Tornem a la rutina d’aquest any que te tan mala pinta. Després del parèntesi nadalenc, que ens hauria de deixar un rastre d’alegria i bones vibracions (potser hem oblidat el seu sentit més profund, la bona notícia que l’origen religiós del Nadal ens hauria de transmetre), tot són mals auguris. Retallades, un govern que acaba d’arribar i ja fa el que diu que mai no faria, milions d’aturats, gent que passa gana… No hi ha motius per l’optimisme i tanmateix, jo reclamo, com feia l’amic Georges Moustaki fa molts anys, un “êtat de bonheur permanent”. Diuen els xinesos que no es pot demanar a un peix que reflexioni sobre la existència de l’aigua. Potser el govern, els governs, no poden enviar missatges positius perquè estan massa preocupats per gestionar el desastre provocat pels governs anteriors durant aquests darrers anys d’abundància virtual. És cert, hem viscut enganyats, tots, instal•lats en un estat col•lectiu, no de “bonheur”, sinó de falsa eufòria, basada en comprar, consumir, tirar de beta, demanar préstecs… El govern no pot, però nosaltres sí podem reivindicar l’optimisme com a forma de veure la vida, d’afrontar el futur. Aquests dies veig que un dels llibres més venuts és precisament un de l’Eduard Punset que parla de l’optimisme. Necessitem missatges que ens retornin l’alegria de viure, d’estimar, de gaudir dels petits (o grans) plaers que no costen diners. Avui us faig un regal. És un fragment de la felicitació de Nadal de l’Enric, un missioner salesià que fa anys que treballa a l’Àfrica, amb els més necessitats. M’ha escrit des de Lomé, la capital del Togo, per felicitar-me les festes i desitjar-me bon any. I les seves paraules, crues com la realitat que l’envolta, són alhora un elogi de l’optimisme que faig meu. Que aquest any, malgrat tot, sigui el millor de les vostres vides!
Benvolgut Josep Manel
T’escric aquesta carta, perquè malgrat que he preparat una petita carta postal de felicitació no crec que pugui enviar-la, perquè els nostres mitjans no tenen força ni per arrossegar un carro de joguines per nens. Així que decideixo escriure i deixar les fotos i les composicions, que entretenen molt.
També he desfet la carta en la que deia que tot anava molt bé, per què he agafat un d’aquest virus que corren, i no sé bé si per Internet o en aquest ambient que m’envolta amb pols i sequera, i bitxos de tota mena.
I ho sento, perquè no arribo a comprendre que pugui refredar-me a 32 graus de temperatura, però veig que això son criteris europeus, i que aquí has de canviar de chip, sempre que me he constipat ha sigut en plena temporada de calor.
Bé però m’agradaria, puix que avui m’he aixecat, que rebessis la meva felicitació de Nadal, avui mateix. No el que és el desig aquest ja tan d’aquest mon que no saps si és sincer, si no que és el meu record que està amb tu. Amb vosaltres, que hi penso sovint en tots els amics i germans de Barcelona.
Aquest any serà un Nadal calorós, ja podeu imaginar que molt poc d’esquí, ni d’esports de neu, ni neu, ni fred. Ara estem a 32 graus, amb un fort Harmattan, vent del desert que omple la casa i els pulmons de polseguera. El temps convida a anar a la platja i hi aniria si no fossin tan perilloses, encara trobaria una estoneta per capbussar-me. Em conformaré amb una dutxa.
Crec que serà un Nadal molt auster, més que els altres, perquè contínuament ens parlen dels problemes de Europa, i la nostra moneda depèn de l’Euro, ja es parla de devaluar, i que passaria de cotitzar 1000 francs CFA a un Euro, son les repercussions de la crisi d’Europa. Si això arriba les faria encara més austeres. Recordo que l’anterior devaluació va ser la nit del 24 al 25 de desembre.
Sé que els Reis no ens arribaran, perquè es una festa que aquí no es fa, és un diumenge qualsevol desprès de l’1 de gener. No es un costum que hagi entrat en aquests pobles això de fer regals. Encara que comencen a fer-ho per Nadal o Cap d’any, sobre tot amb els que tenen influències de fora, i depèn molt de les possibilitats econòmiques de la família. Nosaltres rebrem un pany africà per fer-se una camisa. Encara tinc guardat el de l’any passat.
Això sí, podré passar uns dies més tranquils, de “vacances”, per posar-me al dia en el treball que tinc endarrerit, aquest es el meu desig cada vegada que em trobo amb uns dies de vacances, però si quan vaig estar en convalescència per l’operació del genoll, no ho vaig aconseguir, i això que vaig fer esforços, no crec ara que en quatre dies hi arribi. A això jo li dic començar sense creure gaire en el que hom es proposa. Com diuen aquí es “échec”, es com aquell que vol pujar una muntanya, ho anuncia a tots, sabent que no arribarà ni al primer turó.
I avui, com veieu no faig una postal de felicitació sinó que més aviat aprofito per comunicar coses. Així que recuperat una mica i aixecat del llit, ja sense aquesta tos que feia pena i escardava els pulmons, amb el sentiment que estic guanyant la batalla al constipat, em puc dedicar a escriure aquesta carteta per recordar-me de tots, i m’he dit, abans de posar-me al dia en la feina, em posaré al dia amb els amics i coneguts ja que confesso tenir-los molt abandonats.
Però malgrat tot, Bones festes de Nadal, a l’europea o a l’africana, que cadascú pugui ser feliç en la seva situació, encara que per el que sento a les noticies de la tele, allà seran també unes festes austeres, sobre tot per molta gent. Bé, però la felicitat no depèn de l’austeritat. Bonheur à tous! Malgrat tot.
Enric
Josep Manuel Silva Alcalde
