Avui s’han fet públics els resultats de la darrera onada de l’EGM. Hi ha moltes dades interessants relatives als mitjans de comunicació. Però m’aturo una estona per mirar què passa amb els diaris de paper. Fa temps que van deixar de ser tan voluminosos com abans, Internet els ha pispat una part molt important de la publicitat tradicional de la premsa escrita, els anuncis per paraules, que eren una de les seves principals fonts d’ingressos. A més a més els lectors són cada cop més escassos. Algunes dades: El Periódico de Catalunya ha perdut un 2,65% de lectors en un any, El Mundo un 9,3% ( a Madrid comença a haver saturació de diaris de dretes!), l’ABC el 7,1%, la Razón un 8,5% i El País un 2,5% en relació a l’any passat. L’únic diari dels grans que creix és La Vanguardia, un 12,9% de lectors més que fa un any, bàsicament per la posada en marxa de la edició en català, que ha provocat un creixement notable de vendes en els darrers mesos (i gràcies a una extraordinària campanya de màrqueting prèvia al llançament de la nova edició). Per cert, que segons una altre enquesta, la del Centre d’Estudis d’Opinió de la Generalitat publicada ahir, la Vanguardia és el diari més llegit pels catalans (34%), dels quals una mica més del 50% escull la edició en català i una xic menys de la meitat la edició en castellà.
Però la davallada progressiva de lectors de premsa escrita és una dada preocupant. Som un dels països europeus amb vendes més baixes de diaris. És cert que hi ha molt lector de premsa a través de les webs d’Internet, sobre tot entre la gent jove, i que la crisi ha provocat que molta gent hagi deixat de comprar el diari. Tampoc als gratuïts els hi va massa bé, han perdut un 10% de lectors en un any i només la premsa esportiva ha crescut un 5% en el darrer any.
Això no remunta, i a aquest pas, dintre d’un temps, no sé quant, els diaris de paper només seran un record d’altres èpoques a les hemeroteques. Potser és una mort anunciada i ja no hi ha res a fer.
