Aquests dies en què la fiscalia britànica ha decidit imputar vuit persones per el cas d’escoltes il·legals a la premsa, entre les quals l’exconsellera delegada de News International (la branca britànica de l’imperi Murdoch), Rebeka Brooks, i Andy Coulson, excap de premsa del premier britànic David Cameron, us recomano, si encara no l’heu vista, la magnífica pel·lícula de Lasse Hallström Salmon fishing in the Yemen. Sota l’excusa aparent d’una història d’amor molt british (freda i poc apassionada, però amb final feliç) i amb un argument tan poc versemblant com el projecte d’un acabalat xeic iemenita que s’interessa per la introducció de l’art de la pesca amb mosca a les muntanyes del nord del Iemen, en realitat el que em va resultar més interessant és comprovar quines són les connexions habituals entre premsa i política, si més no al Regne Unit. Per a mi, el personatge més atractiu de la pel·lícula és el que interpreta Kristin Scott Thomas, de nom Patricia Maxwell, la directora de comunicació del primer ministre britànic. Aquesta figura, entre el spin doctor i una espècie de viceministra plenipotenciària, mou tots els recursos del poder des de l’ombra, intentant ocultar una tragèdia militar a Afganistan amb una notícia positiva però impossible al Iemen, com si tot fos un sol país. Descobrim alguns secrets de la comunicació política, el deficient funcionament de la burocràcia britànica, la dependència mútua entre el govern i els grans imperis mediàtics (jo veig al Murdoch per tot arreu), i la capacitat d’influència dels caps de premsa fins al punt de cessar i nomenar ministres i amb conseqüències no sempre dins els límits de la legalitat.
Si l’Andy Coulson actuava com la Patrícia Maxwell de la pel·lícula de Hallström, no m’estranyarà gens que acabin tots a la presó…
