Superat el tràmit de la moció de censura al Congrés dels Diputats, que ningú recordarà dintre d’uns dies, tornem a la crua realitat catalana.
Aquest passat cap de setmana, el periodista Joaquin Luna va escriure a La Vanguardia un article titulat “Jo no soc digne d’aquesta república”, que subscric en bona part. Luna es proclama amb ironia com un mal català i es mostra atònit davant la convocatòria unilateral del referèndum i la surrealista evolució del procés cap a la independència.
Doncs jo tampoc soc digne, benvolgut Joaquin. No soc digne perquè soc incapaç d’entendre com un govern legal i democràtic és capaç d’anunciar que convocarà un referèndum contrari a la legalitat estatal i autonòmica. Ni la Constitució, ni l’Estatut d’Autonomia vigent, fins i tot abans de ser modificat pel Tribunal Constitucional, emparen una consulta de secessió que tots els juristes sensats reconeixen que no es pot convocar de manera unilateral. El mateix va dir el Consell d’Europa mitjançant l’anomenada Comissió de Venècia en resposta a una petició de la Presidència de la Generalitat. Estem per tant davant d’un acte antijurídic, sense cap mena de dubte, encara que el recolzi una majoria parlamentària. No es tracta de democràcia, ni de posar les urnes, el que no és legal és un referèndum preguntant si volem ser un Estat independent en forma de república, perquè això suposa un acte de secessió unilateral. De la mateixa manera que tampoc no ho seria si preguntessin per la pena de mort o per l’abolició de l’exèrcit. El fet que el govern de l’Estat no hagi volgut negociar (al meu parer de manera equivocada) en cap cas justifica un acte contrari a la llei per part del Govern de la Generalitat. Si demà jo no estic d’acord en pagar l’impost de successions, cedit a la Generalitat (i molt més car que a la Comunitat de Madrid, per exemple, on no paguen res), cap tribunal m’avalarà en la meva insubmissió per molt que digui que estic en desacord en la manera com ho gestiona l’Administració autonòmica. Entenc el descontent d’una part important dels catalans per raons diverses, respecto profundament els que desitgen la independència (que de moment encara no tenen una majoria social clara), i estic segur que això només podrà acabar algun dia si hi ha una proposta seriosa des de Madrid per canviar el statu quo català. Però la barrera de trencar la legalitat vigent per mi és un límit que no es pot traspassar.
Jo tampoc soc digne d’aquest govern disposat a seguir endavant a costa del que sigui, ni ho soc ni ho vull ser, perquè no vull viure en un país on la llei és paper mullat. Seria com tornar al Far West, i ja sabem com acaben les pel·lícules de l’oest…
Això no és per mi, tampoc és per mi. Aquesta república no és per mi.
Josep Manuel Silva
Advocat i periodista
Professor associat del Departament de Periodisme UAB