Fa uns dies va acabar el Mundial de futbol amb la victòria de la selecció francesa. M’encanta el bon futbol. El talent d’aquests esportistes amb cames d’or. No em perdo els partits del Barça. Però m’inquieta la gran impunitat en la que viu immers el món del futbol.
El Barça acaba de fitxar un jugador anomenat Malcom per 41 milions €. No ho passo a pessetes per no marejar ningú. És brasiler però no és mundialista i sembla que ja tenia un acord verbal signat amb la Roma, però a darrera hora el Barça ha millorat l’oferta i el jugador vestirà la samarreta blaugrana. Potser serà una estrella, o potser no. Ocupa la mateixa posició que Dembelé, que va costar més de 100 milions€, el més car de la història del club. Així és el futbol, no hi ha pactes, no hi ha paraula, només diners.
Tot ens sembla normal. Tot ho justifiquem si es tracta de futbol. Durant la dura crisi econòmica, el futbol va quedar al marge. Hi havia gent que es quedava sense feina, sense casa, i el futbol mantenia les xifres astronòmiques i pornogràfiques en els fitxatges. Hi ha molts diners en aquest esport que ja és més aviat un gran negoci: drets televisius, apostes, publicitat, drets d’imatge… Segurament és una de les poques activitats empresarials on l’última baula de la cadena, el “treballador”, és qui se’n porta la part més gran del pastís. Bé, en realitat, només una elit de futbolistes són els que acaparen la major part dels ingressos, mentre la resta de professionals viuen, o malviuen, uns anys de la seva carrera esportiva i quan acaben, sent encara molt joves, han de buscar-se la vida.
I a sobre ens trobem amb defraudadors d’impostos, als qui perdonem per haver sostret milions d’euros a l’erari públic (ai si fossin polítics!!), sospites de tracte preferent i irregularitats en el trasplantament d’òrgans, casos d’abusos sexuals, violacions, incompatibilitats flagrants (com ara tenir una productora audiovisual que dona l’exclusiva d’un jugador que decideix rebutjar una oferta d’un club on juga el propietari de la productora). A qualsevol empresa seria motiu d’acomiadament o de sanció.
Al llarg dels anys hem vist presidents de futbol reconvertits en alcaldes populistes, grans constructors que desfan el projecte esportiu d’una selecció nacional just abans de començar la competició més important del món, intermediaris de grans negocis internacionals processats per blanqueig de capitals… No se’n salva ni un.
Fins i tot el president de la Federació ha estat a la presó i haurà d’afrontar greus acusacions de tracte de favor a familiars i corrupció.
La llista no s’acaba mai. I nosaltres ho perdonem tot a canvi de 90 minuts setmanals on no pensem en res més i, de tant en tant, gaudim d’un dels millors espectacles del món.
Això sí, un espectacle a qui entre tots hem atorgat un grau d’impunitat incomprensible.
Bones vacances, ens retrobem al setembre!
Josep Manuel Silva Alcalde
Advocat i periodista
Professor de Periodisme UAB