Dilluns passat van morir 53 nens de entre 8 i 11 anys d’edat a Mirersarai, Bangladesh, quan el camió en el que viatjaven es va sortir d’una carretera mullada i en mal estat i va quedar submergit a la cuneta inundada per les pluges recents. Els nens venien de celebrar una victòria del seu equip de futbol i en el moment de la tragèdia estaven cantant i ballant per festejar el triomf.
Dimarts, 12 de juliol, aquesta notícia d’agència ocupava exactament 8 línies a la majoria dels diaris de casa nostra. 17 segons a les notícies d’Antena 3. Per cert, l’anunci previ a la informació a la web d’Antena 3 és de Repsol i mostra 4 adults viatjant en un còmode monovolum per una carretera espanyola en perfecte estat.
El mateix dimarts va morir ofegat un nen de 3 anys a la piscina de Can Dragó. Estava participant a les activitats d’estiu organitzades per un casal del Raval. Va ser portada a molts diaris de Catalunya, i un del vídeos que he trobat a Internet sobre aquesta mort dura 1 minut 42 segons.
Un ràpid càlcul matemàtic sense validesa estadística ens diu que la mort d’un nen a Bangladesh té un valor de 0.15 línies de diari i 1/3 de segon en televisió, mentre la mort d’un nen a Catalunya mereix vàries línies de portada a la premsa escrita i 102 segons a televisió.
La conclusió d’aquestes dades és terrible: el valor de la vida humana és molt diferent depenent de on ens situem, un accident mortal té un interès pels mitjans de comunicació inversament proporcional a la distància en què té lloc.
Sense comentaris.
Vides de primera i segona divisió? o és que el valor i tractament mediàtic d’un mateix “fet” està directament relacionat amb la identificació?… un nen de Can Dragó ofegat durant uns casals d’estiu podria ser la meva filla… ens interessa el que ens afecta. Aquests càlcul, crec, que està directament relacionat amb el valor de la solidaritat en la nostre societat.
Tens raó, però la diferència de tractament és tan brutal…