L’estret que separa Sicília de la península italiana és l’estret de Messina. Segons la mitologia grega dos monstres marítims guardaven aquell pas. A una banda, Escil·la, una criatura amb 6 caps de gos que, amagada en una cova, atacava i devorava als mariners que creuaven l’estret. A l’altra Caribdis, un monstre que tres cops al dia s’empassava i escopia grans quantitats d’aigua, i destrossava les embarcacions. Un remolí gegant i insaciable.
Homer ens explica a l’Odissea que Ulisses (Odisseu) va travessar l’estret apropant-se a Escil·la per consell de la seva amiga Circe, i només va perdre 6 homes, però finalment Caribdis va engolir la seva nau i només ell es va salvar agafat a una figuera.
El president Puigdemont es troba en la mateixa situació que Odisseu: Escil·la és la DUI i Caribdis el 155. O el caos, o el caos. L’Estat utilitza com a amenaça un article de la Constitució que pot tenir la mateixa eficàcia que l’estratègia que van fer servir per aturar el referèndum: el fracàs més absolut, la violència, l’enfonsament d’un país i les seves institucions. Però si declara la DUI els hi facilitarà una coartada legal per aniquilar la nostra autonomia.
Qualsevol altra sortida que pretengui guanyar més temps és absurda i només servirà per allargar l’agonia. Pretendre ara recórrer a la justícia espanyola mantenint el mandat d’una consulta sense cap validesa perquè la llei que la va emparar ja ha estat declarada il·legal pel Tribunal Constitucional no és més que un exercici de cinisme que provocarà un sotrac dins l’independentisme de pedra picada.
Només hi ha una sortida: convocar eleccions abans que ens les convoquin. Aturar l’embarcació, canviar el rumb i si cal tornar a començar des de una majoria clara i qualificada que legitimi (o no) el camí del sobiranisme. La Vanguardia, El Periódico, fins i tot el diari ARA (estendard de l’independentisme) demanen el mateix.
President, posi les urnes. Convoqui eleccions. Salvaguardi les nostres institucions mil·lenàries. Torni a la legalitat. Rectifiqui els errors comesos i eviti la catàstrofe de deixar al país penjat d’una figuera.
Josep Manuel Silva
Advocat i periodista
Professor associat del Departament de Periodisme UAB
