…I tu més!

Com molt bé saben els meus alumnes de periodisme i publicitat de l’UAO, USP vol dir Unique Selling Proposition i és una tècnica de màrqueting comercial consistent en destacar una característica d’un producte que l’identifiqui i el diferenciï de la competència (el clàssic “Colon lava más blanco”). És a dir, ha de ser només una i diferent dels altres productes. És una tècnica que va importar fa anys la comunicació política: Ronald Reagan va fer campanya a la presidència dels EE.UU. amb una sola proposta: baixar els impostos, i va guanyar. El PP de Rajoy, ja ho varem veure l’altre dia, farà del “canvi” el seu eix de campanya, i poques idees i propostes no sigui que algú s’espanti. Si les enquestes diuen que guanyaran clarament, per què arriscar-se?

Doncs bé, El País d’ahir publicava una llarga i molt interessant entrevista amb el candidat del PSOE, Alfredo Pérez Rubalcaba. I posats a buscar una USP del candidat socialista jo em quedo amb el titular de portada:  “He podido cometer errores, pero donde he estado, he hecho; y Rajoy, ha pasado”. És a dir, que la proposta electoral del PSOE es basarà més o menys en aquesta idea: “…i tu més!” Rubalcaba diu que vol explicar el seu programa, fer propostes per cada tema, presentar idees per a la campanya, explicar-se, escoltar, i confiar en què els ciutadans “s’ho pensaran molt abans de votar”. Perfecte, això és el que tots voldríem, però si al final el titular de la entrevista (que de segur que El País ha pactat amb l’equip del candidat, per això és el diari més proper als socialistes de la vella guàrdia) el que destaca és que ell s’ha equivocat alguna vegada, però Rajoy és pitjor per què no ha fet res, doncs per aquesta conclusió no cal vàries pàgines de diari de diumenge, atès l’elevat preu del paper i les angoixes econòmiques de la premsa de qualitat.

El problema de Rubalcaba, i així ho he comentat en altres ocasions, és que ha format part del govern Zapatero. És un bon candidat per la esquerra però no ara ni per aquest PSOE. Les enquestes (el mateix diari El País en publica aquest matí una clarament favorable al PP) confirmen el que a Madrid tothom dona per fet. El PP ja ha guanyat les eleccions, i tothom ho te assumit, per tant Rubalcaba només por aspirar a aconseguir un desastre de resultat en comptes d’una catàstrofe, i esperem que el PP no obtingui majoria absoluta pel be de Catalunya i de tot Espanya. Per tant, per molt que ell es vulgui explicar, al final el més eficaç,  ja ho veureu, serà apel·lar a la por, i reconèixer errades però convèncer als seus que amb el PP serà pitjor. Al final faran servir un espot molt similar a aquell del PSC (si tu no vas ells tornen) que tant bon resultat els hi va donar. Però els temps han canviat, i la crisi podrà fins i tot amb la por al PP.

21 comentaris a “…I tu més!”

  1. CLÀUDIA DE CHIARA

    Guanyi qui guanyi a Catalunya hi perdem tots.

    Estic totalment d’acord amb les paraules esmentades en l’escrit, però per molt que a tot el territori espanyol es faci propaganda únicament de dos partits nosaltres, a la nostra terra, hem de potenciar el vot català, no votar a uns socialistes per desafavorir un partit popular o directament votar als populars ja que tenim ràbia a les esquerres, hem de pensar pel bé del país, la llengua i les nostres institucions.
    Com bé anem veient aquests dies i a mesura que s’acosta la campanya electoral, els socialistes, parlant clar i català, ho tenen ben fotut, per tant siguem coherents i més enllà de les discrepàncies o no amb Espanya mirem per la terra on vivim. Podem sorir-ne massa mal parats i sinó aneu analitzant els pamflets de cada partit, tingueu curiositat per veure, realment, que és el que proposen, ja que vistes les diverses entrevistes, i la que s’ha citat del País, no és que ens revelin gaires i grans canvis.

    Hem de fer país i no deixar que se’ns trepitji constantment.

  2. El candidat Rubalcaba és un recurs que, aïllant-lo de la situació actual del PSOE, és fort, solvent i directe. Ara bé, ubicant-lo en el panorama en que ara es troba al seu partit és un recurs clarament malbaratat. Per què Zapatero no ha triat un altre candidat per a passar a un discret segon pla (que hauria d’haver sigut ja assumit) per a quan la dreta governi? No han vist que seria un candidat fort per a quan aquesta crisi, de la que més de mig país assenyala al president com a culpable, s’anés superant?

    Més enllà d’aquest fet, sí és cert, com esmenta la companya de Chiara, que no ens mirem les propostes de cada partit, que com al terreny de la lliga futbolística sembla que això sigui cosa de dos. Què fer per a cambiar-ho? per a que la societat no tingui mandra i vulgui conèixer què poden oferir-li els altres partits? Com a molts altres terrenys a la vida, assumim que això comportaria un gran esforç i que no en tenim, de temps, per a perdre. O serà que estem cansats de tant sentir prometre “el oro y el moro” i sentim un rebuig i un desencantament generalitzat i justificat per als polítics?

  3. El senyor Rubalcaba va assegurar, ja fa uns quants mesos, tenir la clau de l’èxit contra la crisi. Però aquestes declaracions esperançadores van anar acompanyades d’una clàusula temporal per la qual les mesures i noves polítiques haurien d’esperar a les eleccions, més ben dit, a una hipotètica victòria sobre els populars. Jo crec que aquelles declaracions li van fer perdre part del crèdit que s’ha llaurat durant molts anys de carrera política i, de bén segur, haurien d’haver significat el suficient com per a no ser escollit representant del PSOE a les generals.

    Els socialistes, amb més o menys part de culpa i condicionats per una crisi d’abast indeterminat, no han sabut actuar de manera adequada davant molts contratemps i han demostrat no tindre una política ni una concepció clares en molts aspectes on el govern d’un país s’hauria de mostrar ferm. Davant d’això, sobren els eslògans, els mítings i les campanyes. Al PP li han fet la feina i ara només queda veure quina serà la seva aportació a la situació actual del país, i la crisi econòmica només és un dels fronts oberts que existeixen en aquest país. Així que… al loro!

  4. Laura Álvarez Gelabert

    El que por su gusto es buey, hasta la yunta lame

    ¿Qué han hecho con aquel modesto, educado y entusiasta político que gustaba a todos? No entraré a juzgar al señor Rubalcaba en base a mis inclinaciones políticas (que puedo adelantar que poco tienen que ver con el Gobierno de Zapatero y su sucesor), ni siquiera lo haré en función de lo que me gusta o deja de gustarme. Seré neutra, seré Suiza.

    Si me atrevo a escribir sobre el candidato del PSOE es porque “se me ha caído del burro”. ¿Cómo puede ser que no se haya dado cuenta de que no es su momento y de que Gobierno actual no es (ni por asomo) el quipo que necesita para sacara a España de la profunda crisis en la que se encuentra? Sí, crisis. Crisis, crisis y más crisis.
    La economía flaquea, la sociedad se crispa, y la imagen del país en el extranjero está más cuestionada que el archiconocido “asín” de la RAE. ¿Ya no queda nada serio en este país?, ¿Nadie en el Gobierno ni en la oposición que busque, de verdad, el bienestar de nuestra sociedad?, ¿Ninguno que sienta pasión por la política?, ¿Vocación? No saben, no contestan.

    Volviendo al señor Rubalcaba (es que me embalo y me voy por los cerros de Úbeda), comentaba que no me hago a la idea de que permita que su reputación y su imagen se queden en aguas de borraja. No concibo cómo después de ocupar varias páginas del dominical más vendido de toda España y de que le lea x% de los ciudadanos del país, es posible que permita que el resumen de la entrevista sea: “He podido cometer errores, pero donde he estado, he hecho; y Rajoy, ha pasado”. ¿Es este su argumento, señor Rubalcaba? ¿Responde eso a la USP de su estrategia de comunicación política? ¿O es acaso la llave del éxito que dice esconder en la manga?Debe saber que denota desinterés por enamorar a los posibles votantes y además rezuma un infantilismo que me desespera. Yo lo he hecho mal, pero tú más. El mundo naïf, para los de P3 y P4. Los temas serios como el futuro de España, para personajes serios que quieran luchar a capa y espada por su país. Debe saber que no es bueno aferrarse a algo a sabiendas de que nos hace mal. El que por su gusto es buey, hasta la yunta lame.

    Es cuanto menos normal que la opinión pública aclame a Rajoy como futuro Presidente del Gobierno, debe saber que arreglar ipso facto la situación del país no es tarea fácil ni de una noche. Que vayan con cuidado en el PP si llegan al poder, no vaya a ser que a la primera de cambio la ciudadanía pida sus cabezas.

    Como bien dice mi madre, me temo que vamos directos de “Guatemala” a “guatepeor”.

  5. Dayana García Blas

    En tot això hi ha una idea molt clara de fons i és el fet de que el PP té la campanya ben bé casi enllestida, i es que han estat moltes actuacions i decisions dels socialistes que han incomodat als ciutadans, i ara resulta que l’únic argument davant d’això és dir que, per sort, ells si s’han dignat a fer coses pel país.

    Si és cert que això significa bipartidisme i per això qualsevol “ximpleria” ja és noticia en un diari. Sense anar més lluny tal i com es diu a l’escrit, El País publica el titular “He podido cometer errores, pero donde he estado, he hecho; y Rajoy, ha pasado”. Podem entendre que l’argument de Rubalcaba, davant del canvi pel què aposta el líder popular, és de fer entendre a la gent que han fet moltes coses. Però, si com a ciutadans mirem més enllà, sabem que del 50% de les coses fetes podríem dir que un 10% han sortit bé o mig bé, per tant la meva pregunta és: ¿Què seria millor quedar-se de braços plegats com Rajoy i no dir res per poder desprès adjudicar un eslògan de “canvi”, o simplement, fer coses i anar de recaiguda en recaiguda?

    Penso que la estratègia del PP ha estat molt encertada, encara que ha aprofitat i ha observat els primers passos del PSOE, per desprès actuar. Per aquesta raó, crec que allò coherent seria que comencin a presentar propostes creïbles en la seva agenda i així deixar de banda ja les discussions i les polèmiques típiques entre tots dos partits.

  6. Ana Belén Ribelles

    Todos sabemos que el PSOE va a perder las elecciones. El papel de Rubalcaba es intentar mantener sus votantes y evitar que su imagen quede dañada porque, tal y como dice el post, el socialista es un buen candidato, aunque ya sea para las próximas.

    Lo único que está haciendo Rubalcaba es hablar por hablar y esta malmetiendo a los populares, pero en esto consiste nuestra política actual: criticar a los demás sin ofrecer nada nuevo.

  7. Rubalcaba és un bon candidat per obtar a ser el President del Govern. No obstant, la seva candidatura està evocada a la derrota però, amb dignitat. El compte enrere per les eleccions cada cop és més aprop i , per tant, es pot entendre que li donin bola amb entrevistes com aquesta de El País a Rubalcaba i li donin la possibilitat de millorar la seva imatge fent autocrítica de la seva trajectoria com a polític. No obstant, crec que s’equivoca citant a Rajoy perquè això només pot provocar una pèrdua d’adeptes. I s’allunya de la línia d’acció que ell va proclamar, quant va escollit com a candidat a la presidència, i és centrar-se únicament amb el seu partit i deixar-se de retrets amb l’etern rival .
    Possiblement, amb una altre situació d’Espanya aquest home podria proclamar-se guanyador però el mandat del PSOE ha estat tant convuls que les eleccions del 20 de Novembre el PP serà el guanyador a les urnes.

  8. Es de agradecer la sinceridad del señor Rubalcaba al manifestar que ha cometido errores y es posible que el señor Rajoy haya cometido aún más que él. El problema reside en que las enmiendas a las que alude para subsanar esas equivocaciones no son del todo creíbles.
    El punto esencial para contentar al electorado español es el mantenimiento del Estado del bienestar como son las pensiones, la sanidad, la educación y la dependencia. Para mantenerlo es necesario aumentar los ingresos y eso en una época de crisis como la actual es la cuadratura del círculo.
    Según Rubalcaba, ello sería posible si se ahorrara en farmacia, si se reformaran las Diputaciones, si se acabara con el fraude fiscal, etc.
    En cuanto al fraude fiscal, estoy de acuerdo en que se ha de combatir en referente a Bancos o grandes fortunas que se acogen a la SICAV para no pagar más del 1% de los grandes beneficios obtenidos, en lugar del 19%, 21% o 30% que pagan los que no están acogidos a esta organización.
    En definitiva, los errores son muchos y lo único que nos preguntamos es porque no ha realizado esas reformas cuando estaba en el gobierno que preside su partido.
    El señor Rubalcaba, en esta entrevista, parece más bien el candidato de la oposición al PSOE. Lo malo de todo ello es que la alternativa que presenta el PP no parece convencer a muchos ciudadanos y quizás sería mejor hacer nuestro aquel dicho que dice: “Es mejor malo conocido que bueno por conocer”.

  9. Estic molt d’acord amb la Clàudia. Donant vot a aquests dos partits l’únic que aconseguim és fer créixer, cada vegada més, la distància entre Catalunya i Espanya. D’aquesta manera som i serem uns cornuts consentits que paguem el veure i menjar. A tot això incloure que, fins ara, la pràctica política dels convergents no ha estat de gaire ajuda (llengua, Estatut, economia…) A més, preveient el resultat d’aquestes eleccions, nosaltres no fem res per evitar que el període es repeteixi de nou. Conclusió: donant el vot a aquests dos partits, les maleses per part de l’Estat Espanyol a Catalunya no acabaran mai.

  10. El que està clar és que el ciutadà vol un canvi, i intel•ligentment parlant utilitzar la paraula canvi, en una candidatura, és la millor forma de guanyar, ja que la majoria de la gent no entén massa de política i s’arrima al que més seguretat li dóna, a priori. Hi ha una dita que diu: més val dolent conegut que bo per conèixer. Així que no hi ha res més a dir respecte a la paraula canvi.
    El PP no s’arrisca per la simple raó de que no fa política, fa populisme, fent honor al seu nom, però ell no és l’únic, sinó que tots els partits polítics ho fan, per això no s’arrisquen i busquen la solució fàcil.
    Respecte a la idea del “..i tu més”, val a dir que sempre s’ha utilitzat, i el partit que més l’ha utilitzat és el PP, així que no cal alarmar-nos perquè no ve de nou. El que ha fet el PP tots aquests anys ha estat contradir totes i cada una de les propostes que ha impulsat el PSOE, en comptes d’actuar amb seny i unir-se conjuntament en un govern pel bé d’Espanya, que al cap i a la fi és pel que treballen, però sembla ser que aquest punt el tenen una mica de banda.
    Rubalcaba, sota el meu punt de vista, sí que és un bon candidat i penso que pot fer molt de mal al triomf del PP, i a més dubto molt que el PP guanyi amb tanta diferència com s’està dient. Catalunya sempre perdrà, que hi farem, tenim aquesta mala sort, guanyi qui guanyi sempre es deixarà de banda als catalans. Espero que pel bé de tots els ciutadans no caiguem en la desesperació i ens creiem aquesta idea de canvi perquè ja fa una mica de pudor.

  11. Alba Gracia Córdoba

    Como dijo el politico ruso Nikita Jruschov “los políticos son siempre lo mismo. Prometen construir un puente aunque no haya río”.

    La política española se ha convertido, en los últimos cuatro años, en una lucha constante de colores en la que únicamente combaten dos grandes banderas al pie del cañón, la roja y la azul. ¿Dónde quedan el amarillo, el verde o el rosa? ¿Es que no existen más colores en el Pantone español? ¿No hay más opciones? No nos engañemos, sí que las hay, siempre hay una alternativa en este mundo de locos egoístas que luchan por el poder. Estamos ante una “democracia” ¿no? O acaso hay que empezar a pensar que a España esto de la democracia le viene demasiado grande y que quizás ellos son en realidad grandes sofistas que nos ayudan a tomar decisiones acertadas ante problemas complicados. ¡Pobres políticos de hoy en día! ¡Se calientan la cabeza continuamente por nosotros y nunca reciben nada a cambio! ¿No? (ironía)
    España necesita un cambio, y no me refiero a votar al PP porque nuestro querido PSOE ha ido metiendo la pata numerosas veces en los últimos cuatro años. Estoy hablando de un cambio de verdad. Dudo mucho que el señor Rajoy consiga acabar con la gran crisis económica que estamos viviendo. No podemos creer en sus palabras meses antes de las elecciones. Es obvio que los dos candidatos a la presidencia intentan fascinarnos con grandes promesas (imposibles de cumplir, la mayoría) para dejar atrás a su rival. No nos dejemos encandilar. Seamos egoístas y pensemos en nosotros. ¿Ellos van a aportar algo bueno para Cataluña? No creo.

  12. Alejandra Zvereff Salmerón

    Interesante la entrevista a Rubalcaba, en la cual creo que su asesor ha flojeado al aconsejarle o permitirle decir según que cosas, como es el mismo titular de la entrevista… Un candidato a las elecciones presidenciales no se puede permitir flojear de esa manera, ni caer en el “pero él mas” que demuestra una falta de argumentos importante. En cierto modo entiendo que con la tensión que debe estar sufriendo en estos momentos, uno se relaja y se olvida del trabajo del periodista (sacar buenos y conflictivos titulares).
    Como dice el artículo, puede que Rubalcaba sea un buen candidato, pero no es el momento ni el lugar adecuado. Tiene un partido detrás que después de estos años se ha convertido, para los españoles, en un “desastre” y el señor Rubalcaba formaba parte de este partido durante esos años, lo cual no le da seguridad al ciudadano a conseguir ese famoso “cambio” que se espera.
    Como se comento en clase, todos sabemos que las elecciones ya están decididas y lo único que les queda a los socialistas es hacer creer que todavía no está todo decidido, y que sus votantes crean que todavía hay posibilidades de ganar, para así demostrarles que sus votos serán útiles.

  13. Creo que Rubalcaba no tiene siquiera una USP. No tiene nada que ofrecer y sería de tontos prometer algo a estas alturas. Por mucho que diga que Rajoy no ha hecho nada, habrá que confiar un poco en los populares y así poder comparar como logran salir de la crisis.

    Como dice Gerard, Rubalcaba confesó saber cómo salir de la crisis, pero es una falta de verguenza decirlo con tantos parados y estando al frente del gobierno. Esperar a ganar para empezar a mejorar el país me parece inútil.
    También Rubalcaba debería comenzar a hacer campaña vigilando lo que dice Zapatero porque su última perla es decir que “el mejor destino de alguien es sentarse en una hamaca y mirar las nubes”, parece que es lo que quiere hacer habiendo acabado con la presidencia y hace pensar que es lo que ha estado haciendo durante todo este tiempo el PSOE.

  14. Carmen Mesquida Cavero

    Creo que los dos partidos están utilizando la misma técnica que como remarcamos en la clase anterior es la EFICACIA.

    Rubalcaba y por tanto el PSOE tiene que intentar que la diferencia no sea tan grande el día de las elecciones y la única manera de conseguirlo es arremeter contra el partido popular.
    En mi opinión Rubalcaba se equivoca al decir que él es mejor que Rajoy porque a diferencia de su rival él si ha hecho algo. El señor Rubalcaba si creía tener la solución, la hubiera tenido que aplicar cuando tenía la oportunidad. Y me temo que ya no la tendrá.
    Creo que la USP de autocrítica es la que le hubiera funcionado pero si Colón lava más blanco, huele mejor y es más económico no destacamos lo esencial

  15. Es pot estar més o menys d’acord amb el que s’exposa en aquest article, però és evident que sota aquesta premissa molt del que es diu es complirà. Està clar que tant Rajoy com Rubalcaba no tenen una vareta màgica que doni solucions als problemes greus en els que ens afrontem; és més, penso que tant amb l’un com l’altre, la situació anirà a pitjor. Amb Rajoy, no li tremolarà res a la hora de fer retalls, i amb el candidat socialista, els impostos pujaran. Però com gran part del treball brut ja ho està fent Zapatero, la gent ja ho tindrà assumit.

    Penso, que tot i que cap dels dos partits es favorable a Catalunya, considero que li vindria millor un govern del PSOE, més amic d’arribar a acords programàtics. Si el PP obté la majoria absoluta, serà una piconadora i vindran temps complicadíssims i molt efervescents pels propers anys. Crec que tots dos representen els interessos d’Espanya i per res deixaran anar la mà de manera que les nacionalitats estiguin contentes. Com sempre, Catalunya quedarà postergada en les seves aspiracions i haurà de suportar el pes del enfonsament econòmic de l’Estat. O en defecte d’això, decideix i defineix una aspiració històrica i separar-se i autoproclamar-se independent; de manera que pugui complir i sortit endavant d’aquest llast a la que es veu sotmesa. Amb els bipartidisme que existeix, la tensió a la que es veuran sotmeses les institucions catalanes, serà de tal magnitud que el millor per a tots serà segregar-se.

  16. Es pot estar més o menys d’acord amb el que s’exposa en aquest article, però és evident que sota aquesta premissa molt del que es diu es complirà. Està clar que tant Rajoy com Rubalcaba no tenen una vareta màgica que doni solucions als problemes greus en els que ens afrontem; és més, penso que tant amb l’un com l’altre, la situació anirà a pitjor. Amb Rajoy, no li tremolarà res a la hora de fer retalls, i amb el candidat socialista, els impostos pujaran. Però com gran part del treball brut ja ho està fent Zapatero, la gent ja ho tindrà assumit.
    Penso, que tot i que cap dels dos partits es favorable a Catalunya, considero que li vindria millor un govern del PSOE, més amic d’arribar a acords programàtics. Si el PP obté la majoria absoluta, serà una piconadora i vindran temps complicadíssims i molt efervescents pels propers anys. Crec que tots dos representen els interessos d’Espanya i per res deixaran anar la mà de manera que les nacionalitats estiguin contentes. Com sempre, Catalunya quedarà postergada en les seves aspiracions i haurà de suportar el pes del enfonsament econòmic de l’Estat. O en defecte d’això, decideix i defineix una aspiració històrica i separar-se i autoproclamar-se independent; de manera que pugui complir i sortit endavant d’aquest llast a la que es veu sotmesa. Amb els bipartidisme que existeix, la tensió a la que es veuran sotmeses les institucions catalanes, serà de tal magnitud que el millor per a tots serà segregar-se.

  17. Perdonad, aunque he recibido y leído todos los comentarios he tenido algunos problemas técnicos para aprobarlos que creo que ya están solucionados, Laura, ya he recibido tus mensajes, pero tampoco podía contestar, tu comentario ya está colgado, espero no tener más problemas, gracias a todos,

    JM

  18. No hay duda de que Rubalcaba es un buen comunicador e inteligente y que su intención para convencer al electorado es resaltando un perfil más socialdemócrata y destacando, como se puede observar en la entrevista, las diferencias personales con Rajoy. Sin embargo, pienso que en esta entrevista se puede observar claramente una estrategia para evitar el total hundimiento electoral del PSOE, aspecto un tanto difícil de solventar ya que las elecciones están prácticamente decididas.

  19. Rubalcaba no es más que el último ordago que han lanzado los socialistas para tratar de salvar la humillación que se avecina a la izquierda española. El problema a mi juicio no es que estuviera al lado de Zapatero estos últimos años. sino que lleva tantos como una de las caras visibles del que se ha convertido en uno de los personajes más casposos de la política nacional. Su valuarte era la lucha contra el terrorismo pero algunas de las últimas decisiones del PSOE, sobretodo con el tema BILDU, han mermado en mi opinión su imagen. En definitiva Rubalcaba se ha convertido en un político moribundo que da sus últimos coletazos usando argumentos historícos de la izquierda; la derecha tiene la culpa de TODO.

  20. Rubalcaba apuesta por unas elecciones donde la gente “se lo va a pensar mucho”. ¿Pero será realmente así? La clara mayoría sabe que el PSOE lo tiene muy difícil para volver a ganar las elecciones esta vez. Quizás los militantes del PSOE sí que se lo piensen y a partir de las propuestas y el grado de confianza que les aporte acaben votando por él. Pero como muy bien sabemos, y tal como está la crisis económica actual, hay una clara opinión de que esta vez será el PP quien gane.
    El PP ya lo tiene asumido y así lo muestra en su eslogan “Empieza el cambio”. Por otro lado el PSOE apuesta por confiar en que la gente se lo piense. Quizás porque, como bien dice el post, busquen obtener un desastre y no una catástrofe.

Deixeu un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Scroll to Top