Jugant amb foc


El rei, com tots els mortals, pot cometre errors. La diferència és que segons la Constitució Espanyola, el rei és inviolable i no és responsable dels seus actes, ja que aquests han de ser sempre referendats pel President del Govern o per un ministre. És una lliçó que tots haurien d’aprendre després del desafortunat incident del viatge cinegètic a Botswana. El fet més greu no és que el Rei li agradi la caça de paquiderms. És tracta d’una activitat legal al país on va anar a practicar-la. A mi no m’agrada aquesta afició i entenc molt bé la indignació dels ecologistes, i tampoc és un bon exemple pels nens (i potser ara es pot contextualitzar millor l’accident del seu net Felip de Marichalar i el fa encara més incomprensible i injustificable), però també és cert que la crisi econòmica ens fa analitzar amb una mirada diferent, molt més exigent i crítica, activitats que no fa gaire no ens varen semblar tan greus. Quan l’exjutge Garzón va anar a caçar cérvols amb un ministre de Justícia socialista no es va criticar tant el fet de disparar contra animals indefensos com la inconveniència de freqüentar determinades companyies mentre estaven sub iudice alguns assumptes judicials que podien tenir conseqüències polítiques. Per tant, la gravetat de la excursió reial al país sud-africà rau més aviat en la seva inconveniència política i en el fet que la opinió pública hagi tingut la sensació que no s’havia informat d’aquest tema amb transparència (quin ha estat el cost, qui es feia càrrec de les despeses, qui acompanyava al monarca, si el govern estava assabentat amb detall del viatge i de les activitats previstes…). En definitiva, ens trobem davant una CRISI DE COMUNICACIÓ. I no és la primera que pateix la Casa Reial en els darrers mesos. Ja he escrit en aquest mateix bloc sobre el Cas Urdangarin i els greus errors de comunicació que han comés els advocats del Duc de Palma, però també, de retruc, els assessors de la monarquia. No es pot llançar a la foguera acusant-lo d’una actuació poc exemplar a una persona que encara no està condemnada i mantenir-lo com a membre de la família reial en la foto institucional de la web de la Corona. Pretendre que d’aquesta manera la possible responsabilitat d’Urdangarin no esquitxarà al monarca és absurd, com es demostra dia rere dia. I després de Botswana, sembla que s’ha obert la veda per tractar qualsevol aspecte vinculat amb la Monarquia, adhúc aquells que fins ara semblaven tabús.

Fa uns quants anys que em dedico a la docència i la investigació en temes de comunicació. Fa temps vaig elaborar un decàleg amb idees que vaig trobar en els manuals que tracten aquests temes. Són 10 consells per afrontar una crisi de comunicació. Tots giren al voltant del mateix: transparència, facilitar informació, anticipar-se, reconèixer els errors, si cal disculpar-se i avaluar els efectes per evitar una nova crisi en el futur. En la època del twitter i les xarxes socials la reacció immediata és fonamental. Creieu que la Casa Reial està abordant aquesta crisi seguint algun d’aquests consells? Doncs jo crec que més aviat estan jugant amb foc i el risc de cremar-se és molt elevat. El respecte que la majoria d’espanyols han tingut pel Rei i la Corona al llarg d’aquests darrers anys està en perill i algú hauria de posar-li remei. Algú amb responsabilitat.


Decàleg per afrontar una crisi de comunicació

1.- Respondre, calmar l’ansietat, donar la cara

2.- Anticipar

3.- Coordinar/organitzar

4.- Proporcionar la informació

5.- Fiabilitat

6.- Ampliar els contactes amb el màxim nombre d’afectats

7.- Transparència

8.- Reconèixer els errors

9.- Afrontar els rumors amb dades objectives

10.- Avaluar després de la crisi

Josep Manuel Silva Alcalde

Deixeu un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

JOSEP MANUEL SILVA

ADVOCAT I PERIODISTA - PROFESSOR DE PERIODISME UAB

Scroll to Top