Massa tele i pocs diaris

 

El passat 27 de juliol es van fer públiques les darreres dades del Baròmetre de la comunicació i la cultura de Catalunya.

El Baròmetre estudia les audiències dels mitjans de comunicació i els consums culturals en els territoris de parla catalana, amb un mercat potencial de 13 milions de consumidors. El mètode de medició d’audiències a Catalunya es fa mitjançant  30.560 entrevistes personals distribuïdes aleatòriament per tot el territori.

Algunes dades interessants de l’estudi:

El mitjà de comunicació més habitual a Catalunya es la televisió. La fan servir 5,9 milions de persones amb una mitjana de consum de 258 minuts al dia. Després ve la ràdio amb 3,6 milions d’oients per un temps de 102 minuts diaris. Internet te 3,1 milions d’usuaris i la premsa escrita 2,8 milions. A la lectura de la premsa es dediquen 21 minuts al dia.

Entre els deu primers diaris catalans només 4 són de pagament i informació general: La Vanguardia (líder), El Periódico (segon), El País (novè) i El Punt (desè). La resta són gratuïts i premsa esportiva: El Mundo Deportivo, Sport, 20 Minutos, Qué, Marca, ADN.

Les cinc primeres revistes setmanals més llegides a Catalunya pertanyen a l’anomenada premsa del cor: Pronto (líder), Hola, Lecturas, Cuore i Diez Minutos.

La ràdio líder és Catalunya Radio seguida de RAC 1, Cadena SER, Onda Cero, RNE i la COPE. La TV líder es TV3 con un 17,4 d’audiència seguida de T5 amb un 12, la 1 de TVE amb un 11, el mateix que Antena 3.

Alguna d’aquestes dades no coincideixen amb els altres sistemes de medició d’audiències: en el cas de la televisió els audímetres de Kantar/Sofres (segon aquesta empresa a Catalunya durant l’estiu la cadena més vista a Catalunya i a tot Espanya ha estat Tele 5) i les onades trimestrals de l’EGM. Però en qualsevol cas ens donen la idea d’un país que potser és una mica diferent del que sovint imaginem. Els catalans veiem moltes hores de televisió al dia (TV3 i Tele 5 són les més vistes), escoltem ràdio sobre tot en català, llegim molt poc la premsa generalista i en canvi consumim molta premsa gratuïta, esportiva i moltes revistes del cor. Això vol dir que el nostre nivell cultural encara té un marge molt ample per millorar. Si aspirem a aconseguir una societat més culta, democràtica, cohesionada, equiparable als països del nord d’Europa, hauríem de consolidar un model comunicatiu on el paper de la premsa generalista com a eina d’informació estigués més arrelat entre la població. Ni les revistes del cor, ni determinats programes de televisió, ni (amb tots els meus respectes) la premsa esportiva, al marge de la seva funció com a eines d’entreteniment i evasió, són les més adients per aconseguir aquests objectius.

Deixeu un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Scroll to Top