La llibertat te preu?

 

Logo Intereconomia

El grup Intereconomia va ser fundat l’any 1995 a partir de l’adquisició per Julio Ariza de l’emissora de ràdio del mateix nom. Posteriorment va obtenir una llicència per emetre un canal de televisió en TDT i amb el temps ha aconseguit fer-se un espai en el panorama audiovisual espanyol. La seva fórmula consisteix en captar el màxim nombre de damnificats pel zapaterisme, defensar aferrissadament la unitat d’Espanya i afegir unes gotes d’antibarcelonisme esportiu, tot revestit d’un toc sensacionalista que li reporta un nombre considerable de seguidors. Per cert, una part important del seu equip directiu és català. El Gato al Agua, Punto Pelota o Mas se perdió en Cuba són els seus productes estrella. El diari La Gaceta completa el puzle d’aquest grup en la seva branca de premsa escrita i fins ara semblava que, a partir d’una organització basada en la mínima despesa (els seus continguts són molt poc costosos, per exemple els seus tertulians cobren en espècies, reben uns “vales” de compra d’uns grans magatzems com a remuneració per la seva participació) havien aconseguit una rendibilitat òptima de la seva oferta. Fins i tot tenen un restaurant a la Castellana madrilenya on es pot sopar i alhora veure els platós per seguir els programes en directe. Tanmateix, el grup ha iniciat una campanya de captació de donatius entre els seus seguidors sota el lema “si cree que la libertad no tiene precio, apóyenos”. Es tracta d’una campanya insòlita a Espanya. Fins ara coneixíem dos sistemes de finançament per les empreses audiovisuals: la subvenció pública o el finançament privat mitjançant la publicitat i venda de productes (i un sistema mixte que utilitzen alguns mitjans públics i que combina recursos públics i privats). Però fins ara cap televisió havia demanat diners als espectadors per mantenir la seva programació. L’argument d’Intereconomia és que estan patint una forta pèrdua d’audiència per culpa del Ministeri d’Indústria, que ha canviat la freqüència d’alguns canals de la TDT i ha obligat a sintonitzar els aparells de televisor als espectadors. Ells ho interpreten com un atac a la llibertat d’expressió i expliquen que als Estats Units és molt habitual dur a terme aquest tipus de campanyes. Però el seu eslògan en defensa de la llibertat em fa pensar en què si la llibertat no té preu, per què demanen diners per defensar-la?

2 comentaris a “La llibertat te preu?”

  1. Pingback: Contra el sistema de medició d’audiències

  2. Jo crec que el que fa Intereconomia és un sistema molt més net de finançament que la subvenció pública, de fet, tot-hom es lliure de fer les seves aportacions a qui vulgui; el que passa es que això fa rabia a alguns mitjans, que tiren de subvenció publica, perque si demanessin donacions a particulars dificilment obtindrien una resposta com la que està obtenint Intereconomia………….

Deixeu un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Scroll to Top