Entre l'anarquia i el leninisme

Un bon amic, militant d’Esquerra Republicana, em retreu que en un post de fa uns dies vaig qualificar el seu partit d’anarcoide i assembleari. Ell diu que això no és cert, que és la imatge que han donat els mitjans de comunicació, interessats en desacreditar la formació republicana, i que l’autèntic mal d’Esquerra és el seu origen leninista, és a dir, els tics autoritaris de la direcció, en mans d’unes poques persones, que han manegat el partit d’acord amb els seus interessos personals. Ara, segons ell, és el moment de renovació total i d’abandonar aquest estil basat en les directrius de la cúpula per donar més veu als militants. En el fons, és el mateix que demanen els acampats a les places d’arreu l’Estat. Més participació en la vida política, en les decisions dels partits i de les institucions democràtiques. El problema és com concretar això en mesures específiques i com fer-ho des de dintre del sistema, no des de fora. Tots els partits han de millorar el seu funcionament intern i obrir-se a la societat. Però això només es planteja quan es perden eleccions, quan els electors t’abandonen. Quan els partits guanyen, especialment si obtenen majories absolutes, obliden tot això i es consideren amb legitimitat per governar sense necessitat de fer canvis en les regles del joc. L’exemple clàssic és la llei electoral. Quin partit s’arrisca a modificar una normativa amb la qual ha guanyat unes eleccions? Berlusconi ho va fer fa uns anys a Itàlia i va perdre els següents comicis. ERC ha de revisar els seus mecanismes interns, de la mateixa manera que la resta de partits, però si això només acaba en un canvi de noms a la cúpula com a conseqüència d’una derrota, tant se val si els seus defectes provenen de l’anarquisme o del leninisme. Al final, com a Il Gattopardo, hauran canviat tot per tal que tot continuï igual.

1 comentari a “Entre l'anarquia i el leninisme”

  1. No només la directiva d’Esquerra té tics autoritaris, els seus militants prenen postures molt properes als régims més totalitaris que han existit a Europa, quan treuen l’odi visceral contra tot el que és espanyol. No hi ha res pitjor que negar cultures, aixó només ho feien els nazis i els stalinistes. A ón visc, les Terres del Ebre, es fastigós veure com el personal docent adscrit a l’esquerra independentista manipula i adoctrina a nens que encara no tenen una visió politica clara. Pobre Catalunya en mans d’aquesta gent!.
    L’acampada a Sol i altres places d’Espanya s’ha de disoldre inmediata i definitivament, treient un manifest que torni a la clase politica els valors humans i étics que han perdut i quepugui ser asumit per els partits que ho volguin, amb el compromís que ho defensaran des de les institucions i ho integraràn dins dels seus programes. Aixó donarà al Moviment raó d’ésser, marcarà un abans i un després, i la ciutadania tindrà clar quins son els partits en els que poden confiar.

    Enhorabona per el bloc. Continguts i disseny excepcionals!

    Una abraçada JM.

Deixeu un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Scroll to Top