Espanya (Catalunya inclosa) s’ha convertit en un gran fangar de corrupció, comissions il•legals, comptes a l’estranger, diner negre, targetes opaques, herències no declarades, tresorers empresonats, ero’s fraudulents… aquí no se salva gairebé ningú. I per tot arreu sento aquell tòpic que recorda que aquest és el caldo de cultiu ideal per l’aparició del populisme. Podemos són populistes, la Colau és populista, l’Assemblea Nacional de Catalunya és populista també, alguns mitjans de comunicació afavoreixen el populisme… Algú em podria explicar exactament com definir el populisme? Es tracta de prometre a la gent allò que se sap que no es pot complir? Com ara dir que baixaràs els impostos i després pujar-los? Oferir uns centenars d’euros pel teu vot? O prometre la independència al dia següent d’unes eleccions que mai poden ser plebiscitàries? O oferir alternatives “noves” al país després d’una vida sencera dedicada exclusivament a la política…? És això el populisme? Si es així, no veig la diferència entre els partits de sempre (que ja són vells perquè són incapaços d’adaptar-se als canvis i fer neteja de veritat dins de casa seva) i els partits o alternatives noves (que de fet el millor i més concret que poden oferir és fer fora als primers).
El concepte de populisme té quelcom de paternalista. Com si els vots no tinguessin el mateix valor en funció de qui els demana i qui els obté. I això val pels radicals d’esquerra i de la dreta. Hi ha els partits “centrals”, tradicionals, els de la “casta” segons la terminologia que fa servir un dels suposats líders del moviment populista, i els que arriben ara amb ganes de trencar-ho tot, de treure els que hi són des de sempre per governar ells i intentar demostrar que amb ells seria diferent. Pels partits de sempre, els vots cap als partits nous son conseqüència del populisme, de les promeses que no podran complir, del descontent de la gent, però MAI és culpa ni responsabilitat seva que aquests vots, any rere any, els abandonin i marxin cap a una altra banda “populista”. Això mai! La gent cada cop està més informada i sap el que fa, encara que de vegades es deixin portar pels sentiments. A mi no m’agrada sentir la Carme Forcadell dient “nosaltres som el poble!!” i imposant al President de la Generalitat quan ha de convocar eleccions. Ella i l’ANC representen a una part de la gent, la que surt al carrer, però no “són” el poble. Tampoc no m’agrada veure Pablo Iglesias utilitzant el seu verb àcid i la seva hiperpresència a la televisió per fer campanya permanent i trencar l’esquerra en mil trossets. Però ells no són els responsables del que ha passat. De que el sistema estigui totalment podrit, de que aquí “pilla” tothom i si no, no ets ningú i no vas enlloc. Si hi ha populisme és perquè els partits “de sempre” han fallat a la gent. Si realment és populisme el que fan aquestes noves formacions, és perquè “el poble” se sent enganyat. Ens han enganyat durant molts anys, i alguns fins i tot pensem que hem format part d’aquest engany sense saber-ho, fet que ens fa sentir culpables sense ser-ho, i encara tenim més ganes de canviar tot això. I pensem que es podria canviar des de dintre, però és molt probable que els veritables responsables no ho sàpiguen fer, o no vulguin fer-ho. I per tant, ho hauran de canviar els que vinguin de fora. Els “populistes”…
