Diari de precampanya (6)

Hi haurà Cara a Cara —

Els dos grans partits, PP i PSOE, van acordar finalment que hi haurà cara a cara entre els dos caps de llista al Congrés per Madrid (això és exactament el que són Mariano Rajoy i Alfredo Pérez Rubalcaba) el proper dilluns 7 de novembre. Serà un únic debat, al principi de la campanya, i a la seu d’una institució neutral, la Acadèmia de la TV, que ja va ser la encarregada d’oferir la senyal en les eleccions generals de 2008 (en aquella ocasió van ser dos debats entre Rajoy i Rodríguez Zapatero). El president de l’Acadèmia, Manuel Campo Vidal, ha dit que això “és una bona notícia per a la democràcia, per a tots els mitjans de comunicació i per a tots els ciutadans” i desitja que es consolidi a Espanya la tradició dels debats. Tinc molt respecte per el meu amic Campo Vidal, i a més formo part de l’Acadèmia de TV des de fa uns anys, però discrepo de ell en aquest tema. No em sembla una bona notícia per la nostra democràcia, com a mínim pel sistema democràtic parlamentari que consagra la Constitució Espanyola de 1978. Espanya no té un sistema presidencialista com els Estats Units o França. Soc conscient que cada cop les campanyes electorals se centren més en els candidats, d’això se’n diu personalització, la gent necessita històries, relats, els mitjans simplifiquen els missatges, tot és blanc o negre, no hi ha grisos, tot s’ha de poder explicar en 140 caràcters, no hi ha espai ni temps per aprofundir en les idees. Entenc l‘interès periodístic per presentar els comicis com si fossin un combat de boxa entre dos, i per opinar després sobre qui n’ha sortit guanyador. Però això no respon al nostre sistema democràtic, on hi ha més opcions que PP i PSOE, especialment a dterminades comunitats de l’Estat, on algun dels dos grans partits estatals ni tan sols està entre les dues forces més votades (a Catalunya i al País Basc, per exemple). Reduir el debat a dos candidats és injust per la resta d’opcions polítiques i a més resulta un engany pels ciutadans, perquè els candidats que ens ofereix un Cara a Cara no són escollits directament pels votants, sinó que serà el Congrés dels Diputats sortint de les eleccions qui designi al president del Govern en sessió d’investidura. I en algun cas, com ha succeït a Catalunya en dues ocasions, es podria donar el cas que la força política que guanyi les eleccions després no sigui la que governi, com a conseqüència dels pactes polítics posteriors. Fins i tot a França, en les eleccions presidencials, a la primera volta, hi participen al debat televisat TOTS els candidats que han obtingut els avals necessaris, i és a la segona volta on només hi són els dos que han obtinguts més vots. A la Gran Bretanya, a les darreres eleccions, van participar els candidats dels tres partits polítics amb representació parlamentària. A Espanya hi ha dos forces que tenen grup parlamentari propi al Congrés, CiU i PNB, que queden fora del Cara a Cara. El fet que siguin partits nacionalistes no els exclou de la possibilitat d’influir a la governabilitat, especialment en el cas que no hi hagi majories absolutes. I si el problema és que no tenen implantació a tot l’Estat aleshores és que hem deixat de creure definitivament en un Estat plurinacional i divers. Ja sé que les enquestes preveuen un resultat molt ampli pel PP. Però la celebració d’un Cara a Cara, d’un debat amb només dos dels representants polítics que es presenten a les eleccions, no fa més que consolidar el bipartidisme i provoca una pèrdua de qualitat política de la nostra democràcia. I a més, suposa descafeïnar els altres debats que s’han de celebrar obligatòriament a les televisions públiques. TVE organitzarà un debat a 5 el dia 9 de novembre amb els líders dels grups parlamentaris del Congrés. Però hores d’ara ja sabem que ni Rajoy ni Rubalcaba voldran participar en aquest segon debat, molt més plural i coherent amb el sistema parlamentari espanyol. I encara que pugui tenir interès, tota l’atenció mediàtica se la portarà el Cara a Cara que haurà tingut lloc dos dies abans. Si la democràcia es considera només cosa de dos, potser estem deixant fora a molta gent…

18 comentaris a “Diari de precampanya (6)”

  1. CLÀUDIA DE CHIARA

    Democràcia Real Ja!

    Aquest eslogan que van utilitzar els “indignats“ al moviment de fa uns mesos per a reclamar que el poble tingués veu de veritat al món de la política i no només fos un gest perquè sembli que tots hi participem és un gest més que demostra que els polítics no ens volen escoltar, no ens necessiten. Si realment la opinió pública tingués un pes important a la política, no ens deixarien votar. No els hi interessa que decidim, que pensem el que pot anar millor o pitjor pel país, però clar està que tampoc podem pretendre una anarquia, aquesta utopia, per a alguns, és inviable i acabaria essent un caos.

    El fet que hagi parlat d’això és per què crec que els debats cara a cara no son més reflex que aquesta falsa participació que volen fer veure. “Un cara a cara amb els dos màxims polítics apropen a la ciutadania a conèixer més i millor les propostes“. Mentida. Ajuden a crear desigualtats entre partits i tanca la mentalitat de la gent. Si no deixem conèixer altres opcions, obviament, la gent no es mourà per veure quina opció li agrada més o creu que està més refelxat amb la seva persona.
    El que veuria més lògic és el que van fer a Catalunya, un debat entre els sis candidats (exceptuant a SI) i després es va donar lasituació que va provocar un cara a cara entre Artur Mas i Montilla. Això sí que, un cop analitzades les diferents opcions i aclarar més el vot, els que no es decideixen entre les dues forces més fortes el cara a cara els ajudi a decantar-se. Per tant, i ja acabant, per mi és una molt mala praxis que a Espanya s’està duent a terme i ens deixa més clar que no compten per res ni amb els nacionalistes ni amb la resta de la opinió pública. Això sí que és “Indignant“.

  2. Ja en tenim suficient en que els dos partits majoritaris sumin un total exagerat d’escons dels 350 representants que conformen el Congrés dels Diputats, com per que també ajudem a fomentar aquest bipartidisme amb un cara a cara única i exclusivament entre PP i PSOE per polaritzar la campanya. Tot aquest conjunt crea una majoria inapel·lable que tanca les portes als grups minoritaris d’optar d’un valor informatiu lluny de la temptació d’aquest bipartidisme. No podem deixar que cada 4 anys el poder sigui repartit entre els mateixos que no fan res i que ens han portat a aquesta crisi sense precedents. La societat ha de tenir veu política i reaccionar per les pròximes eleccions. L’alternativa també té drets. D’aquesta manera no només excloem a la resta de partits sinó que també a part de l’Estat que no se sent representat entre cap dels dos grans partits. Aquest debat ens vol fer distreure sobre la realitat plural.

  3. Carlos Díaz Pons

    El cara a cara de los partidos mayoristas, PP y PSOE, dejan claro que el Estado nacionalista español no existe.

    La única cosa positiva del PP es que el señor Rajoy ha demostrado valentía al aceptar el reto. Las encuestas le dan una mayoría absoluta lo cual le da una seguridad que no haría necesario este enfrentamiento.

    No obstante, si nos atenemos a la plurinacionalidad del Estado español, este debate margina a otros partidos como el PNB y CIU que tienen un gran peso en el conjunto de la ciudadanía y, por lo tanto, tendrían que intervenir para que pudieran expresar sus reivindicaciones.
    Lo ideal sería que pudieran intervenir todos los partidos políticos, pero si el tiempo, el espacio, las audiencias, etc. no lo permiten, la discriminación hacia ellos es un hecho que además reafirma el bipartidismo que padece la política española.
    Con este bipartidismo se consolida una práctica ya utilizada en la segunda mitad del siglo XIX e instaurada por Cánovas del Castillo.
    De manera más o menos democrática, los dos partidos mayoritarios (PP y PSOE) se reparten el poder dejando de lado a los nacionalistas gallegos, catalanes y vascos.

    Ello es el reflejo del rechazo implícito a lo que afirma la constitución española de 1978: EL ESTADO ESPAÑOL ES UN ESTADO PLURINACIONAL.

  4. Dayana García Blas

    Encara que les meves inclinacions polítiques es focalitzen en un partit, he de ser realista como a analista de la comunicació política i estic d’acord en el fet de que mica en mica ens anem carregant la “democràcia”. És una llàstima perquè crec que tots el candidats o possiblement els representats dels partits amb més repercussions en territoris haurien de tenir l’oportunitat d’expressar-se junt amb el PP i el PSOE. Penso que hem de saber escoltar les opcions i aportacions de tots i saber valorar cada una de les propostes independent del que votem. Per tant, el dret de parlar i de ser escoltat en determinades situacions com pot ser en un debat és necessari perquè els ciutadans tinguin la imatge de cada candidat en un sentit ampli però on tots siguin junts. A més a més he trobat a la vanguardia unes paraules que s’escriuen en nom del Sr. Campo Vidal, on es reflexa i es remarca aquesta tradició dels candidats, hi és que diu “els candidats”, qué només hi han dos?

    “En su opinión, aunque sólo vaya a celebrarse un debate en lugar de dos, “es una buena noticia” tanto para los medios de comunicación, porque “se consolida la tradición” de enfrentar a los candidatos ante una convocatoria electoral de relevancia, como para la Democracia” (extret de: http://www.lavanguardia.com/television/20111018/54232171041/la-cadenas-que-retransmitiran-el-debate-entre-rajoy-y-rubalcaba.html).

    Pel que fa al debat, penso que serà el típic cara a cara on Rajoy es mantindrà molt tranquil, amb molta paciència i calma (té més del 50% guanyat) i en canvi veurem a un Alfredo Pérez Rubalcaba molt bo i amb cara de noblesa, és a dir, serà un debat on pot ser si algú li diu Alfredo i no Sr. Rubalcaba, ell no s’enfadarà.

  5. Començaré dient que la meva opinió coincideix molt amb comentari exposat. Les meves diferencies amb el sistema electoral que ens regeix és una qüestió de principis democràtics, per les quals es plantegen debats a dues bandes, oblidant que hi han més forces polítiques. Unes altres forces polítiques que representen a un bon nombre de electors i dels quals perden el seu espai en benefici dels dos grans partits que es reparteixen el poder entre elecció i elecció. Dit d’una altra manera, els mitjans de comunicació es fan còmplices d’aquest fet donant espais als partits majoritaris, donant per fet (inclús bastant abans de les eleccions) que una de les dues grans formacions serà qui governi durant els propers quatre anys. Es evident y segons totes les enquestes que el guanyador serà el PP, però no per això es pot objectar, trepitjar i menysprear a les demés formacions. Aquest fet (comès cada quatre anys) manca per fonament i per principis de tot sentit democràtic, i lo paradoxal és que justament sota aquesta mateixa premissa, es a dir: RAONS DEMOCRÀTIQUES, es deixa el marge la resta de partit polítics, i per tant es crea aquest debat.
    Hem caigut en aquest bipartidisme, una democràcia de dos on els demés poc conten a la hora de ratificar al president del govern. Lo cert, és que és casi impossible que altres partits puguin arribar a tenir aspiracions legítimes de governar; sota aquest sistema només conten el PP i el PSOE. Així doncs, considero que el sistema requereix d’un canvi profund en la forma de com es reparteixen els escons. No és possible que IU, sent la tercera força política de l’Estat amb nombre de vots, en nombre d’escons sigui una de les últimes en tenir representació parlamentaria. Està clar que el sistema no és el correcte.

  6. El propi blogaire i professor nostre coneix de primeríssima mà les condicions dels debats públics i, tot i que no ha opinat al respecte, no crec anar massa desencaminat entre el que m’imagino que es pacta entre els dos partits i el que s’acaba pactant. Es tracta d’aconseguir el mínim desgast per al polític o, si més no, mantenir la imatge que conservava abans de l’inici del producte televisiu. Per més que intento treure alguna visió positiva del fet de la celebració d’un debat entre els dos màxims partits polítics del país, l’exclusió de la resta de formacions democràtiques (les quals s’hi juguen menys i poden apretar als futuribles amb preguntes i temes que el periodista encarregat de moderar el debat no farà) i la falta de frescor i espontaneïtat del mateix ho impedeixen.

    A més, serà interessant veure com emplea cada candidat (si es que ho fà) la carta d’ETA i el seu cessament de tota activitat armada. Jo crec que està tot decidit, però si al PP creuen que aquest últiment moviment del grup terrorista pot ajudar d’alguna manera al PSOE, dubtaràn entre deixar el tema com està i recòrrer a l’unanimitat dels partits contra ETA, o treure’l a escena i recordar algun dels apropaments del partit socialista amb la banda armada. De la mateixa forma, serà interessant veure si Rubalcaba s’otorga alguna medalla al respecte o no, ja que ell es troba en una posició de feblesa i és el més necessitat d’arguments que enforteixin la seva candidatura.

  7. Igual que el proceso de elecciones está pactado por los dos grandes grupos, parece que el debate también es una imposición que deja de lado a los demás. Es paradógico lo que ocurre en España. Nuestras elecciones no son como las americanas donde votas a un Obama y aquí cuando el ciudadano vaya a votar no verá Rajoy o Rubalcaba, por lo tanto no tiene mucho sentido darles tanta importancia porque de qué sirve al final?
    No hace falta decir que será un debate como los demás, muy encorsetado y veremos pesados monólogos inentando convencer y decir todo lo que queremos oir.

  8. Al contrario de lo que se dice en el post me parece lógico y normal que los partidos nacionalistas que no estén implementados en toda la geografía española no participen en un debate para todo el estado. No creo que con eso se esté acabando con el estado plurinacional; CiU, PNV o Coalición Canaria por citar algunos miran y velan (como es lógico) por su propia comunidad. Sinceramente el programa electoral de Coalición Canaria me importa más bien poco como catalán y español. No hay que caer en el victimismo barato típico de los nacionalistas, sino participan es porque su influencia inmediata no va más allá de su comunidad, otra cosa es si acaban siendo decisivos o no para formar gobierno. Los mayores perjudicados de este debate a dos son partidos como Izquierda Unida o UPyD que aún presentándose en toda España y teniendo representación parlamentaria quedan excluidos. En mi opinión deberían fomentarse más debates entre los partidos con diputados en el parlamento, haciendo debates particulares en todas las comunidades para aquellos partidos como los citados anteriormente que se presentan a las elecciones. Eso si reservaría un debate a dos entre los dos grandes partidos ya que guste o no son los que se van a repartir el pastel.

  9. Ana Belén Ribelles

    No sé de que nos sorprendemos. El bipartidismo siempre ha existido y gran parte de culpa la tenemos los votantes. Mucha gente es la que piensa que votar a partidos minoritarios es desperdiciar un voto y que, por lo tanto, votamos a uno para evitar que salga el otro. Somos nosotros quien podemos impedir que España sea un país claramente bipartidista, votando, realmente, a quien nos sentamos identificados.
    Personalmente, tengo ganas de ver ese debate, bien es cierto que con la presencia de más candidatos al gobierno (por mínimas que fuesen sus posibilidades) haría el encuentro aun más interesante. Sin embargo, espero que ambos no nos regalen los oídos y que, si hay confrontación (que la habrá), que salga ganador de éste quien más se lo merezca.
    Pese a quien le pese, nuestro país está así y, si no hacemos algo para cambiarlo, dentro de 4 años volverá a pasar lo mismo. Un cara a cara, únicamente, entre PP y PSOE que continuará enfandando a la sociedad.

  10. Volvemos al mismo debate de siempre. Sólo PP y PSOE protagonizan esta serie de intervenciones, y el resto de partidos?
    Tenemos que pensar que la televisión no deja de ser un negocio, y la fábrica de la televisión aún más. Un debate entre posibles presidentes es una apuesta segura. Nos gusta verlos nerviosos, sudando, tartamudeando y esperando a ver qué fallan para criticar “con razón” como todo lo que sale en televisión que suele ser espectáculo. Además, siempre tienen una audiencia muy elevada por lo que, además, son muy rentables.
    Por otro lado, la pregunta que me hacía al principio. Esto siempre ha sido cosa de dos: PP y PSOE, parece que en España sobran el resto de partidos, yo ya no sé hasta qué punto esto es democracia.
    Lo peor de todo es que nosotros mismos somos los que nos estamos dejando engañar y también somos nosotros mismos los que nos ponemos barreras. Parece bastante estúpido.

  11. Carmen Mesquida Cavero

    Un debate entre PP y PSOE es lo que realmente interesa actualmente, aunque todos veamos que no es del todo justo e incluso que es indignante este bipartidismo.

    Para mi un cara a cara es interesante para las televisiones, no es la mejor manera para dar a conocer el programa de los partidos ni tampoco a los candidatos. Este único debate es para crear audiencia y show en esta disputa dialéctica.
    La gente ve este tipo de formatos porque creen en la espontaneidad y la naturalidad de los candidatos al ser un programa en directo y por tanto creen que la persona que gane es el más apto para gobernar.
    Este debate será dirigido por la Academia de la televisión que ya protagonizó el pasado debate electoral. El partido popular como quedó descontento en el 2008 apuesta por que lo organicen cadenas como Antena 3 y Telecinco como en 1993 donde salieron más favorecidos. En cambio el PSOE apuesta por TVE .

    Aquí queda demostrado que este debate no será una buena práctica ya que todo está más que estudiado, ensayado incluso el formato estará preparado para beneficiar a un candidato frente al otro.

  12. Oriol Marquès Anglarill

    Estic d’acord que és injust que en un Cara a Cara només participin els dos grans partits polítics de l’Estat. Les altres alternatives polítiques segurament aportarien temes molt interessants durant el debat que ajudarien a un diàleg molt més plural. No obstant, aquest Cara a Cara únicament amb la participació dels dos grans partits hi haurà algunes coses pactades per no desgastar més la imatge dels dos candidats durant la campanya i no es pot esperar moltes espectatives d’aquest debat.
    D’altra banda, entenc que el PSOE i PP siguin els únics que participin en el debat perquè són els dos únics partits polítics capaços de guanyar les eleccions a Espanya i, per tant, encara que participessin altres forces polítiques en un Cara a Cara l’únic resultat que aconseguirien seria l’augment o el descens d’alguns vots electorals.

  13. Alejandra Zvereff Salmerón

    En España tenemos un bipartidismo que hace que estos dos partidos sean el centro de la política actual. Es normal que se planteen hacer un cara a cara únicamente entre ellos, juntarse con los otros partidos seria para los dos grandes “rebajarse”, o eso deben de creer.
    Pues desde mi punto de vista el debate tendría que ser más completo, con distintos puntos de vista y dar la oportunidad a los otros pequeños partidos, a los que la ley “discrimina” (ya que favorece siempre a los dos grandes), a darse a conocer, a conseguir comunicar lo que por cuestiones económicas no pueden comunicar.
    Y centrándome en el debate que va a tener lugar… creo que comentamos en clase que no tendría lugar dicho debate, que era bastante absurdo. Pues las cosas han cambiado y parece que el PP quiere darle “vidilla” a su campaña. Pero no considero que por la emisión de este debate cambien mucho los resultados.

  14. Laura Álvarez Gelabert

    Las dos preguntas del día son: ¿hay medios neutrales en España?, ¿hay más paridos en nuestro país además del PP y del PSOE?

    Si el PP ha rechazado TVE, también deberían hacerlo con la sexta, y demás medios afines.

    Éstos y Rubalcaba, le van a tender una emboscada al cándido Rajoy. El moderador no va a preguntarles temas que puedan perjudicar al PSOE, o poner incómodo a Rasputin. No se tocará la trama del caso faisán, pero sí se sacará a relucir la falacia que ratifica que el PSOE ha acabado con eta. Se volverá al sempiterno debate de la guerra de Iraq, pero se obviarán las de Bosnia, Afganistan, Líbano o Libia; y se evitará el tema de las víctimas del terrorismo. Todo va a ser para el lucimiento del candidato socialista.

    No aprendemos de los errores del pasado. Aznar perdió unas elecciones en las que las encuestas le daban una victoria casi aplastante en un debate televisivo. Pizarro, perdió toda su credibilidad ante un Solbes que supo mentir mejor a todos los españoles y ahora Rajoy va a poner en riesgo su abultado margen ante un Rubalcaba que se lo llevará al huerto.

    La vanidad es el peor de los defectos. No hay que olvidar que Rubalcaba, pese a ser socialista y el artífice de todos los chanchullos y marrullerías de su partido, es una persona muy inteligente y con una gran rapidez de reflejos a la hora de manipular a los electores con la gran habilidad persuasiva que posee.

    No sé qué decir, no creo que estemos en una democracia que nos permita elegir libremente ni pensar con autonomía. Cómo podemos afirmar que estamos dentro de un estado democrático si ni las elecciones son democráticas. Pena me provoca pensar que todos los demás partidos juegan en otra liga y que por mucho que hagan nunca ascenderán. Hace ya muchos años que el monopolio político español está en manos del PP y del PSOE, y si no encontramos una nueva fórmula: seguiremos así hasta que el país se hunda.

  15. Laura Álvarez Gelabert

    Les dues preguntes del dia són: hi ha mitjans neutrals a Espanya?, Hi ha més parits al nostre país a més del PP i del PSOE?

    Si el PP ha rebutjat TVE, també ho haurien de fer amb la sexta, i altres mitjans afins.

    Aquests i Rubalcaba, li estendran una emboscada al càndid Rajoy. El moderador preguntarà temes que puguin perjudicar el PSOE, o incomodar Rasputín.No es tocarà la trama del cas faisà, però sí que es traurà a relluir la fal • làcia que ratifica que el PSOE ha acabat amb ETA. Es tornarà al sempitern debat de la guerra de l’Iraq, però s’obviaran les de Bòsnia, Afganistan, Líban o Líbia, i s’evitarà el tema de les víctimes del terrorisme. Tot serà per al lluïment del candidat socialista.

    No aprenem dels errors del passat. Aznar va perdre unes eleccions en les quals les enquestes li donaven una victòria gairebé aclaparadora en un debat televisiu. Pizarro, va perdre tota la seva credibilitat davant d’un Solbes que va saber mentir millor a tots els espanyols i ara Rajoy posarà en risc el seu voluminós marge davant d’un Rubalcaba que el portarà a l’hort.

    La vanitat és el pitjor dels defectes. Cal no oblidar que Rubalcaba, tot i ser socialista i l’artífex de tots els tripijocs i murrieries del seu partit, és una persona molt intel • ligent i amb una gran rapidesa de reflexos a l’hora de manipular els electors amb la gran habilitat persuasiva que posseeix.

    No sé què dir, no crec que estiguem en una democràcia que ens permeti escollir lliurement ni pensar amb autonomia. Com podem afirmar que estem dins d’un estat democràtic si ni les eleccions són democràtiques. Pena em provoca pensar que tots els altres partits juguen en una altra lliga i que per molt que facin mai ascendiran. Ja fa molts anys que el monopoli polític espanyol està en mans del PP i del PSOE, i si no trobem una nova fórmula: seguirem així fins que el país s’enfonsi.

  16. No sé fins a quin punt seria ràctic per als votants veure un cara a cara entre tots o part dels partits que es presenten a les eleccions, doncs semblaria un pati d’escola. Sent conscients de com vota la gent avui dia, sense estudiar les propostes a fons (ni de manera superficial, quasi), l’emisió d’aquest cara a cara comfondria encara més a la societat espanyola, que està massa enfeinada en assegurar-se que el càstig a l’esquerra socialista sigui ben rotund, i per això ara cal creuar-se al bàndol blau.
    La gent ja en té prou amb les seves cosetes, quanta menys feina es puguin treure de sobre fora de l’àmbit de les obligacions, per què s’haurien d’escarrassar en estudiar què més s’els hi pot oferir? si amb dos ja hi ha prou feina!

  17. En mi opinión, el encuentro entre el señor Rajoy y Rubalcaba el día 7 de noviembre no se le debería de llamar “debate”, ya que no representa a estas elecciones generales.
    Como dices, existen más opciones que PP y PSOE como en Cataluña o en el País Vasco, por lo que parece que estemos viviendo en una “aparente” democracia. Cuando mencionas que parece que fuera un combate de boxeo entre dos es cierto, ya que, estamos viviendo una crisis económica pero también una crisis del bipartidismo, donde tanto el PSOE como el PP “luchan” para defenderlo y como afirmas, para opinar después sobre quien ha salido ganador.
    Respecto al segundo debate que RTVE ha propuesto entre los líderes de los grupos parlamentarios del Congreso, me parece bastante correcto pero yo también creo que los “dos líderes” no tendrán ningún interés en asistir, ya que la “auténtica y real democracia” para el país no está en sus planes.

  18. Jo crec que sí que és bo fer un cara a cara amb els dos grans partits polítics a España. No trobo que hi hagi bipartidisme sino que sent realistes PP i PSOE són les dues grans forces, i si hi haguéssin més partits polítics a debat, doncs llavors no hi hauria cara a cara.

    Ja sabem com funcionen moltes coses en aquest país i gran part de culpa la tenen els mitjans de comunicació. D’ells depenen moltes coses, un clar exemple és el futbol. Si no els hi surt a compte fer un debat entre més partits polítics, no es farà.

    No obstant, jo crec que sí que és favorable fer un cara a cara, però només amb PP i PSOE, ja que al cap i a la fi seran els dos partits que lluitin per la presidència, i crec que és el més llògic i còmode per tots; la cadena guanya audiència, molts votants es decantaran per un o l’altre i el partit guanyador sortirà clarament reforçat.

Deixeu un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Scroll to Top