Interessantíssim l’article avui del mestre Angel Fernández a El Mundo sobre la capacitat de la televisió de crear una realitat a partir de la ficció. La tele ja no es limita a informar o entretenir, des de fa un temps és una màquina de generar noves formes de realitat. Potser perquè el que tenim no ens agrada, o no és suficient per una societat en constant evolució, la tele crea nous estereotips que tenen poc a veure amb el que ens trobem cada dia a la vida quotidiana. En temps de crisis, històricament, el cine o la televisió han complert un paper d’evasió, que representa una alternativa per la mediocritat forçada en la que viu molta gent.
«El estereotipo es la unidad de medida de la opinión pública» deia Walter Lippmann, filósofo y crítico de medios. Doncs bé, la tesi de l’Àngel Fernández és que precisament és en relació als joves que aquesta fabricació d’estereotips per part de la caixa màgica resulta més evident. Algú ha vist “El Barco”, que emet Antena 3 aquests dies amb èxit d’audiència? El model de joves que hi surt té alguna cosa a veure amb la nostra realitat? i els Hijos de Papà o Princesas de Barrio? Potser sí que hi ha gent així, superficial, frívola, caràcter simplista… però, no hi ha res més? La tele radicalitza fins al extrem els seus models per aconseguir fer-los més atractius per l’audiència, i si això és habitual en la ficció, quan parlem dels realities aleshores, com deien a les pelis d’abans, qualsevol semblança amb la realitat és pura coincidència.
Publicado en Bloc Comunicació, Televisió