Ahir va intervenir Josep Antoni Duran i Lleida al programa 59” versió catalana que s’emet des del Centre de Producció de TVE a Catalunya, ara per la 1 els dijous a mitjanit. Duran és el candidat de CiU al Congrés per Barcelona i cap de llista de la federació nacionalista. Totes les enquestes donen per guanyador al PP, i el dubte és si aconseguirà o no la majoria absoluta i per tant si CiU tindrà o no marge per ser una formació decisiva. Al programa es va parlar d’impostos, de llengua, de la campanya, però alguns dels analistes que van intervenir només es van centrar en un tema: la posició de Duran en relació a la independència de Catalunya, aspecte per una altra banda que ell ja ha reiterat en moltes ocasions. Ell no és independentista, sinó que la posició oficial d’Unió Democràtica pel que fa al model d’Estat és la confederació ibèrica aspirant a un màxim nivell d’autogovern per Catalunya (que ell va reconèixer ahir que no té massa possibilitats de prosperar) i la posició oficial de CDC i de CiU no ha estat mai demanar la independència, sinó avançar cap a un model de sobirania nacional sense posar límits. La petició concreta per aquestes eleccions és la de demanar un nou pacte fiscal per Catalunya amb el nou govern que es formi després del 20-N. CiU va guanyar les eleccions fa un any amb aquestes propostes, mentre que els partits que es van presentar amb propostes clarament independentistes van fracassar a les urnes. Aleshores no entenc per què hi ha periodistes capficats en demanar-li a Duran que constantment recordi el que ja tothom sap, és a dir, la posició oficial de CiU en relació a la independència. La independència és una aspiració legítima, per suposat, però no es decidirà en aquestes eleccions, això segur. En canvi, el que està en joc és el futur econòmic de Catalunya, la seva capacitat d’autogovern, de gestionar els seus recursos en temps de crisi, i del resultat del 20-N depèn el que passi després. I hores d’ara, només CiU, amb Duran al capdavant de la llista, pot tenir la força suficient per defensar aquests interessos i evitar la majoria del PP. La resta són discussions molt respectables però no venen al cas.
Us deixo l’enllaç amb el programa i vosaltres mateixos podreu opinar.
Tal i com exposa Josep Antoni Duran i Lleida al programa 59″ les majories absolutes mai han estat bones per Catalunya, ja tant si les aconsegueix el PSOE, com si és el PP. No obstant això, el president d’Unió Democràtica ha deixat ben clar a l’entrevista que totes les enquestes indiquen majoria absoluta pels populars. En aquest sentit, torno a pensar que el Partit Popular té molta feina feta, ja, en campanya i d’aquí venen “les paraules amables” de Mariano Rajoy perquè no li interessa entrar en polèmiques que en aquests moments només li podrien perjudicar. Un cop el 20-N es prengui la gran decisió ja és veurà la realitat de fons de cada candidat perquè guanyi el partit que guanyi haurà de posar-se mans a l’obra i començar a treballar per allò que ha apostat i recordat als ciutadans en la seva agenda. Per tant, un cop resolta la situació i treta la comunicació política, veurem que fa cada partit i cada candidat un cop ja votat.
Posar a debat el tema de la independència és, a dia d’avui, tant utòpic com un exercici d’irresponsabilitat política. Més enllà del grau de representació que cadascú pugui sentir envers CiU, la seva idea d’un nou pacte fiscal és (o a priori ho sembla) el millor que li pot passar a Catalunya en aquests moments. Crec que els polítics amb objectius independentistes haurien d’acceptar que no estem en el millor context per a tals aspiracions i haurien de fer piña amb CiU i la seva demanda.
Estic d’acord amb la idea que ara no toca ni tractar el tema de la independència de Catalunya ni tampoc la necessitat que Duran i Lleida així de reiterar, constament, el seu posicionament sobre aquest aspecte. El pacte fiscal és l’eix en el qual s’ha de concentrar CiU, ja que, és la prioritat máxima pel poble català.
L’objectiu de CiU, en aquesta recta final, és convèncer el màxim d’electors possibles perquè els hi donin el suport necessari per evitar la majoria absoluta del PP
El mensaje que transmite la entrevista a Duran i Lleida es que CiU va a luchar por el pacto fiscal y que los catalanes deben votar a CiU para no lograr mayoría del PP. Pero los periodistas comienzan a hablar de independencia. No hay más temas? Él explica que no es independentista porque cree en la independencia económica pero no en términos políticos. Así que si esa es su visión (que ya se sabía a priori) no sé por qué le dan más vueltas. La prioridad ahora es luchar por el bienestar económico en Cataluña ya que no tiene sentido empezar a hablar de independencia.
Estoy totalmente de acuerdo con lo que comentan todos. Aunque me gustaría destacar algo que ha comentado Marta: el mensaje
Estoy totalmente de acuerdo con lo que comentan todos, aunque me gustaría destacar algo que ha comentado Marta: el mensaje que trasmite Duran i Lleida y la reacción de los periodistas. Me explico: el presidente de Unión Democrática insta a todos los ciudadanos catalanes a votar a CIU para que así el PP no se haga con la mayoría absoluta. Por otro lado, añade que no lo hace por la independencia de Cataluña (ya que él no cree en la independencia política, sólo en la económica) sino porque es la única manera de que el Partido Popular no gobierne en Cataluña. ¡Zas! Frente abierto: los periodistas ya tienen una brecha por la que colar todas sus intencionadas preguntas en relación a Cataluña y a su estatuo de independencia. ¿Qué no es el momento? Lo saben. ¿Y qué? El morbo es el morbo y es lo que mueve a la audiencia. Además, el sñor Duran i Lleida se lo puso en bandeja .
En mi opinión, parece ser que no es tan relevante mantener la salud económica de Cataluña como sí avivar el fuego que rodea todo lo relacionado con el movimiento independentista. Gerard cierra su comentario con lo que a mí me parece lo más acertado o, cuanto menos, lo más práctico para intentar conseguir los objetivos del pacto fiscal propuesto por CIU. Hoy por hoy, es el mejor antídoto que pueden usar para romper para la actual supremacía de los populares de cara a las próximas elecciones.
Catalunya, com sempre, al punt de mira.
L’entrevista que li varen fer a Joep Antoni Duran i Lleida va estar a la alçada, com la majoria de les aportacions del candidat d’unió, tot i que no varen profunditzar en temes més importants com potser hagués agradat més a l’electorat que està interessat de veritat i no tan en el morbo, com sempre, del tema de la independència.
Però sí que és cert, m’agradaria esmentar, que quan un es declara com a convergent o, en el seu defecte, votant de convergència i unió l’altre es queda analitzant si el personatge en questió és partidari de la independència o no.
I és que Convergència, amb en Pujol al capdavant, sempre s’ha mostrat més independentista, no tant com podia ser ERC en aquells temps, però els electors sabien que era bona part de la corrent ideològica que els caracteritzava. Actualment i degut a les enormes discrepàncies que hi ha hagut amb Madrid, el president Mas ha jugat més amb aquesta ambiguetat mentre que Duran és clar en la seva posició del No a la independència i és per això que constantment pregunten al líder d’unió que es pronuncii, ja que serà una manera més per crear un conflicte entre ambdós caps del partit i intentar desastabilitzar la opinió pública respecte als nostres líders per fer, d’aquesta manera, que Convergència i Unió no tingui gaire, o gens, pes a les eleccions generals del 20N.
Tan si digues sí o no respecte el tema de Catalunya les idees que proposen i les compareixences que fan tan al Parlament com al Congrés dels Diputats demostren que la feina que fan conuntament sobrepassa qualsevol ideologia fortament catalanista i treballen pel conjunt del país i pel bé dels que hi habitem. Realment, no crec que passés res si actués amb naturalitat i sense donar-hi més importància.
Pot semblar i ser un anàlisi macabre o poc creíble, però és el que veient darrerament un acaba creient que pugui passar, perdoneu però algú ho havia de dir.
Jo crec que molta gent pensa igual que la proposta que presenta CiU. Molts ciutadants no volen la independència, tot i que moltes vegades es veuen obligats a demanar-la per la quantitat de mentires que es llencen dia a dia a Catalunya. Molts sí que volen un país independent, però d’altres només volen sentir-se respectats, perquè al cap i a la fi sóm un més. El que fan amb tot això de la indepèndencia és crear més odi cap a Catalunya, per tant trobo bona la decisió de CiU.
Sota el meu punt de vista, parlar de la independència de Catalunya veient com està el panorama social avui dia, em sembla una mica irresponsable. Molta gent pot imaginar que aquesta sigui la única solució per a que Catalunya surti de la crisi, amb un model econòmic, social, jurídic… propi. Però ara s’ha d’estar pel que s’ha d’estar.
No obstant, hauríem de ser conscients de que la independència és una utopia i que molt haurien de canviar les coses per a que fos possible.
El independentismo catalan no es más que una forma como otra cualquiera que tienen algunos para ganar dinero. Es decir, chupar del bote. El anhelo indpendentista de los catalanes esta excesuvamente sobredimensionado pero como ya e dicho hay mucho dinero en juego, basta ver algunas de las subvenciones que concede la Generalitat.
El sr. Duran i Lleida representa la figura del ciudadano moderado, cauto y responsable. No por ser más independentista uno es mejor o peor catalán. Eso debe irritar a los más radicales sobetodo cuando se erige como el político más valroado no solo en Catalunya sino en la “enemiga” España.