O tots o ningú

Com sabeu hi ha un conflicte entre la Lliga Professional de Futbol i les emissores de ràdio de l’Estat, ja que els clubs pretenen cobrar de les empreses radiofòniques per retransmetre els partits i per tal de forçar un acord han decidit impedir l’accés dels professionals de la ràdio als camps de futbol. Fins ahir hi havia unitat entre totes les emissores i per solidaritat entre elles s’havia mantingut una actitud unànime i sense fissures per no cobrir els partits des de dins dels estadis.
Tanmateix, ahir, Catalunya Ràdio va emetre des del Camp Nou i Joaquim M. Puyal va retransmetre el partit amb la resta del seu equip de magnífics professionals des del seu lloc habitual de comentarista.
Per justificar els motius pels quals van decidir trencar la unitat pactada, Puyal va entrevistar al començament de la transmissió a Ramon Mateu, director general de la Corporació Catalana de Mitjans Audiovisuals,  i director de Catalunya Ràdio (i bon amic) que va explicar amb detall quins eren aquests motius. La Corporació té un acord amb Mediapro (propietària dels drets audiovisuals per retransmetre els partits del FC Barcelona, i d’altres clubs de la Lliga) que inclou no només la transmissió televisiva sinó també els drets radiofònics. El Consell de la CCMA es va reunir en sessió extraordinària al matí i va decidir que Catalunya Ràdio havia de exercir aquests drets i emetre el partit en directe des del Camp Nou, per raons de servei públic a la seva audiència, ja que són titulars dels drets, trencant el pacte d’unitat amb les altres emissores. I per tant l’equip del Puyal va rebre la ordre d’emetre des del seu lloc habitual. El mestre Puyal va insistir vàries vegades en que estaven complint les ordres de la direcció (tot i que no semblava que estava gaire d’acord amb la decisió) i la entrevista del periodista amb el director de la emissora per la qual treballa crec que passarà a la història de la radiodifusió catalana pel difícil equilibri que tots dos estaven fent entre la necessitat de justificar la decisió i la imatge de esquirols que algú els hi podria atribuir.
El problema de fons és que al final les empreses acabaran pagant als clubs. La Cope, la Ser, Onda Cero i també Catalunya Ràdio, guanyen molts diners en publicitat gràcies a la retransmissió dels partits de futbol. El problema el tindran (el tindrem) emissores com RNE que no té ingressos publicitaris i que té dificultats pressupostàries com tots els organismes públics.
Entenc la decisió empresarial que va prendre ahir el Consell de govern de la Corporació Catalana, però sens dubte és el primer pas per trencar una unitat aparent que durarà molt poc. Estem davant un gran negoci que no vol recordar el paper històric que la ràdio ha jugat per difondre aquest esport. Ara s’ha de pagar per tot. Aviat no podrem veure el futbol en obert, ja ho veureu. I les ràdios també acabaran pagant, i si no, al temps.
Amic Puyal, s’ha acabat el romanticisme, ara manen els diners!

Deixeu un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Scroll to Top