar el PSC a Catalunya posar-se al costat d’un PSOE que està malament. També, vull dir que així no es dirà de manera clara “No m’hi posaré al costat del Rubalcaba, perquè la gent a Catalunya tingui un altre imatge del partit socialista”, però si serà la clau que no s’escoltarà i que quedarà inserida als missatges. A més, Chacón afirma que ella continuarà donant suport fins al final a Rubalcaba durant la campanya i que això és el què prima ara. Per tant, quin conte ens hem de creure ara? El de la unitat dels candidats o el de cadascú va per la seva banda per aconseguir els objectius.
Si , Carme Chacón ha estado calladita y en su sito hasta ahora. Como bien estoy viendo ahora mismo en su tercer día de campaña la candidata no solo tiene palabras para desacreditar a Mariano Rajoy sino también tiene para la derecha de convergencia y unión.
El papel de mantenerse alejada de los movimientos de su “compañero” Alfredo Rubalcaba está más que estudiados, no le interesa que la asocien con él eso sí ahora ya en campaña y bajo su lema “El futur és esforç i justicia social” no puede olvidarse de su discurso en Catalunya porque aunque pierda Rubalcaba si ella no consigue un cierto número de votos lo tendría difícil para ser la candidata a las generales dentro de 4 años.
Es difícil conseguir votos para ella y a la vez no para su compañero. Pero ella lo está intentando y la verdad creo que no le va a salir nada mal. Habla en castellano recordando que Rajoy ha estado en la oposición durante 8 años mano sobre mano sin ayudar al Gobierno entonces ¿cómo va ayudar ahora? Plantea. Tiene que mostrar una sincronización con Rubalcaba pero tampoco le preocupa porque la verdad es que lo tiene difícil.
Y se dirige en catalán para comparar a Duran i Lleida con el mismísimo Rajoy y recuerda lo que perderá Catalunya si llega al poder un partido de derechas.
Creo que la gran vencedora en estas elecciones será ella, conseguirá su candidatura para la próxima legislatura y podrá gobernar en una situación mucho más fácil de la que ha tenido Rubalcaba.
Tal como dice mi compañera Dayana, si Carme Chacón hubiese salido a defender a Rubalcaba durante estos días de precampaña su imagen se hubiese visto afectada de la misma manera que lo está la de Rubalcaba. Como futura cabeza del PSC en Cataluña no le interesa para nada. Mantenerse al márgen es una mejor opción.
Carme Chacón debe dar la imagen de que el PSOE de Rubalcaba no será el mismo que el PSC de ella. Sin embargo, la decisión de crear un partido divido no me parece correcta. Pero, ¿qué podría hacer sino? Las enquestas pintan una clara derrota del PSOE. La única alternativa de que no decaiga totalmente el partido es conseguir ganar en alguna Comunidad Autónoma y que, 4 años más tarde, sea Chacón quien asuma la siguiente legislatura.
La candidata desaparecida, Carmen Chacón, está demostrando ser una buena estratega política, ya que sea por iniciativa propia o por el consejo de sus asesores no se está vinculando demasiado con Rubalcaba, candidato a la presidencia por el PSEOE. Es la opción menos negativa para sus objetivos.
En Cataluña el PSC, aunque es un apéndice del PSOE, tiene muchos seguidores que la votarán por ser socialista y por los recortes que está llevando a cabo Artur Mas, representante de CIU. Es también obvio que el señor Rubalcaba tiene pocas posibilidades de ganar las elecciones y su vinculación con el gobierno de Zapatero le ha creado muy mala prensa, por lo tanto, cuanto menos se deje ver la señora Chacón con él, mejor le irá en la campaña electoral del 20-N.
Además, si tenemos en cuenta que esta señora tenía como objetivo político ser la candidata para el PSOE en estas elecciones, su finalidad no solo se centra en ser la más votada en Cataluña, sino en ser la candidata del PSOE para el gobierno del Estado Español dentro de 4 años y conseguir lo que le negaron los barones del PSOE.
En definitiva, las cuestiones internas de los partidos con sus intereses hacen que algunos candidatos tengan que asumir roles que les son impuestos de forma poco democrática.
Quizás si se establecieran listas abiertas las mujeres y hombres que representan a los partidos políticos podrían ser elegidos por su capacidad de gestión y no por intereses de amistad, económicos, etc.
Creia que la imatge de Carme Chacón s’havia deteriorat pel fet de marxar a fer política a Madrid, però les dades del CIS semblen indicar el contrari. No hi ha dubte que gaudeix d’un llistat de factors positius que, en política, compten molt: estètica fresca i juvenil, gens amiga dels merders ni les ficades de pota i amb un historial impecable (o, si més no, sense cap taca remarcable).
De totes maneres, crec que des del PSOE relativitzaran bastant la més que possible victòria de Chacón. No dic que estigui cantada, però se sap que el PP arrassarà a les pròximes eleccions i això, a Catalunya, no agrada gens ni mica. Es tracta d’una comunitat tradicionalment d’esquerres i és de sobres sabut que CiU no tindria cap mena de problema a l’hora de pactar amb ells, de manera que el partit socialista esdevé l’única oposició real als populars. Aquesta relativització, sumada a la concepció que té la resta d’Espanya de la senyora Chacón, fan que no la vegi una candidata adient pels interessos del partit. D’una banda és catalana, element de discòrdia en certs àmbits territorials espanyols. De l’altra, la població l’associa molt a Zapatero (sembla que hagi arribat a les carteres per obra i gràcia de l’encara president del Govern de l’Estat). Finalment, molta gent té la sensació de que no pintava res al ministeri de Defensa i que si va estar allí va ser per no fer un pas enrere en la seva carrera política, per no “baixar de categoria”.
Tot això, sumat a l’impressió que tinc de l’alta valoració que Rubalcaba obté entre els votants socialistes, fan que no vegi a la candidata abanderant un projecte a nivell nacional. Podrà tindre millor imatge o aixecar més curiositat, però no té el carisma suficient. Menys quan de qui es parla com a rival és Rubalcaba, algú a qui li sobra i que durant els pròxims anys no es desgastarà massa al treballar des de l’oposició.
El paper que està realitzant Carme Chacón, a banda de ser estratègic, és una actuació merament prudencial. Chacón volia ser candidata a la presidència però, pel bé del partit, va haver de renunciar. No perquè ella volgués, sinó perquè es va veure forçada a fer-ho si no volia posar més merder del que hi havia dins del partit socialista.
Des de que ella va renunciar i va deixar via lliure a Alfredo Pérez Rubalcaba ha estat al marge, però això només durant la precampanya, perquè ara, en campanya, ha tornat a escena. Una situació de prudència, ja que segurament ella vulgui ser la succesora de Rubalcaba i, per això, s’ha de mantenir al marge en diferents situacions i recolzar al candidat quan és més convenient.
Darrera dels polítics hi ha assessors que els ajuden i els hi diuen quan és més important aparèixer i quan és millor mantenir-se al marge. No obstant, també destaco la intel·ligència de Carme Chacón i la seva visió política bastant astuta que poseeix. Al marge de que hagi estat assessorada o no, trobo que el fet de que hagi estat al marge de la precampanya també ha estat una decisió seva. Perquè, tot i que els assessors li hagin recomanat que és el millor que pot fer de cara a les eleccions, i per no fer-li ombra a Rubalcaba, ella sap de bones que és una forta rival i que si Rubalcaba obté un resultat desastrós, ella serà la propera candidata. Per això, ha actuat com ha actuat. El pes que persegueix a Rubalcaba per haver format part del Govern de Zapatero és molt fort i això fa que perdi vots, ja que la gent ho associa amb fracàs, per això, Carme Chacón no vol relacionar-se, perquè si les coses van malament ella podria ser la salvació del partit. En canvi, si les coses van bé, aniria allunyat-se cada vegada més del poder i passaria a un segon pla, cosa que no es pot permetre.
Per tant, l’estratègia que està mantenint Carme Chacón és molt intel·ligent ja que és una ministra estimada, tant pels socialistes catalans com per la resta d’espanyols. S’ha de mantenir al marge quan convé i quan no, ella sap perfectament utilitzar les seves armes de seducció i sobretot de retòrica.
Carmen Chacon lleva una estrategia detrás muy estudiada. Es una actuación muy inteligente el no haberse mojado con Rubalcaba en la etapa de precampaña. Como han comentado anteriormente es una manera de conseguir unos votos y que no se relacione su nombre con el de su compañero de partido. Ha querido y se ha buscado el desvincularse de el partido al que realmente pertenece, aspecto que deja muchas cosas que plantearse…
Lo que no deja de sorprenderme es la capacidad de adaptación que ha tenido la candidata en Cataluña y como ha sido ella aceptada por todos los catalanes, teniendo en cuenta el puesto que ha estado ejerciendo durante los pasados años.
Puede ser muy interesante la estrategia que va ha llevar la candidata durante la campaña.
Carme Chacón lleva, prácticamente, unos quince meses sin dar una rueda de prensa en Madrid. Ha evitado así que los periodistas especializados que siguen los asuntos de su departamento le puedan preguntar por temas de actualidad.
A pesar de todo esto, aunque aparentemente pueda reflejar una “irresponsabilidad” me parece la mejor estrategia que ha podido llevar a cabo en la etapa de pre-campaña para no verse perjudicada por Rubalcaba si éste obtiene unos resultados desastrosos, que es, además, lo que precisamente está ocurriendo.
Tanto su estrategia como, por supuesto, el trabajo de sus asesores han demostrado su eficacia una vez más al haber decidido impulsar una campaña en torno a Carme Chacón alternativa a la del candidato del PSOE a las elecciones del 20-N, en la que la ministra de Defensa es protagonista de los carteles electorales y de vídeos en los que aparece acompañada de su familia, incluido su hijo Miquel.
La campaña la considero muy peculiar ya que en los tres tipos de carteles electorales que han creado, Chacón aparece saludando a los ciudadanos, analizando un documento, y dando un mitin. Las tres imágenes son en blanco y negro, con el objetivo de destacar el logotipo del PSC y el eslogan incluido en el mismo color: “El futuro es esfuerzo y justicia social”.
Pienso que a nivel de comunicación es inmejorable y se puede observar claramente que los mensajes que Chacón quiere transmitir son totalmente diferentes a los de Rubalcaba. Por ejemplo, el de “Pelea por lo que quieres” se puede presenciar claramente una seriedad, esfuerzo y trabajo hacia la candidata del PSC, planteamientos evidentes por los que Chacón no haya querido verse relacionada con el señor Rubalcaba durante esta pre-campaña.
Si Rubalcaba saca peores resultados que Joaquín Almunia y la victoria popular el arrolladora todo hace indicar que dará un paso atrás en el partido. Será la oportunidad de Carme Chacón y en mi opinión de otro tapado como es Bono. Este último parte con la ventaja ya que “no se ha manchado las manos” en estos últimos años. En cuanto a Chacón al estar en el ministerio de defensa tampoco se le puede culpar igual que a Rubalcaba de la crisis española y además traería aire nuevo al partido y no olvidemos que al ser mujer tendría un tirón que no tendrían otros candidatos. Sea quien sea el sucesor socialista lo que se avecina según anuncian las encuestas es una profunda crisis en el seno del partido (estilo al de la izquierda francesa) del cual probablemente tardaran años en salir.
No necessàriament Chacón ha de guanyar aquestes eleccions a Catalunya per ser reconeguda com a política i gestora, perquè això ho ha demostrar d’una manera bastant fiable en la seva trajectòria política. Per tan, el fet de que sigui cap de llista al PSC només l’assegura un lloc de diputat. És completament legítim que qualsevol polític pugui aspirar a dirigir el seu partit, i perquè no, si té la possibilitat i la capacitat de fer bones propostes, i una bona política, “chapó”. Rubalcaba ha estat l’aposta pel PSOE, no per guanyar, sinó per complir una funció de gladiador. I amb això vull dir, que li toca lluitar contra tot el que li ha vingut al damunt, i això el converteix en un polític valent, amb força i empenta. Amb tot això, realment ens demostra que és un polític de cap a peus. I es evident que serà el cap de l’oposició del proper govern. Rubalcaba mai ha tingut aspiracions de ser president, sempre ha tingut càrrec de responsabilitats. Considero que és un dirigent “pont”, que el fan creuar el riu quan més caudal porta. És per això, que en les properes eleccions, penso que ell no es presentarà i que ho farà la catalana. La primera dona que es presentarà a unes eleccions en tota la història d’Espanya.
Alguien tenía que pagar los platos rotos y, en este caso, ha sido Rubalcaba. Es como la crónica de una muerte anunciada. Supongo que al escoger a este señor, lo que hicieron fue escoger experiencia y hacer tiempo para que Chacón se convierta en la perfecta candidata para dentro de 4 años. Esperemos que el ser catalana no le haga una jugarreta porque visto lo visto no sé si los demás españoles quieren a una mujer de aquí como futura Presidenta del Gobierno español.
Creo que su táctica está siendo discreta, pero muy útil. No se habla de ella pero poco a poco va haciendo. Siendo sincera no creo que, desde el principio, lo tuviese muy difícil, pero que es una líder carismática y que tiene las ideas claras es un hecho. Espero que ella sea la elegida dentro de un tiempo para ser la candidata del PSOE, creo que tiene muchas cosas que aportar, esto nos lo demostrará con el tiempo. Espero no equivocarme.
Carme Chacón és el futuro del Partido Socialista. Estaba claro que no podía liderar su partido en estas elecciones en las que el PSOE lo tiene tan crudo para conseguir unos buenos resultados. La estrategia de poner a Rubalcaba al frente cuando todo esta tan negro para los socialistas le ha ido de “perillas” puesto que si los resultados son tan malos como se prevé el señor Rubalcaba verá el fin de su carrera política y Carme Chacón se posiciónará como líder para las próximas elecciones donde seguramente ganará. Por lo que desde mi punto de vista todo estaba estudiado desde el principio, el Partido Socialista sabe que la señora Chacón es el futuro, el inicio de un nuevo partido que traerá buenas promesas y resultados positivos a un PSOE que necesita más que nunca una completa renovación para poder pasar página y cerrar esta fatal etapa que hemos vivido con Zapatero al mando.
Possiblement Carme Chacón sigui el futur del partit socialista i per aconseguir-ho necessita, com s’ha dit anteriorment, un bon resultat a Catalunya. El fet de retirar-se i deixar el lloc a Rubalcaba la seva imatge com a política es va veure beneficiada. A més, va ser una bona decisió, ja que, agafar les regnes del PSOE en el moment actual era un acte suïcida perquè era i és una candidatura abocada a la derrota. Crec que durant aquest període el fet de que no se la nombres gaire i el poc protagonista com a figura política li dóna aire fresc de cara al públic.
Si l’objectiu de Chacón és Catalunya no crec que sigui molt difícil d’aconseguir per el partit d’obtenir un bon resultat. Penso que l’única competència a Catalunya és CiU i que la resta dels partits polítics no suposarà un obstacles per lluitar per ser la primera força de Catalunya. Tot i que penso que CiU serà el partit més votat i possiblement fagi un pacte amb els socialistes per evitar que el PP tingui massa poder al territori català.
Rotundamente creo que Carme Chacón ha sido inteligente, una buena estratega aunque guiada por sus intereses personales más que por los del partido.
Me parece que simplemente se retira de una batalla que no le interesa ganar. Hace un tiempo habló de un supuesto proyecto que tiene en mente para renovar las ideas del partido y sus estrategias para conseguir los objetivos que se establecen. Con ello dice tácitamente que piensa que las ideas actuales no son correctas y que el partido es una jaula de fieras en la que ahora mismo no se pueden cuestionar sus ideas (la dramatización de la propia rueda de prensa también nos lo indica). Dice que querría marcar un nuevo rumbo, por lo que el actual está equivocado. Así se pretende desmarcar de un gobierno al que pertenece desde hace 7 años, y más años al partido de sus amores pero que al que querría renovar de pies a cabeza. ¿No es contradictorio? Si hay tanto que cambiar, ¿por qué no dijo nada antes? Y, ¿por qué ahora dice que se pospone sine die?
Sería menos contradictorio si en vez de tanta crítica en ese proyecto hubiese también autocrítica, que ella es parte relevante de este gobierno y del PSOE. Y no se caería en ninguna contradicción sino hubiese incluido todo eso del proyecto nuevo, que ya sólo el retirarse se entendería como lealtad al partido, creo que no era necesario ni deseable marcar la posición de futuro.
En fin, me parece que ella se deja en buen lugar y refuerza su posición para postularse en un momento que le será mucho más conveniente. No veo para nada que refuerce ni a Zapatero, ni al PSOE, y mucho menos al que sea próximo candidato.
Inteligente manera de no entrar en conflicto, no se posiciona hasta que llegue su momento.
¿Volverá Carme Chacón la candidata desaparecida?
La Carme Chacón ha estat desapareguda, sí. Van estar rivals amb Pérez Rubalcaba per aviam qui optava a candidat del PSOE i va guanyar el segon. La veritat és que, la de desaparèixer, ha estat una posició realment intel.ligent per part d’ella. Trobo que a Rubalcaba li ha tocat enfrontar-se a un “marró” incommensurable del que en sortirà perdent de totes, totes (millor o pitjor parat, però perdent sense cap mena de dubte).
Chacón potser es reserva per a tornar al mapa polític a donar guerra quan el Partit Popular fiqui la pota en la pròxima candidatura o, fins i tot la següent. Qui sap, potser queda cada cop menys per a la primera persidenta del país.