Incomprensió

Porto una setmana sense escriure, per raons diverses. Algunes són de caire personal o familiar, que em reservo per l’àmbit de la privacitat. Però, tot i que cada dia em venen al cap noves idees, reconec que el motiu principal pel qual no escric res més que algun tuit molt meditat és perquè ja no veig la sortida. Els que em llegiu amb assiduïtat sabeu que fa temps que ho intueixo, que això no hi ha qui ho arregli, que prendrem mal, que perdrem el que teníem per intentar aconseguir allò que ara per ara és impossible d’una manera legal, pacífica i democràtica. I amb una força insuficient, majoritària o no, però clarament insuficient.

I estic cansat, a estones angoixat, em desperto a les nits i em poso a buscar informació com un boig (hi ha dies que a les 3 de la matinada ja m’he llegit sencera La Vanguardia en la seva edició digital impresa). M’aixeco alhora excitat i exhaust.

Ja no vull discutir més amb ningú, quan em conviden a RAC 1 o a 8TV faig l’esforç (i no sempre me’n surto) d’intentar aportar més anàlisi que opinió. Intento empatitzar amb tothom, amb els indepes, amb els unionistes, amb els que com jo (potser una raça a extingir, ho reconec) volíem canviar algunes coses per millorar sense necessitat de trencar-ho tot. “Reformista”, em van dir un cop en una tertúlia, i no em desagrada. Tinc més amics del PSC que mai, em sembla que són (amb les restes d’Unió) els únics, amb l’Iceta al capdavant, que intenten mantenir el cap fred i aportar sentit comú, malgrat els greus errors del govern de l’Estat i la fugida cap endavant del bloc secessionista. Fins i tot de vegades l’Ada Colau em sembla una persona sensata, més enllà del seu oportunisme.

Em refugio en l’esport (i dono gràcies als inventors del bàsquet i els meus companys dels dos equipets amb els que jugo) i en alguna sèrie redescoberta com la magnífica “Suits”.

I reflexiono i em pregunto perquè hi ha tanta incomprensió, tanta incapacitat per dialogar.

Vaig estudiar Dret a la UB i quan ja treballava com a advocat vaig fer tota la carrera de Periodisme a la UAB, a base d’escapar-me els migdies, menjar un bocata en cinc minuts i gràcies a molts companys (i sobre tot companyes) que em passaven els apunts quan no hi podia anar, vaig acabar-la, i amb bones qualificacions. Ja col·laborava en alguns mitjans, a una tele local de Barcelona (aleshores Clot TV, abans de la creació de BTV), a una emissora de Sabadell que es deia Ràdio 2.000 on fèiem un programa tots els diumenges al matí. Sempre he intentat combinar les dues professions, que m’apassionen (potser una més que l’altra, és cert, els que em coneixen ja saben quina), he tornat a l’Autònoma com a professor associat, però reconec que no hi ha dos maneres tan diferents d’apropar-se a la realitat com la dels juristes i la dels periodistes. En el primer cas, la norma és la que ens dona seguretat, un marc de referència i de convivència, i si considerem una norma injusta, cal fer el possible per canviar-la, però sempre de manera democràtica, consensuada, i respectuosa amb les minories. Els periodistes intenten, intentem, explicar la realitat i de vegades fins i tot transformar-la (recordeu allò de que “la realitat no t’espatlli una bona notícia”…?), sense que la rigidesa de les normes suposi un obstacle infranquejable. En el periodisme polític (que en els darrers temps se sembla molt al periodisme esportiu), això encara resulta més evident. Ja no hi ha gaire fronteres entre informació i opinió, tothom pren partit (fet especialment greu en els mitjans públics), tot és propaganda.

El President de la Generalitat de Catalunya és periodista. El President del Govern de l’Estat és jurista, registrador de la propietat (dura oposició) i la seva vicepresidenta és advocada de l’Estat (encara més dura).

Potser aquesta és la raó de tanta incomprensió. Ho dic per experiència, perquè ho experimento dintre del meu cos cada dia, a cada moment.

 

Josep Manuel Silva
Advocat i periodista
Professor associat del Departament de Periodisme UAB

Feu un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Desplaça cap amunt