Sísif va ser condemnat pels déus a realitzar una activitat absurda. Albert Camus, escriptor (premi Nobel el 1957) i pensador existencialista, recrea el vell mite grec de Sísif considerant-lo expressió o metàfora de l’existència humana. Per què fou condemnat a rodolar incessantment una roca fins al cim d’una muntanya?
Ahir diumenge, El País publicava la transcripció de la conferència que un altre Premi Nobel, Günter Grass, autor de la magnífica novel·la “El Tambor de Hojalata”, va impartir a Hamburg el passat 2 de juliol en un acte amb l’associació de periodistes alemanya Netzwerk Recherche. El títol de la conferència era “La pedra de Sísif” i us recomano vivament la seva lectura.
Alguna de les tesis de Grass han estat reiterades en aquest bloc:
– La mútua i perniciosa dependència entre premsa i política, amb interessos creuats que sovint amaguen la veritat als ciutadans i provoquen indignació.
– El funcionament absurd de l’agenda comunicativa en què, com la pedra de Sísif, les notícies es van succeint les unes a les altres de manera que el que avui ens preocupa tant, demà deixa d’existir quan apareix un esdeveniment nou que fa oblidar l’anterior. Aquests dies pensem en Noruega o en Somàlia, però qui se’n recorda del terratrèmol del Japó o de la revolta a Bahrein? El periodisme, diu Günter Grass, viu al dia, no és gens autocrític i només es queda amb la superficialitat de l’actualitat informativa.
– Els bancs, els lobbies empresarials, el sistema electoral i el control dels aparells del partits sobre el candidats plantegen greus ombres sobre el futur de la democràcia.
– Cal revisar el sistema capitalista i la democràcia parlamentària, son instruments que s’han mostrat ineficaços davant la eclosió de la crisi econòmica.
Cal fer rodar les pedres. Grass cita a Camus quan diu “La lluita cap al cim hauria de ser suficient per omplir el cor d’un home. Cal imaginar-se un Sísif feliç”.
El nostre sistema no funciona, s’ha de reformar immediatament si no volem que s’autodestrueixi o que acabi apareixent un altre Hitler com a presumpte salvador del món occidental.
