El primer cop

Crec que ja he esmentat en aquest bloc alguna vegada un llibre deliciós d’un escriptor francès anomenat Philippe Delerm, “El primer glop de cervesa i altres plaers minúsculs”, un recull de contes sobre la sensació única de fer les coses per primer cop.

Pedro Sánchez ha estat investit president del govern com a conseqüència de la presentació d’una moció de censura contra Mariano Rajoy. La sentència de l’Audiència Nacional sobre el cas Gürtel ha resultat demolidora contra el Partit Popular i la seva xarxa organitzada de corrupció. Perquè després diguin que a Espanya no hi ha separació de poders i la justícia no és independent. Déu n’hi do. Un tribunal ha aconseguit derrocar un govern. Com va dir el jutge del Suprem als polítics catalans que no van fugir a Bèlgica, “tranquilos, esto no es la Audiencia Nacional, esto es el Tribunal Supremo”. Doncs l’Audiència ha demostrat que, en efecte, no són el mateix. Mentre el Suprem manté en presó provisional de manera molt discutible a alguns dels dirigents independentistes, l’Audiència afirma en una sentència que el president del Govern espanyol no té credibilitat, és a dir, que va mentir en seu judicial negant l’existència d’una caixa B al seu partit.

Pedro Sánchez és president per primer cop gràcies a una moció de censura. No havia passat mai des de la recuperació de la democràcia. També és el primer cop que un president del govern no és diputat del Congrés. Tot és perfectament legítim i previst per la Constitució. La moció constructiva té aquest punt de perversió. Serveix per fer caure un govern, però necessita un nou candidat. Sánchez ha de ser molt conscient de que no es pot separar una cosa de l’altra. L’han investit a ell per fer fora a Rajoy. Molts del que l’han votat no ho haurien fet (en una millor situació per ell no ho van fer en el seu dia per interessos partidistes) en una sessió d’investidura. I li demanaran a partir d’ara alguna cosa a canvi. El suport no li sortirà gratis. Veurem el que està disposat a donar.

També per primer cop sembla que un partit governarà amb els pressupostos aprovats per una majoria alternativa a la que ara es conforma (amb l’excepció del PNB que en una setmana ha passat d’una banda a l’altra sense despentinar-se). Tampoc no serà senzill fer-ho en aquestes condicions. I veurem si el PP decideix tombar-los al Senat on manté majoria absoluta, igual que la té a la Mesa del Congrés.

I també és el primer cop en què serà president del govern de l’Estat un candidat d’un partit que no va guanyar les eleccions. Ha passat sovint a les comunitats autònomes, però mai a l’Estat. El funcionament de la democràcia parlamentària ho permet i per tant no hi ha res a dir.

Unes quantes coses es faran per primer cop. El segon glop de cervesa mai és el mateix que el primer. Ara comença el més difícil. I el compte enrere per les properes eleccions.

Josep Manuel Silva Alcalde
Advocat i periodista
Professor de Periodisme UAB
.

Deixeu un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *