La cara de Carme Chacón arribant a la reunió de la executiva del PSOE a la seu de Ferraz per valorar la debacle socialista del 22-M és de les que parlen sense dir res. Aquesta mirada profunda, el rictus de preocupació, la entrada a peu, sola, sense escorta (és la Ministra de Defensa, i en porta uns quants, d’escortes), ho sento, però em sembla que tot el que fa aquesta dona està perfectament estudiat. Diuen que el seu marit és un dels millors experts en comunicació política d’Espanya, o sigui que no li manquen assessors. També diuen que Chacón va demanar endarrerir el procés de primàries a després de l’estiu per rendibilitzar el resultat. Però en realitat el que vol és una mica de temps per acabar de decidir-se, buscar vots a les diferents demarcacions territorials del PSOE i presentar la seva candidatura. Sap que si el procés s’inicia de seguida Rubalcaba té tots els números per guanyar. Ella representa la herència del zapaterisme i els interessos mediàtics dels grups que va ajudar a crear el seu marit: Mediapro, la Sexta, Público… Mentre Rubalcaba sempre tindrà l’ajuda de la vella guàrdia del PSOE i del ara debilitat grup PRISA (només la Ser i el País, ara que Cuatro ha passat a mans de Berlusconi). Les primàries gairebé sempre han acabat malament pels socialistes, aquestes darreres eleccions ens deixen els exemples més recents: Tomás Gómez, derrotat per Esperanza Aguirre, Hereu vençut per Xavier Trias, fins i tot el candidat socialista de Sant Cugat que va guanyar les primàries contra l’aparell del seu partit ha estat humiliat per la (nova) candidata de CiU, Mercè Conesa, que ha obtingut majoria absoluta. Chacón necessita temps per decidir, però tot pinta molt negre pel PSOE, tan negre com la mirada profunda de la jove Ministra de Defensa que sap que ha arribat el moment de moure fitxa…o callar per sempre.
