Més enllà dels límits

El cas Murdoch i l’espionatge múltiple que han dut a terme els seus diaris al llarg dels darrers anys ha traspassat tot els límits de la ètica periodística. No només el News of the World, ara ja tancat, es dedicava a escoltar als familiars de segrestats, a la família reial anglesa, a esportistes, actors i famosos de tota mena. Ara hem sabut que els altres diaris del grup, com The Sun o The Sunday Times van fer un seguiment exhaustiu del líder laborista i fugaç expremier britànic Gordon Brown. Fins al punt que la totpoderosa Rebeka Brooks, consellera delegada de News International i persona de màxima confiança de Murdoch (que la tracta com una més de les seves filles), va trucar la família Brown quan el seu fill Fraser tenia 4 mesos per informar-los que coneixia els seus problemes mèdics en un moment en què ni tan sols els hi havien confirmat el diagnòstic (el nen té avui 5 anys i pateix fibrosi quística). També van intentar accedir per via telefònica als comptes corrents de Brown mitjançant un actor que imitava la seva veu. O sigui, un escàndol de dimensions infinites molt propi de les millors èpoques de l’espionatge britànic i les novel•les de Graham Greene.
Ara bé, cal dimensionar el que està passant i posar sobre la taula algunes claus per poder interpretar-ho. Murdoch és també propietari de la Fox, una de les cadenes més potents de televisió als Estats Units, que dona suport als republicans i fins i tot diuen que va inspirar el Tea Party. Ara aspirava a obtenir el 100% de la plataforma per televisió per satèl•lit BSkyB, que li havia de concedir el govern britànic presidit pel conservador Cameron. La operació ha estat paralitzada a petició del mateix Murdoch. Recordem que José María Aznar és conseller del grup Murdoch des de 2006, un càrrec molt ben remunerat. El magnat australià nacionalitzat nord-americà també és propietari de diaris als Estats Units com The New York Post, o revistes com The Weekly Standard, o els estudis de la 20th Century Fox. Va donar suport a Bush però també mantenia unes relacions molt estretes amb Tony Blair i després va recolzar la candidatura de Hillary Clinton a les primàries que va perdre davant Barak Obama. La Fox és ara per ara l’enemic més agressiu del president Obama.
La premsa vinculada a la esquerra és la que està informant amb més detall de l’escàndol. A Espanya, El País és qui li dedica més espai. No ens enganyem. Això és una lluita acarnissada d’interessos ideològics i empresarials, al bell mig d’una crisi econòmica que amenaça d’emportar-se per davant tot el que es trobi, inclosos un munt de mitjans de comunicació de tot el món, especialment de l’òrbita anglosaxona. Murdoch sempre ha anat al darrera dels diners i del poder, i els seus directius han fet servir tots els mètodes imaginables, molt sovint fora de la legalitat, per obtenir informació privilegiada. Però això no és només un assumpte vinculat a la ètica periodística. Aquí s’està discutint, en definitiva, qui mana al món…

Per cert, la foto que acompanya aquest post és la de Rupert Murdoch i la seva dona al casament de la filla de José María Aznar i Alejandro Agag…

Deixeu un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Scroll to Top