Tot i que conec personalment des de fa anys Germà Gordó, no tinc cap informació de primera mà sobre la seva possible responsabilitat (o no) en el cas del 3% pel qual està investigat. Sí crec en la presumpció d’innocència i en les dificultats que tenen els càrrecs electes per prendre determinades decisions quan hi ha processos judicials oberts, ja que la lentitud de la justícia penal fa que si algun dia són absolts ja no poden recuperar el lloc pel qual van ser escollits democràticament. Però sembla que l’exigència amb la classe política cada cop augmenta més i més, per tant la situació és molt complexa i no te una solució senzilla.
També crec que si Germà Gordó te alguna responsabilitat penal serà en la seva condició d’exgerent de Convergència Democràtica de Catalunya, i no a títol personal, i estic convençut que ell no s’ha enriquit amb diners procedents d’obra pública o desviats del seu partit. Més aviat sembla un problema, comú a la majoria de partits, relacionat amb el finançament de la (extinta) formació nacionalista.
També crec que la seva decisió de mantenir l’escó és probablement un error que en algun moment haurà de reparar.
Ara bé, mai no havia vist una reacció tan virulenta “dels seus” com he vist en aquesta ocasió per part de la cúpula del PDECAT, hereu directe de CDC, que potser pensa que d’aquesta manera podrà tallar definitivament qualsevol lligam amb el seu passat. El que han fet els nous i joves dirigents d’aquest “nou” partit (i altres no tan joves i no tant nous) és insòlit: la duresa amb que l’han tractat és una condemna en tota regla abans del judici a ell i a CDC. És tot un reconeixement implícit de la responsabilitat penal del partit fundat per Jordi Pujol, o potser és una mena de “vendetta” contra algú que va intentar encapçalar una candidatura alternativa dins el partit a la de Marta Pascal, Bonvehí i la resta, i que representa el descontent dels vells militants de Convergència per la manera com s’ha portat la transició d’un partit a l’altre. I a més, és una nova demostració de la capacitat destructiva (algú considera que fins i tot catàrtica) del procés sobiranista cap a les antigues formacions polítiques catalanes (amb l’excepció d’ERC, que ha sabut “salvar-se”, de moment, de la gran “cremà”): el PDECAT s’enfronta sens dubte, de manera similar al que va passar amb CiU, amb Unió, amb el PSC, amb IC-Verds, amb un procés d’escissió producte de la manera en què s’està conduint l’aventura independentista cap a una dimensió desconeguda.
Gordó ha deixat el grup (no només el grup parlamentari, també el grup de whatsapp dels diputats sobiranistes). Qui serà el següent? Em jugo un centau a que no serà l’únic ni el darrer.
Josep Manuel Silva
Advocat i periodista
Professor associat del Departament de Periodisme UAB
