A un dels capítols de la segona temporada de la sèrie “The good fight” (seqüela de la magnífica “The good wife”), durant un judici, els advocats protagonistes s’estranyen que l’advocat contrari esmenti diverses notícies publicades a Internet que ells desconeixien i que, un cop fetes les comprovacions pertinents, resulten ser falses.
El jurat les ha escoltat atentament i poden influir en el seu veredicte. L’equip d’investigació del bufet es posa a treballar i descobreixen que tots els membres del jurat tenen perfil a Facebook i que hi ha una sèrie de nexes en comú que han permès que algú hagi dissenyat una estratègia perquè els hi arribin exclusivament a ells les esmentades informacions falses (“fake news”) i d’aquesta manera fer-les creïbles quan l’altre advocat les al·lega al judici i consolidar la seva opinió favorable a les seves tesis.
Una xarxa com Facebook permet definir qualsevol perfil, gràcies a la quantitat d’informació que emmagatzemen (i que nosaltres els hi hem regalat generosament), i prioritzar determinats continguts (en aquests cas les “fake news”) adreçats només al grup de persones que s’han definit prèviament.
És la mateixa estratègia que van utilitzar els hackers russos i algunes agències d’investigació com Cambrigde Analytica (amb dades obtingudes de Facebook) per influir en la campanya electoral americana i que va afavorir, contra tot pronòstic, el triomf de Donald Trump: fer circular notícies falses a Facebook i altres xarxes sobre Hillary Clinton dirigides a persones especialment sensibles (per exemple els votants negres) que li donarien credibilitat i les farien virals.
Generar por i desmobilització en determinats grups de votants demòcrates va ser determinant per la victòria de Trump. Us recomano escoltar una entrevista amb la prestigiosa periodista Christiane Amampour sobre el tema (us adjunto l’enllaç al final del post).
Aquests mateixos hackers van fer córrer per tot Europa les imatges més violentes de les càrregues policials de l’1 d’octubre a Catalunya per beneficiar el relat independentista (encara no he entès com el ministre Zoido continua sent el responsable d’Interior després d’aquell gran error), ja que és evident que la divisió interna i la secessió dins els països de la UE afavoreix clarament els interessos russos.
També fa anys que corre per les xarxes un butlletí de notes de Mariano Rajoy quan anava a escola que és clarament fals. Però els que ho volen creure encara el fan circular amb comentaris despectius sobre el seu rendiment intel·lectual (sense que això disculpi en absolut el seu model tan peculiar de governar i exercir el lideratge).
La clau de volta de tot això és un exercici molt interessant que ha fet un sociòleg i economista amb un article publicat aquesta setmana al portal Libertad Digital (el mitjà estava estratègicament escollit, és evident). José García Domínguez, l’autor, publica sota el títol de “La raza catalana” les següents perles:
– “El hombre y la mujer catalanas resultan ser criaturas poco hechas y anárquicas”
– “Los catalanes y las catalanas llevan cientos de años viviendo en un estado de triste miseria cultural, mental, espiritual y, sobre todo, lingüística”
– “…tal como la ciencia ha acreditado sin lugar a dudas, el ADN de los catalanes está muy cerca del de los magrebíes y africanos, a diferencia del resto de los españoles, prácticamente indistinguible este último del tan característico en germanos, suecos, daneses y noruegos.”
– “El cociente intelectual de los catalanes y las catalanas, al igual que ocurre con el de los negros y negras en Estados Unidos en relación al de los blancos y blancas, sea muy inferior al resto de los habitantes de la Península Ibérica”.
– “De ahí que tantas madres españolas teman con una comprensible mezcla de horror y pánico que sus hijos puedan confraternizar con niños catalanes en sus juegos infantiles”
– “Ah, la sucia y maloliente inmundicia catalana. (…) si seguimos así algunos años más corremos el riesgo cierto de acabar tan tronados como esa raza infecta”
L’article provoca una ràpida reacció a les xarxes de gent com Enric Calpena (històric periodista de TV3), l’expresidenta del Parlament Núria de Gispert o el còmic Toni Albà que, lògicament, posen el crit al cel davant aquests improperis inclassificables. Milers de retuits i comentaris dels independentistes titllant a García Domínguez de xenòfob, racista i supremacista.
No han estat capaços de detectar que l’article està basat en frases literals, entre d’altres, del nou President de la Generalitat, Quim Torra, de l’expresident Heribert Barrera, en antics escrits del president Pujol o en comentaris de la seva dona, Marta Ferrusola, o d’un tuit de la mateixa Núria de Gispert on engegava Inés Arrimadas a “Cádiz” (sic) si no li agradava el que passava a Catalunya.
En conclusió, un experiment periodístic molt eficaç per posar davant el mirall l’independentisme supremacista i excloent (per sort no tots els independentistes pensen igual i la gent d’ERC, malgrat haver votat Torra, ja es comença a desmarcar clarament de les seves idees i trajectòria “intel·lectual”) a partir del concepte de “fake news” i la viralitat dels continguts als quals donem credibilitat sense haver-los contrastat, simplement perquè “volem” creure el que ens diuen (o de vegades, sabent que són falsos).
García Domínguez ha escrit un nou article a Libertad Digital titulat “La raza española” on explica quines són les fonts que va utilitzar en el primer i realment fa molta vergonya pensar que fa anys que alguns personatges a Catalunya defensen determinades idees sense que passi res. Res de res.
Josep Manuel Silva Alcalde
Advocat i periodista
Professor de Periodisme UAB
.
