El tercer home

 

Demà al matí Josep Antoni Duran i Lleida serà proclamat a Barcelona candidat per CiU a les eleccions generals a Corts que molt probablement se celebraran al novembre.

No donaré la meva opinió personal sobre el candidat. El conec des de fa gairebé 20 anys, he treballat directament amb ell durant la època en què va ser conseller de Governació i Relacions Institucionals i qualsevol consideració per part meva cap a la seva persona, encara que fes un esforç de neutralitat, tindria un condicionament subjectiu que no forma part del particular llibre d’estil d’aquest bloc.

Ara bé, hi ha dades objectives que no admeten discussió. Porto més de 4 anys a Madrid, parlant amb molta gent, periodistes, polítics, empresaris… Duran i Lleida és el polític més respectat a Madrid. No és casual que totes les enquestes coincideixin en destacar-lo com el polític més valorat pels ciutadans, a Catalunya i a tot l’Estat. En un món tan bipolaritzat com el madrileny, el discurs centrat de Duran, sempre en positiu, fent propostes realistes i poc demagògiques, cercant sempre el pacte, defensant els interessos de Catalunya però amb visió d’Estat, és molt agraït per un gruix considerable de la opinió pública (i publicada). Ja he dit molt sovint que a Madrid només hi ha blanc o negre, A o B, PP o PSOE, però hi ha molts ciutadans que agrairien disposar d’una tercera opció, de centre, i Duran i CiU representen el que no tenen però voldrien tenir.

Però hi ha un factor de Duran que sobresurt entre els altres. Des de que va començar la seva carrera política va entendre perfectament quin era el paper dels mitjans de comunicació i la seva estreta relació amb la política. Per això ha mimat sempre als periodistes, ha cercat la complicitat i les seves habilitats comunicatives l’han permès fer arribar el seu discurs a tot Espanya a través dels media.

Les enquestes preveuen una majoria àmplia del PP, potser majoria absoluta. El candidat del PSOE, Rubalcaba, intentarà com sigui aconseguir un resultat digne per al seu partit. Però a Madrid tothom sap que hi ha un “tercer home”, com a la pel·lícula de Carol Reed, que pot ser decisiu per trencar aquesta majoria. Per això, avui li dedico especialment les notes de la banda sonora de “El tercer home” amb la cítara d’Anton Karas.

2 comentaris a “El tercer home”

  1. Muchos de Madrid sabemos que, efectivamente, Duran i Lleida concentra lo que muchos aquí buscamos, un poco de consenso. No estoy tan de acuerdo de que la realidad sea tan bipolarizada, aunque si es verdad que en Madrid los extremos se “palpan” con más fuerza que en otros sitios y el choque está a la orden del día. Me alegro por Durán, a ver si anima esto y ayuda a los encuentros…

Deixeu un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Scroll to Top