Fins ara pensava que el president de la Generalitat era sobre tot un activista a qui li havien demanat un favor per fer de portaveu a Catalunya de qui encara es considera el president del govern legítim a l’exili de Waterloo. Ja és tot plegat prou surrealista, però sempre es pot superar.
Davant la possibilitat (que jo veig cada cop més real i segurament més sensata vist el panorama polític que es configura arreu de l’Estat) de que els partits independentistes catalans amb representació a les Corts Generals puguin donar suport als pressupostos generals de l’Estat presentats pel PSOE i recolzats per Podemos, Quim Torra ha declarat el següent:
“Hi hauria una crisi de govern si, contra el criteri de l’executiu, el PDECAT o ERC aprovessin els comptes de Pedro Sánchez” (Diari ARA, 9 de gener de 2019, recollint les seves paraules en un col·loqui organitzat per Vilaweb al centre de Cultura Contemporània de Barcelona).
A mi em sembla absolutament insòlit i mostra d’una autèntica desorganització i manca d’estratègia dins de l’independentisme (la lluita entre ERC i el món postconvergent no és nova i s’arrossega des de fa anys) que el president d’un govern digui que hi haurà una crisi de govern si els partits que formen aquest govern acaben per votar els pressupostos de l’Estat (que contemplen partides indiscutiblement positives per Catalunya). Si això li digués a ERC encara podria tenir sentit. En els temps del tripartit era habitual que les disputes entre els socis de govern es fessin públiques i es va arribar a proposar que s’haurien de sotmetre a votació dins el govern els punts que generessin més polèmica (això ja és també prou surrealista en el context d’un òrgan col·legiat). Però que li digui als representants del que es suposa que és el “seu” partit (el PDECAT) , encara que això ja sigui molt suposar perquè ell no forma part d’aquesta formació i només respon davant Waterloo i davant la història, que si prenen determinades decisions a Madrid hi haurà una crisi de govern a Catalunya supera qualsevol sèrie de ficció. I constata el que també sabem, la profunda divisió dels diputats del PDECAT al Congrés dels Diputats a Madrid (cal recordar que no tenen grup parlamentari i estan integrats dins el grup mixt), on la nova portaveu, Míriam Nogueras i una part dels altres membres segueixen les consignes de Puigdemont, mentre que el grup encapçalat per l’històric Carles Campuzano aposta per la via pragmàtica, com han fet tota la vida, i per negociar amb el govern socialista. Si no, què fan a Madrid?
Això no s’aguanta. Torra fa de tertulià, d’agitador, de propagandista, i opina dels problemes de casa seva com si la cosa no anés amb ell. Un dia et dona la opinió sobre els canvis a determinats programes de TV3 i al dia següent acabarà opinant sobre els partits del Barça o de l’Espanyol i les polèmiques amb el VAR.
Que algú posi una mica d’ordre sisplau. Els catalans no ens mereixem viure sense president.
Josep Manuel Silva Alcalde
Advocat i periodista
Professor de Periodisme UAB