En defensa de la veritat

El post d’avui serà més llarg del que és habitual. Fa dies que intento explicar algunes coses més enllà dels 140 caràcters del twitter, les limitacions del Facebook, la brevetat i simplificació dels titulars de premsa, les entrevistes de tres minuts a la ràdio i la fugacitat d’unes imatges i una notícia a la televisió. Aquest és el meu bloc, aquí soc jo qui decideix sobre l’espai i el temps que li dedico a cada tema i avui us demano una mica de paciència i us prego que llegiu tot el que diu aquí fins el final. Us demano aquest esforç i a canvi us ofereixo una versió directa i el més fidel a la realitat que sigui capaç del que ha passat aquesta setmana al Consell de RTVE, del qual formo part des de fa gairebé 5 anys.

Soc advocat i periodista i això implica per mi un doble compromís amb la justícia i amb la veritat. Però sobre tot amb la llibertat, el respecte, els principis democràtics, tot això des del catalanisme i una visió social derivada de les meves creences religioses, que no em fan millor ni pitjor que ningú però que suposen un compromís ètic diari en la meva activitat professional i en la meva vida privada.

Conec com funcionen les institucions polítiques i els mitjans de comunicació. Fa anys que em dedico a ensenyar als meus alumnes universitaris quines són les claus que expliquen els  mecanismes d’actuació i d’interacció entre la política i la comunicació i he reflexionat per escrit al respecte. Podeu consultar en aquest mateix bloc el meu currículum i les meves publicacions.

Quan em van proposar formar part del Consell d’Administració de RTVE estava treballant a l’àmbit privat, com a director d’una fundació en el camp social i col·laborava amb diversos mitjans de comunicació, al marge de la meva activitat acadèmica com a professor universitari que mai no he abandonat. Vaig ser proposat per Convergència i Unió i nomenat pel Senat, per una majoria superior als 2/3 d’aquesta càmera, després de comparèixer davant la comissió corresponent per ser avaluat per aquest càrrec. Estic convençut que vaig ser proposat pels meus mèrits professionals i al llarg d’aquests anys he intentat desenvolupar la meva tasca d’acord amb els principis que he esmentat més amunt. La força política que em va proposar, i el president del grup parlamentari a Madrid, Josep Antoni Duran i Lleida, MAI m’han donat consignes sobre el que havia de fer. Al consell hem estudiat, debatut i aprovat o rebutjat centenars de contractes sobre els aspectes més diversos del funcionament de la Corporació de RTVE: des del transport, fins a la neteja o el manteniment de les instal·lacions dels centres de ràdio i televisió arreu de l’Estat, els contractes amb les productores audiovisuals, hem discutit i aprovat la programació de les diferents cadenes, el nomenament dels directius, la negociació del conveni col·lectiu, els pressupostos, les nòmines… El Consell és l’òrgan màxim de gestió de la Corporació, som els responsables, fins i tot patrimonialment i personalment, de la bona o mala gestió de la empresa, al igual que els consellers d’una societat anònima. El nostre càrrec té dedicació exclusiva, és incompatible pràcticament amb tot excepte la docència i estem sotmesos a la mateixa normativa que regula els conflictes d’interès pels alts càrrecs de l’Administració de l’Estat. A més de tot això, com és obvi, hem de vetllar pel pluralisme a la ràdio i televisió pública de titularitat estatal, i a mi em pertoca en especial garantir que a la informació de TVE  i RNE no apareguin únicament els dos grans partits estatals, tendència cada cop més instal·lada a tots els àmbits de la societat espanyola, si més no, madrilenya. També he vetllat especialment, com a conseller català, pel centre de producció de TVE a Sant Cugat, per garantir la activitat i continuïtat d’aquest centre i de Ràdio 4, per la programació en català, per la estabilitat de les plantilles, per potenciar el paper de Sant Cugat en la producció de programes per a tot Espanya.

En aquests cinc anys ja han marxat dos presidents. Abans de l’estiu, Alberto Oliart va dimitir del seu càrrec per motius personals i familiars. El Parlament va ser incapaç de nomenar un nou president perquè els dos grans partits, PP i PSOE, no es van posar d’acord davant la imminència de les eleccions. Tampoc dintre del consell, com a solució d’interinitat, varem ser capaços de nomenar un president de consens. Finalment, i contra la meva opinió i amb el meu vot en contra (l’únic dels 11 consellers) es va decidir nomenar un president de forma rotatòria amb periodicitat mensual, amb un paper purament institucional, ja que les funcions executives les ha assumit directament el Consell fins que Les Corts nomenin al nou president. Des de aleshores, absolutament tot el que passa a la CRTVE ha de ser discutit i aprovat pel Consell. Em passo pràcticament tota la setmana a Madrid en hores i hores de reunions interminables, i la resta de la setmana tinc un despatx a TVE Sant Cugat des d’on treballo, estudio la documentació relativa a tots els assumptes que hem d’aprovar i preparo les reunions del Ple i de les comissions. M’agrada la meva feina i em sento satisfet del que hem fet fins ara. El Consell estava format fins a la setmana passada per 11 membres, designats per les Corts, amb una majoria de 2/3 i proposats per les diferents forces parlamentàries i sindicats: 4 pel PP, 2 pel PSOE, 1 per ERC, 1 per IU, 1 per UGT, 1 per CC.OO i jo mateix per CiU. En aquests 5 anys la major part dels acords s’han adoptat per consens o per majories molt àmplies. Encara que hi ha comportaments partidistes, especialment entre els representats dels dos grans partits espanyols, en general ha primat l’interès de la empresa per sobre dels interessos ideològics. És cert que en períodes pre-electorals hi ha hagut més sensibilitat cap als temes relatius a la presència i tractament dels partits en els espais informatius de RTVE. Però el consell mai ha intervingut en la tasca dels informadors ni ha interferit en la seva independència. El director d’informatius, Fran Llorente, és un dels pocs directius que no ha comparegut mai davant el consell per donar explicacions sobre la seva feina. Fa temps que demano informació sobre els percentatges de presència dels diferents grups polítics als informatius de TVE i sempre s’han negat, suposo que entre altres coses per què segons la mateixa direcció d’informatius el temps que li dediquen a informar de les activitats del govern socialista, i de PP i PSOE ha arribat aquests darrers mesos a sumar un 96% del total. Tot i així, crec que els informatius de TVE són els més plurals i independents i l’audiència els ha col·locat en el primer lloc des de fa molts mesos. I això també és mèrit del consell, que ha distribuït els recursos necessaris i ha aprovat les partides corresponents per garantir un model d’èxit. Però MAI, MAI ningú des del consell (no sé el que fan a títol individual) ha interferit en la feina dels periodistes de la casa, que són, amb permís de TV3, dels millors del país.

Al final de cada consell, els seus membres teníem sempre  la oportunitat de sol·licitar al president algun tipus d’informació necessària pel correcte exercici de les nostres funcions. Fa uns dies una consellera de les designades pel PP, Charo López Miralles, va demanar les claus d’accés exclusivament per consulta al denominat programa informàtic INews, una eina de la redacció d’informatius per elaborar les notícies als Telediaris. Ja ho havia plantejat com a prec, mai com a proposta, als anteriors presidents, i li havien denegat. El darrer president, Alberto Oliart, li va contestar per escrit dient que aquesta eina era d’ús exclusiu dels professionals de RTVE. La presidenta de torn durant aquest mes, M. Cruz Llamazares, designada pel PSOE, va paralitzar, amb molt bon criteri, la petició, i en la reunió del consell del passat dimecres 21 d’octubre, atesa la peculiar conjuntura del consell, sense presidència executiva, i amb les funcions de gestió assumides directament de forma col·legiada pel consell, va proposar que les peticions d’aquest tipus fossin debatudes en el ple i sotmeses a votació com una proposta. Així doncs, es va presentar inicialment una proposta meva relativa, precisament, a les dades sobre presència dels partits polítics als informatius de TVE. Sense gaire debat, va ser aprovada per unanimitat. A continuació, la presidenta va demanar a la consellera López Miralles que formulés la seva proposta sobre la consulta a INews. Va dir que en cap cas volia exercir cap mena de control ni censura sobre els informadors, sinó que només ho volia utilitzar com a eina de consulta i informació i que ho considerava un dret i una necessitat per exercir la seva tasca de consellera. A continuació va intervenir la consellera Aranguren, proposada per IU. Es va oposar frontalment a la petició, al·legant que encara que només s’utilitzés com a consulta la petició seria molt mal rebuda per la direcció d’informatius, ja que ho podien considerar com una ingerència en la seva tasca. Aquesta consellera havia treballat a Telemadrid com a periodista i va tenir greus enfrontaments amb la direcció de la cadena quan el PP va guanyar les eleccions a la Comunitat de Madrid i van nomenar una cúpula directiva afí a la formació conservadora. La consellera López Miralles pertany a la plantilla de TVE des de fa molts anys i ha treballat en molts llocs de responsabilitat fins arribar al consell. A continuació van intervenir altres membres del consell. Dos dels consellers designats pel PP també són veterans a TVE. Un d’ells, Andrés Martín Velasco, va ser subdirector d’informatius en la etapa d’Alfredo Urdaci. L’altre, Manuel Esteve, havia estat gerent i ha ocupat molts càrrecs de gestió a TVE. Per una altra banda, Miguel Ángel Sacaluga, conseller designat pel PSOE, també és personal de plantilla de RTVE, i va ser subdirector d’informatius en la època de M. Antònia Iglesias. Tots tres van intervenir per donar un clar, claríssim suport, a la proposta de la consellera López Miralles. Jo no conec el programa INews, no l’he utilitzat mai i no m’interessa. Mai he baixat a la redacció d’informatius de Torrespaña precisament perquè ningú pogués pensar que estava interferint en la tasca de la redacció. La proposta no estava a l’ordre del dia, com he dit abans, i jo no havia tingut mai interès en el programa. Vaig preguntar reiteradament pels diferents nivells d’accés al sistema. Els consellers de plantilla de TVE, els del PP i els del PSOE, em van assegurar que la possibilitat de consulta no implicava control ni censura. També vaig preguntar si hi havia personal de fora de la direcció d’informatius que tingués accés al sistema i em van dir que sí, que hi havia directius que tenien la clau de consulta, i que el president la havia tingut sempre. Fins i tot els becaris de la redacció tenien aquesta clau d’accés. També es va avaluar la conveniència d’acceptar la petició i recordo que el conseller Sacaluga va afirmar que més enllà de la opinió de la redacció de informatius estava el dret dels consellers a ser informats, i que això era un dret dels membres del consell, especialment en aquesta etapa en què havíem assumit les competències executives. Es va insistir en què es tractava d’un dret i que la petició era només per consultar el sistema, no per intervenir en la tasca d’elaboració de les notícies. Tot i això, i atesa la vehemència amb què la consellera Aranguren defensava la seva posició contrària a la proposta (va ser la única que ho va fer), el conseller Santos Ruesga (UGT) i jo mateix varem fer una proposta alternativa: sol·licitar la compareixença del director d’informatius i d’alguna persona responsable del programa per explicar-nos amb detall totes les seves funcions i les implicacions d’una decisió com la proposada per la consellera López Miralles abans d’aprovar-la. Vaig sol·licitar personalment  a la consellera del PP i a la presidenta vàries vegades ajornar la decisió una setmana, per poder formar un criteri més sòlid i per valorar les conseqüències de la decisió i estudiar bé el programa. La presidenta va decidir sotmetre la proposta a votació. Li vaig tornar a demanar abans de sotmetre a votació que en primer lloc es votés la possibilitat d’ajornar-ho. Va dir que no, que la primera votació havia de ser la de la proposta presentada en primer lloc. Li vaig advertir que si ho feia d’aquesta manera i la proposta prosperava ja no tindria sentit sotmetre a votació la possibilitat d’ajornar-ho. No ho va acceptar, potser no ho va entendre. En aquell moment vaig considerar seriosament la possibilitat de NO participar en la primera votació. Tenia dubtes sobre el contingut, no sabia a qui fer cas, si a la majoria o a la consellera Aranguren. La president va sotmetre la proposta a votació. Va demanar els vots a favor. Vaig pensar durant unes dècimes de segon. Estava convençut que la proposta sortiria aprovada i que el meu vot no era decissiu. Només hi havia un vot clarament en contra. Estava segur que els consellers del PP i els designats pel PSOE votarien a favor (un del PSOE comptava amb el vot delegat del conseller proposat per ERC que no va poder assistir a la reunió, o sigui tres vots). El conseller designat per CCOO pràcticament no va intervenir i pensava que el d’ UGT s’abstindria. No sabia què fer. Vaig aixecar la mà. Em va semblar que havia de votar amb la majoria del Consell, però només van votar a favor els 4 consellers designats pel PP. Em va sorprendre. Vots en contra: IU i UGT. Abstencions: PSOE, ERC i CC.OO. Resultat: 5 vots a favor, 4 abstencions i 2 vots en contra. La proposta quedava aprovada. Vaig demanar explicació de vot. Vaig demanar que constés en l’acta que tenia dubtes sobre la mesura aprovada, tot i haver votat a favor i que sol·licitava la compareixença del director d’informatius per explicar-nos exactament el funcionament del sistema i les possibles interferències en el procés d’elaboració de la informació. Però ja vaig veure que m’havia equivocat. Tot i això, estava clar que els consellers que s’havien abstingut sabien perfectament que els cinc vots favorables suposaven l’aprovació de la proposta.  El meu error va ser votar sense estar convençut del que votava. Ara bé, en cap moment ni jo, ni estic segur que la consellera que va presentar la proposta, ni els consellers que es van abstenir, en cap moment varem votar una mesura de control o censura de la informació. Això és senzillament FALS. Ara bé, una decisió d’aquest estil té una transcendència que va molt més enllà de la estricta realitat. La notícia va ser filtrada ràpidament. Entenc la sensibilitat dels periodistes de TVE davant qualsevol mesura que suposi o sembli un control sobre la seva feina. Els periodistes, responsables de transmetre la inormació, part afectada de la notícia.  Entenc la seva reacció i la reacció dels ciutadans en defensa de la llibertat d’informació. Entenc també el paper de la resta de mitjans d’informació, amb interessos amb grups de comunicació que han de competir, si ja no en el repartiment del pastís publicitari, vist que TVE ja no té ingressos per publicitat, sí en la lluita per l’audiència. I també hi ha grups mediàtics amb problemes econòmics que han perdut contractes importants amb TVE per decisió d’aquest consell, ja que el seus programes no funcionaven i a més hem volgut prioritzar la producció pròpia. I els periodistes són, som, corporativistes, i qualsevol atac, presumpte o real, a la professió i a la independència és hiperbolitzat per desactivar-lo. I a més estem en campanya electoral, i hi ha formacions petites, estatals, que necessiten tenir presència en els mitjans si volen sobreviure electoralment. I els sindicats majoritaris a TVE són CC.OO i UGT i per això tenen representació en el consell. Ho entenc tot i és lògic. I els mitjans, especialment la TV, simplifiquen la informació i és impossible explicar tot això en 20 segons. I les xarxes socials i Internet fan córrer les notícies  d’una punta a l’altre del país i del planeta. I nosaltres, els que varem votar a favor i els que es van abstenir, en el mateix grau de participació en la decisió, ens VAREM EQUIVOCAR. Però no per adoptar una mesura de censura o de control, sinó per no saber valorar la interpretació que d’això es faria. I jo soc responsable d’un error, que va ser votar a favor una proposta sense tenir tots els arguments per decidir-ho. És la meva responsabilitat. Només la meva, ni de la força política que em va nomenar, que com he dit mai m’ha dictat el que havia de votar ni amb qui, ni dels altres consellers que em van assessorar davant un tema desconegut per mi. Fa dies que penso en el moment de la votació i em pregunto per què vaig votar a favor i no tinc resposta. Però no soc ni un xoriço, com algú m’ha batejat al Twitter, ni un inconscient o un incapaç, ni un censor ni un franquista ni em mereixo el NODO que m’obligaven a veure al cine quan era un nen, ni que m’insultin impunement de manera anònima a les xarxes socials. Ni jo ni els meus companys al consell som res de tot això. Jo no vaig saber convèncer als altres de la necessitat de tenir més informació, d’esperar uns dies, i després vaig votar a favor. Vaig ser dels primers en reconèixer públicament el meu error, amb les limitacions d’haver d’explicar tot això que acabo d’escriure en uns minuts a la ràdio o als periodistes que em van trucar. No tots ho van recollir com jo ho vaig dir.

A partir d’aquí, molt soroll, fins a la nàusea. La decisió ha estat rectificada i hi ha dos consellers que s’han erigit en guanyadors d’una batalla que mai no va existir i en herois en defensa de la llibertat d’informació que ni jo, ni els meus companys, teníem intenció de vulnerar. Un d’ells, el de CCOO, una de les persones més íntegres que he conegut mai, s’ha vist obligat a dimitir injustament.

Res més, em queda només com a positiu els missatges, molts, de solidaritat de la gent que m’estima, i em cal una reflexió, una més, sobre el funcionament dels mitjans i dels partits polítics i sobre el paper de la radio i televisió pública i els seus mecanismes de control. La faré i la compartiré amb els meus alumnes de periodisme de la UAO. I un missatge d’agraïment a un polític que amb motiu és el més valorat a totes les enquestes. Duran Lleida, candidat per CiU a les eleccions generals del 20-N, només ha dit una cosa durant aquests dies: “el conseller de RTVE proposat per CiU és independent i no actua sota consignes polítiques. No les té quan s’equivoca ni tampoc les té quan rectifica”. No tothom pot dir el mateix.