La utilitat dels debats

Fa temps que els debats parlamentaris han deixat de ser activitats estrictament parlamentàries. En realitat el més important dels debats és la retransmissió televisiva i la repercussió mediàtica en general. Això explica per què quan intervenen els líders dels dos principals partits l’hemicicle està ple de gom a gom, hi ha aplaudiments, escridassades, xiulades i de tant en tant algun insult. I per això també quan arriba el torn dels representants de les forces polítiques nacionalistes, o dels partits amb menys representació, la majoria dels diputats marxen “a fer gestions” (i a la cafeteria del Congrés no hi ha ni un seient lliure). Tot està pensat i dissenyat prèviament com una eina de màrqueting polític, on els membres del Parlament són figurants amb paper però sense frase (igual que els assistents als mítings), i els autèntics destinataris dels discursos són els espectadors que ho veuen des de casa o els lectors dels diaris (i dels blocs d’Internet!) del dia següent.

Per una altra banda, poques novetats a la sessió d’ahir del anomenat Debat sobre l’estat de la Nació. Un Zapatero que marxa i s’acomiada, un Rajoy que aposta pel “wait and see” (no pot dir el què farà quan governi no sigui que no el votin), un nacionalista com Duran Lleida que actua com un estadista amb molta més visió de la realitat que els representants dels partits estatals, els bascos del PNB que van a la seva i estan disposats a aprovar uns pressupostos ja que gairebé no afecten al País Basc, amb un règim de sobirania fiscal que els catalans ja voldríem per nosaltres, un Llamazares que només fa que queixar-se (amb raó) d’una llei electorals que els perjudica, i la resta de partits minoritaris que aspiren a aconseguir un titular als diaris o un tall de la seva intervenció als telenotícies de les diferents cadenes.

De tot el que va passar ahir, jo em quedo amb una foto, la de la cara de la dona del president del govern, Sonsoles Espinosa, observant des de la tribuna de convidats del Congrés, i que sembla demanar a crits “que acabi aquesta tortura i aquest malson, jo vull tornar a Lleó!”. Aquí la teniu.

Sonsoles Espinosa

Deixeu un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Scroll to Top