La cremà

 

Francisco Camps va dimitir ahir com a president de la Generalitat Valenciana com a conseqüència del procediment judicial obert contra ell per l’acceptació d’un vestits dels responsables de la trama Gürtel. Ahir es va presentar davant els mitjans com una víctima i va es va oferir en sacrifici al seu partit per tal que Mariano Rajoy pugui guanyar les eleccions generals i ser el proper president del Govern de l’Estat. Com si fos 19 de març, ahir València va viure la Cremà de les Falles, i no va poder salvar el ninot Camps, molt tocat des de fa mesos per aquest escàndol.

No és la meva intenció fer una anàlisi política dels fets ni de les conseqüències d’aquesta decisió. M’interessen més els aspectes comunicatius que envolten la escenificació de la marxa del president Camps. La aparent roda de premsa del president sortint es va enregistrar sota la vigilància i direcció del servei de premsa del govern valencià i es va emetre…en diferit! No es va permetre que el Canal 24 H de TVE ni Canal 9 ni els mitjans que ho volien difondre per Internet connectessin els cables per emetre el senyal i retransmetre l’acte en directe. Tampoc les ràdios ho van fer legalment sinó a través dels telèfons mòbils dels periodistes presents a la sala. És a dir, quan els espectadors van veure les imatges ja tothom sabia el que havia passat però ningú ho va poder seguir en directe a través de la televisió. Tampoc es van admetre preguntes, com ja és habitual, malauradament, en las compareixences de molts polítics. El president del PP, Mariano Rajoy, va emetre un comunicat per escrit a posteriori, però no va comparèixer davant la premsa i fa dies que no contesta preguntes relatives a aquest assumpte. A mi em sembla que això rebaixa considerablement la categoria de la nostra democràcia i seria impensable a altres indrets, per exemple als Estats Units. Cada cop hi ha més dependència entre els mitjans i la política. La major part de la premsa te una línia ideològica molt definida a una o altra banda, i els dos grans partits dissenyen la seva estratègia comunicativa a partir del mínim risc possible, confiant en el recolzament fidel de la “seva premsa” i els “seus mitjans”. Imagino que els serveis de comunicació de la Generalitat volien evitar qualsevol fet no previst, ja que cada gest, cada paraula, cada moviment de Camps estava prèviament estudiat i preparat. I es van reservar fins i tot la possibilitat de editar posteriorment les imatges per la emissió en diferit per si havia alguna cosa a rectificar o quelcom no havia sortit com havien previst.  Però la sensació de manca de llibertat és cada dia més gran entre els que estudiem el funcionament dels mitjans i crec que entre una gran part de la ciutadania. Francisco Camps ha estat cremat a la foguera valenciana, però ahir també es va cremar una mica més la nostra feble democràcia.

Deixeu un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Scroll to Top