La idea no és meva, sinó de un dels pensadors contemporanis més brillants, Slavo Zizek (En defensa de la intolerància). Para Zizek vivim una època convulsa en què el ciutadà cada cop se sent més allunyat de la política per què de fet la política es troba en un procés de despolitització. La ideologia cada cop compta menys, manen els mercats, i el marge de decisió dels governants cada cop és més limitat. Bill Gates té avui en dia molt més poder que qualsevol dirigent democràtic. Zizek parla d’una “parapolítica” interessada en allunyar els ciutadans de les decisions i del debat, i recórrer a ells només quan els necessiten (cada quatre anys).
Zizek també és un apassionat de la psicoanàlisi i del cine de Hitchcock (cfr. Everything You Always Wanted to Know About Lacan (But Were Afraid to Ask Hitchcock). Doncs bé, el mestre del suspens va crear el concepte del McGuffin, una mena d’excusa, de coartada, d’element que atrau l’atenció de l’espectador però que de fet no és més que un parany per fer-li desviar l’atenció de l’autèntic desenllaç de la trama. El McGuffin és irrellevant i intercanviable. És com el Rosebud de Ciudadano Kane. Hitchcock li va explicar a F. Truffaut en les seves conegudes converses publicades en un llibre (El cine según Hitchcock) el concepte del McGuffin:
«La palabra procede del music-hall. Van dos hombres en un tren y uno de ellos le dice al otro “¿Qué es ese paquete que hay en el maletero que tiene sobre su cabeza?”. El otro contesta: “Ah, eso es un McGuffin”. El primero insiste: “¿Qué es un McGuffin?”, y su compañero de viaje le responde: “Un McGuffin es un aparato para cazar leones en los Adirondacks”. “Pero si en los Adirondacks no hay leones”, le espeta el primer hombre. “Entonces eso de ahí no es un McGuffin”, le responde el otro.
Doncs bé, he pensat tot això per què a vegades crec que la política actual considera les urnes, les eleccions, com el McGuffin de la democràcia. Permet justificar l’acció política, és la coartada periòdica que legitima l’acció de govern però a la vegada és el McGuffin que distrau l’atenció dels ciutadans i que els exclou cada cop més del debat i dels autèntics centres de decisió política. I que permet, per exemple, que un govern pugui prendre decisions clarament contràries a les seves promeses electorals uns dies després de guanyar de manera molt clara les eleccions.
Ens cal aprofundir en la democràcia, millorar els mecanismes de participació de la gent en les decisions polítiques, ens cal tornar a polititzar la política; Si no ho fem ens arrisquem a provocar una ruptura definitiva i irreparable amb la societat.
Josep Manuel Silva Alcalde
