El pensament únic

La darrera víctima d’aquest procés exterminador ha estat ni més ni menys que un conseller del Govern de la Generalitat. Vaig coincidir amb ell fa un any, l’entrevistaven a RAC 1 i jo participava a la tertúlia. Em va semblar un home de seny, amb un perfil molt més tècnic que polític i amb un tarannà més aviat liberal des del punt de vista econòmic. I poc amic dels extremismes.

“L’Estat té tanta força que probablement no podrem fer el referèndum” (…) Hi aniran tant en contra que potser haurem de fer una cosa diferent, i alguna cosa diferent es pot assemblar a un 9-N”. Això és el que ha dit Jordi Baiget i el que ha provocat el seu cessament fulminant. El que fa temps que diem molts i el que probablement passarà. L’Estat no permetrà un referèndum il·legal sobre la secessió de Catalunya. Aquesta vegada ho han deixat molt clar. Al 9-N van ser pusil·lànimes i ho van permetre a desgana. I després ho van voler arreglar amb fiscals i querelles. Ara no tornarà a passar. Però no es pot dir, no es pot ni pensar. Que la realitat no t’espatlli una bona notícia, oi benvolgut President periodista…??

Escriu Martin Amis que el suïcidi és com un tren nocturn, que arriba a tota velocitat. Una metàfora més de caire ferroviari: crec que el Govern de la Generalitat actual, el seu President i el PDECAT al davant (mentre ERC creix a l’ombra del desastre convergent) van directament cap al suïcidi com un tren nocturn.

L’acte d’ahir al Teatre Nacional va ser una manifestació de bogeria col·lectiva, de surrealisme dalinià, de retroalimentació sobiranista, de ficció barata. No hi ha haurà referèndum amb garanties, i ho saben, però fan com si no. I no ens podem jugar el futur de Catalunya d’aquesta manera. Per molt que el Govern de l’Estat hagi demostrat la seva incompetència per gestionar aquest conflicte, algú més ha de trencar aquesta doctrina del pensament únic i fer-li veure a Puigdemont que ha perdut la perspectiva de la realitat i que ha de posar fre a aquesta carrera eixelebrada cap a l’autodestrucció. Encara que costi més cessaments, fins que el President es quedi sol amb els d’ERC i la CUP. Amic Jané, qui serà el següent??

 

Josep Manuel Silva
Advocat i periodista
Professor associat del Departament de Periodisme UAB

Deixeu un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Scroll to Top