Una bona amiga que ha estat aquests dies de Setmana Santa de vacances al País Basc m’envia aquesta fotografia de la plaça de l’Ajuntament de Zarautz, el poble de l’Arguiñano. No és inusual al País Basc veure aquest tipus de pancartes des de fa molts anys. Tinc bons amics que provenen d’allà i sento respecte i admiració pel poble basc. De la mateixa manera que passa a Catalunya, la diversitat ideològica és molt gran, no tothom pensa el mateix, com és lògic i evident. És cert que no hi ha reivindicacions econòmiques, ja que el sistema de concert fa que la pràctica totalitat dels recursos que es generen al País Basc es tornen a invertir dins el territori. Cap partit polític, ni els bascos, és clar, ni els d’àmbit estatal (el PP, el PSOE, ni UPyD ni suposo que ara tampoc Ciutadans o Podemos) s’han plantejat mai modificar-lo. Tampoc no veig un sentiment d’“euskalofòbia”, i me’n alegro, més aviat al contrari: hi ha una certa admiració a tot Espanya pel poble Basc (que durant molts anys va patir, juntament amb la resta de l’Estat, la barbàrie terrorista). No veig a les xarxes ningú que els tracti d’insolidaris, ni que s’indigni perquè a les escoles ensenyin euskera o a les carreteres els rètols estiguin en una llengua diferent al castellà. O sigui, el que hauria de ser normal en un Estat divers, plurilingüe, amb cultures molt allunyades unes de les altres, sense que això hagi de ser un obstacle per compartir institucions i interessos comuns.
Ara bé, quan veig aquest cartell, em pregunto: si a la plaça major de Vic, d’Olot o de Manresa, al costat de l’Ajuntament o d’un edifici oficial, algú decidís penjar un cartell com aquest… què passaria? Quant tardaria en crear-se un hashtag amb el títol de (amb perdó) #putoscatalanes, per insultar-nos impunement des de tot arreu de les Espanyes? O potser la delegada del Govern enviaria de seguida un escamot per treure la pancarta? O el Tribunal Constitucional decidiria amb total celeritat suspendre el govern municipal corresponent per no retirar-la…
Ja he escrit moltes vegades que no veig clar en absolut el camí cap a l’independència que d’altres veuen a tocar… No ho veig possible sense una majoria aclaparadora a Catalunya que ara crec que encara no hi és, ni amb l’oposició frontal de l’Estat, i sense cap recolzament exterior, ni de l’Unió Europea ni de cap altre país amic. Ara bé, de vegades penso que potser ens aniria millor demanar integrar-nos al País Basc… El tema econòmic ja el tenen resolt i l’independència és només una qüestió de matís o de temps. La realitat és que molts d’ells ja no es consideren espanyols, ni francesos, i no passa res.
