La llum que no s'apaga

thesmiths

Una de les bandes maleïdes de la recent història del rock alternatiu britànic son “The Smiths”, amb Morrisey i Johnny Marr al capdavant. Només van estar cinc anys en actiu, del 1982 al 1987, però curiosament, al marge del Regne Unit, on van ser molt coneguts, a la resta del món ha estat molt després, a través de la seva influència en allò que diuen música “indie”, quan es van convertir en un clar precedent de l’anomenat “britpop”, un corrent que en realitat neix a Liverpool anys 60 amb uns noiets anomenats The Beatles. Però ja sabem que en música ens agrada sempre posar etiquetes a tot i quan van arribar els germans Gallagher amb els Oasis ja gairebé tot estava inventat. Bé, el cas és que una de les meves cançons preferides dels Smiths és “‘There is a light that never goes out”, una cançó romàntica en el sentit més històric i literari de la paraula (la lletra la podria haver escrit Lord Byron si hagués estat contemporani nostre) que fins i tot parla de morir amb la noia estimada com un acte final i sublim d’entrega. Aquesta és la versió original.

A Espanya, Mikel Erentxun, un cop iniciada la seva carrera en solitari al marge de Duncan Dhu, el grup de Sant Sebastià que va crear amb Diego Vasallo, va fer una adaptació al castellà prou digna de la cançó dels Smiths, amb el títol de “Esa luz nunca se apagará”, inclosa al disc “Naufragios”, de 1992. Ja sé que hi ha molts detractors que no la poden suportar, però jo en soc fan. Aquí teniu una versió en directe de 1993, vosaltres mateixos.

He trobat també altres versions, una més folk d’un grup anomenat “The Becca Stevens Band” i una altre més rockera de les “Dum Dum Girls”.

Enjoy the music i que la llum no s’apagui mai!!

Deixeu un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Scroll to Top