En la política actual tot és màrqueting. La presentació el passat dissabte de la candidatura d’Alfredo Pérez Rubalcaba com a aspirant del partit socialista a presidir el Govern espanyol n’és un exemple portat a les darreres conseqüències.
Un acte diferent als mítings tradicionals, un candidat envoltat de gent de totes les edats, gent molt propera, un to didàctic, propostes de govern explicades amb una oratòria impecable. Un acte basat en els continguts, amb austeritat, sense tribunes, sense banderes, sense multituds. Sense referències a l’adversari, sense insults ni crits, amb l’eslògan del nou candidat, escuchar, hacer, explicar sobreimpressionat a la pantalla. Sense teloners que distreguin l’atenció, però amb tota la plana major del PSOE al seu costat, els d’abans (molts tornaran a ser els d’ara) i els d’ara (que aviat seran els d’abans), el color vermell del PSOE i les sigles, però sense el logo de la rosa. Només el segon cognom del candidat com a referència. El candidat Pérez serà el candidat Rubalcaba, ni tan sols Alfredo com ell preferia. S’ha de concretar el missatge, simplificar-lo al màxim. La R haurà de servir també com element de comunicació, com podem comprovar en el seu primer vídeo de campanya.
Rubalcaba genera confiança, és molt bon comunicador, acredita lideratge, eficàcia i experiència, tot el contrari que ZP (sinònim d’improvisació, ineficàcia, inexperiència). És el millor candidat per al PSOE, si no per guanyar, sí per obtenir un resultat digne que no condemni al seu partit a una llarga travessia del desert. Només té un problema, tothom hi coincideix, que és allunyar-se al màxim de Zapatero i les seves polítiques, i això és una tasca molt complicada per algú que ha estat el vicepresident del Govern i corresponsable d’aquestes polítiques.
Rubalcaba ha de vendre l’oblit, ha de presentar-se com quelcom nou, diferent al que hi havia fins ara, però sense renunciar a la seva principal virtut, la seva dilatada experiència de govern. Per això, avui li dedico una cançó d’un dels seus grups favorits (i també meus), Los Secretos, cantant La Calle del Olvido.
Adéu al candidato Pérez, benvingut candidato Rubalcaba!
