Cap a principis dels 90 va néixer als Estats Units una tècnica de màrqueting anomenada “storytelling”. El concepte tradicional de marca estava en crisi i els publicitaris van arribar a la conclusió que la gent volia sentir històries associades als productes que compraven. Al poc temps del màrqueting comercial es va traslladar al màrqueting polític i de mica en mica les ideologies van deixar pas al relat com a eix fonamental de les campanyes electorals. El clímax d’aquest model va ser la campanya Obama-McCain on els candidats i les seves trajectòries vitals es van convertir en la base de la propaganda política de demòcrates i republicans, això sí, fins que va esclatar amb tota la força la crisi econòmica i s’ho va emportar tot per davant i va facilitar l’arribada del primer candidat negre a la Casa Blanca, entre altres coses perquè va ser capaç de generar il·lusió i propostes per resoldre la crisi.
Doncs bé, a la llum dels resultats de l’enquesta del CIS publicada ahir, on el PP continua 7 punts per sobre del PSOE però la designació de Rubalcaba com a candidat socialista ha permès retallar la distància en tres punts, he pensat que el problema de la política espanyola, com a mínim entre els dos grans partits que aspiren a governar, és la manca de relat. Hi ha un candidat que confia cegament en la força de la seva marca, la onada favorable que recorre el país i el fort desgast de l’adversari. Aquest és el feble relat del candidat del PP. No hi ha propostes en positiu, no hi ha històries associades al candidat que generin la il·lusió de la societat en aquests moments tan difícils. A l’altra banda un candidat amb més substància, i amb un discurs propi, però que s’enfrontarà constantment a la contradicció d’haver format part d’un govern sobre qui recau la responsabilitat d’haver-nos portat fins aquí. Tampoc no hi ha relat.
I al final, quan arribin les eleccions, molta gent acabarà exercint el seu vot no “a favor” d’una opció sinó “en contra” de l’altra.
Això és el que ens poden oferir els dos grans partits espanyols? Hi ha algú més? Algú ens pot explicar una història interessant i seduir-nos per què el votem?
